SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

13 de desembre de 2017
0 comentaris

Com vam crear el Grup de Recerca (GRECPP)

A l’escalf del Primer Congrés de Cultura Tradicional (que havia començat al desembre de 1981 i en el qual havia presentat alguna ponència), el grup Rat-Buf, amb la incorporació de Pilar Miró (que estava acabant Magisteri), va anar girant de cantar cançons tradicionals a realitzar una tasca de recerca i divulgació de materials sobre cultura popular, donat que un dels integrants, l’Emili Estivill, per motius de feina, havia deixat Lleida (els altres érem Pere Martínez i jo mateix). Gràcies a les gestions de la Pilar, l’estiu d’aquell 1982 vam impartir un seminari a l’Escola d’Estiu que organitzava el Grup de Mestres. Això ens va animar a crear l’entitat del GRUP DE RECERCA DE CULTURA POPULAR DE PONENT (GRECPP). Tampoc no sabíem massa bé què volíem, però teníem clar que volíem recuperar de forma pràctica el patrimoni de cultura popular del Segrià. Érem conscients que estàvem sols, però intuíem que per trencar l’aïllament calia fer coses, i per això compreníem que era bàsic aconseguir un local.

Com que jo coneixia a la Delegada Territorial de Cultura (Carme Torres), i en Pere i la Pili tenien amistat amb Jaume Monfort, que hi treballava, quan vam sol·licitar un local, va donar la coincidència que Cultura no sabia què fer amb un pis gran i molt cèntric, provinent de la Secció Femenina. A ells se’ls hi va obrir el cel, i a nosaltres, ens va caure com aigua del cel. Al cap de tres mesos teníem la nostra seu en marxa. Situat en la cèntrica cruïlla del Carrer Major amb el Carrer Cavallers, era tota la primera planta de l’edifici, molt gran, al damunt mateix del Cinema Catalunya (on actualment hi ha la botiga Zara). Ens cediren tres sales i a més, hi havia una sala que s’havia fet servir com a cinema i teatre, on podíem ensenyar i assajar la gralla. Una de les sales la vam destinar a biblioteca, fonoteca i arxiu, i al cantó d’aquesta, la que servia com a despatx. Una altra, més petita, inicialment la volíem destinar a fer un petit museu etnogràfic, però finalment la destinàrem a taller de màscares, magatzem d’instruments, vestuari dels diables i material pirotècnic, (que, en la nostra inconsciència, no tenia cap mesura estricta de seguretat). Si en un primer moment, érem la única entitat que estava en aquell pis, al ser tan gran, Cultura va pensar en ubicar-hi d’altres entitats, com van ser el dipòsit del servei arqueològic, la cobla La Principal o l’entitat musical del Foment de la banda de música.

Quan ens cediren el local, i al ser jo membre del grup de grallers Clau, i en veure que podríem assajar en un local cobert i no pas al carrer, com fins aleshores, vaig proposar (i van acceptar encantats) d’integrar-nos al GRECPP. O sia que podem dir que l’entitat va néixer per la confluència del grup RAT-BUF i el grup CLAU. De fet, el grup de grallers va ser la primera secció que es va crear dintre l’Entitat, establint un organigrama molt àgil, doncs cada secció tenia la seva comptabilitat i els seus responsables, que alhora es coordinava amb la estructura general del GRECPP i amb cada una de les seccions que aviat es van anar creant.

La segona secció, per assegurar el futur del grup Clau (per poder-lo ampliar i renovar), va ser la creació d’una Escola de grallers. La tercera àrea o secció que vam voler formar, va ser la intervenció en festes de Lleida, que nosaltres pensàvem que l’ajuntament les tenia deixades de la mà de Déu. El primer que vam fer en aquest sentit va  ser crear una nova festa per recuperar l’Home dels Nassos. Però això ja forma part d’un altre capítol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!