SAVIESA DE GOS

Xavier Massot Martí, de Lleida estant

6 de juny de 2017
0 comentaris

Conèixer August segons Suetoni

Segons l’historiador Suetoni, l’emperador August “no féu mai la guerra contra ningú sense una causa justa. Aquesta anomenada induí als indis i escites a demanar-li la seva amistat. Com a militar mantingué una disciplina molt severa. Quan les cohorts cedien el camp, les delmava i els centurions que abandonaven la posició els castigava amb la pena capital. Era del parer que res no convenia menys a un general que la pressa i la temeritat. Repartí les legions entre les províncies, establí una flota a Misènum (Tirrè) i una altra a Ravenna (Adriàtic). Creà una caixa militar amb nous impostos.”

“De monuments públics, en bastí molts. Reprimí el bandidatge disposant reforços en llocs estratègics i dissolgué totes les associacions llevat de les antigues i legalment constituïdes. Administrava ell mateix justícia assíduament amb molt d’escrúpol i indulgència. Actualitzà les lleis i per augmentà la participació en l’administració de l’Estat, va crear nous càrrecs. S’establí la observança de suspendre totes les execucions cada vegada que ell entrava a Roma.”

“En espectacles va superar tots els seus predecessors. En aquells dies feia col·locar guardes per la ciutat perquè no quedés a mercè dels lladregots. Regulà la manera d’assistir-hi. Celebrava les festes i solemnitats amb esplendidesa.No s’esbalaí dels pamflets cap a ell injuriosos. El mateix també votava dins la seva tribu, com qualsevol ciutadà. El títol de Pare de la Pàtria li fou atorgat per complet acord de tots.”

“Però la Fortuna el decebé en la joia i confiança posades en la decència i en la disciplina de casa seva. D’amistats no n’admeté fàcilment, però les conservà intactes, tolerant llurs vicis, mentre fossin lleus. Cometé adulteris perquè així podia indagar les intencions dels seus adversaris per mitjà de llurs esposes. Fou molt inclinat a desflorar donzelles, que la seva mateixa dona li buscava. En els altres aspectes fou molt auster, el seu parament i el seu mobiliari eren sobris.”

“Després de dinar, feia una curta becaina. Fou d’una bellesa privilegiada, que conservà esplendorosa. Tenia els ulls clars i brillant, però a la seva vellesa, hi veia poc de l’ull esquerre. Les seves dents, petites i desiguals. Tenia el cos tot clapat, degudes a l’ús constant de l’estríjol. Sofrí algunes malalties greus després de dominar els càntabres., per causa d’uns atacs de fetge.”

“Els exercicis militars els deixà estar després de les guerres civils. Cultivà l’eloqüència i els estudis liberals amb passió. Compongué en prosa obres de diferents gèneres, amb un estil net i temperat. Encoratjà els talents del seu temps per tots els mitjans. No desdenyava els somnis. La seva mort i divinització li foren anunciades anticipadament.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!