SAVIESA DE GOS

En el seu darrer llibre, “Desconeguts a la porta de casa”, aquest brillant i intuïtiu pensador aborda amb tota la cruesa l’anàlisi de la crisi migratòria. “La crisi migratòria desborda Europa. L’opinió pública s’acosta al punt de fatiga de la tragèdia dels refugiats, en un pànic moral que desapareix de la vista i de les consciències. Però la migració massiva ha acompanyat l’era moderna des dels seus inicis. La població dels països pobres i dels rics es comporten com el líquid d’uns vasos comunicants. El nombre d’immigrants tendirà a pujar fins que els nivells de benestar s’igualin, per tant, es tardarà moltes dècades. El problema és no saber com hem d’afrontar una situació que no hem creat nosaltres i és una font d’ansietat i de por.”

“En un món en què es fomenta que cadascú s’espavili, per als marginats, descobrir que a sota seu encara hi ha una altra capa inferior els permet conservar la poca autoestima que els queda. És per això que augmenta la xenofòbia. L’emergent precariat té por de perdre tot el que han aconseguit. Els immigrants fan que prenguem consciència d’allò que tant voldríem oblidar, però això només pot alleujar la humiliació de la nostra impotència, al temps que proporcionen uns terrenys fèrtils per als que busquen vots. Però l’únic camí per sortit del malestar actual és rebutjar les temptacions de separar-nos.”

“La sensació d’inseguretat és un fet innegable. Per molts governs, interessa fomentar l’ansietat, per no afrontar els problemes. Les grans mentides generen grans pors que generen una necessitat de grans homes forts. Creiem que la persona amb un estigma no és del tot humana, no deixa de ser un cop a la dignitat de la persona i l’estigmatització justifica un sentiment de venjança, els reclutadors es freguen les mans.”

“L’espectre Donald Trump va néixer de l’angoixa de la classe mitjana nord-americana de caure en la pobresa. Acostumats a viure al dia, tenen por de perdre la feina en qualsevol moment. Avui els humans es veuen exposats a una societat plena de riscos però mancada de certeses i garanties. La societat del rendiment és una cultura de l’individualisme, on la vida quotidiana esdevé precària. Encara que les promeses siguin fraudulentes, són encomanadisses i temptadores.”

“El repte és agafar la ment i el cor formats al llarg de mil·lennis en petites comunitats i equipar-los d’idees i d’institucions que ens permetin viure junts com a tribu global. L’opció entre la supervivència i l’extinció dependrà de la nostra capacitat de viure els uns al costat dels altres. La societat necessita sotmetre’s a l’avaluació i el criteri de l’ètica. Tendim a viure en un món dividit en nosaltres i ells. Ser moral vol dir saber diferenciar el bé del mal, i reconèixer la pròpia responsabilitat per fomentar el bé i resistir el mal, per no caure en la ceguesa moral. La deshumanització aplana el camí per excloure aquestes persones de legítims titulars de drets humans i porta a traslladar la qüestió a les amenaces per a la seguretat.”

“L’objectiu de la política migratòria és consolidar la divisió entre un món sa i el món de les restes. La conducta moral no és una cosa automàtica. La pregunta de com es pot aconseguir que la voluntat accepti allò que dicta la raó continua sense resposta. Que la hipocresia i la mentida siguin invisibles en la consciència del mentider s’aconsegueix amb la fe, la seguretat plena en alguna cosa. Com més gent ho fa, més segura és la meva fe. Ara ens trobem en dos mons: un online i un altre offline. L’alternativa en línia ofereix la possibilitat de reduir la complexitat i defugir la controvèrsia. Internet no és la causa dels internautes moralment cecs i sords, però hi contribueix en gran manera. Molts ja no recorden que abans que els immigrants apareguessin sabies que la teva feina era precària.”

“Tal com per saber si una cosa és bona cal provar-la, cal participar en la conversa i en negociar conjuntament els obstacles. La conversa continuarà sent el camí que portarà a l’acord i a la coexistència.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!