SAVIESA DE GOS

“Després de la mort el Temps es retira del cos, i els records s’esborren d’allò que ja no és, en qui acabaran per perir quan el desig d’un cos vivent ja no els mantindrà. Experimentava fatiga en sentir que tot aquest temps, no sols l’havia viscut, segregat jo sense interrupció, i era jo mateix que l’havia mantingut lligat a mi.”

(Marcel Proust, darrera pàgina de “A la recerca del temps perdut”)

Si segons els físics, el temps va néixer amb el Big bang, haurem de definir l’eternitat d’una altra manera? O potser, com diu alguna escola oriental, l’eternitat és un altre miratge, un auto-engany?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!