Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

19 d'octubre de 2012
3 comentaris

Diari d’un català a punt de ser lliure. No ens autolapidem si us plau!

Avui som divendres 19 d’Octubre del 2012,  1 mes i 8 dies després del #11s2012. El dia s’aixecat núvol, però fa calor, estem a 10C. L’ull segueix inservible. Està mig ple d’humor vitri i de gas. Cal tenir paciència.

A la feina, hi ha rumors de canvis. Un company de Mèxic ha volgut dinar amb mi, perquè s’està buscant la vida en altres departaments. No veu clar el seu lloc de treball. No sé si tinc que preocupar-me. De fet, el meu departament sempre ha estat en una posició una mica especial, perquè som consultors que treballem molt però la nostra feina no està directament enllaçada amb els guanys de la venda. Ja veurem. Preocupar-se abans d’hora no serveix més que cometre errors.

A les quatre de la tarda, ja no quedava ningú al despatx a part de jo i el meu cap. Ell marxa de vacances la setmana que ve, i havia d’acabar algunes coses. A quarts de cinc, m’ha preguntat que coi feia treballant amb el dia tant bonic. He acabat d’escriure un informe i a dos quarts de cinc ja estava al cotxe.

Realment feia un dia de primavera. La temperatura era de 22C i feia un Sol imponent. He aprofitat per fer la caminada mentre he escoltat la tertúlia dels Matins de CatRadio. Era prou interessant, però no m’agradat una cosa que vull fer esment.

S’ha criticat, sobretot per part del tertulià Bru de Sala, i es veu que abans ho havia fet en el sermó de les vuit el Manuel Fuentes, les declaracions del Conseller Puig sobre els Mossos d’Esquadra al primer congrés del Sindicat de Comandaments de Mossos d’Esquadra (SICME). Segons escriu el diari Ara: El conseller ha demanat respecte per la legalitat i ha assenyalat que, en aquest context de canvi, “hi podran haver moments en què hi hagi gent que vulgui contraposar una legalitat jurídica a una legalitat democràtica”, en referència a la possibilitat que el govern espanyol o el Tribunal Constitucional puguin vetar el referèndum per la independència catalana, que té el suport del Parlament. En aquesta tessitura, Puig s’ha mostrat convençut que els Mossos d’Esquadra “estaran al servei del país i de les seves institucions”.

Tal com es pot veure no ha dit res de l’altre món. La crítica que ha rebut del Conseller Puig per mi està exagerada. Que ho facin els espanyols i el unionistes, ho entenc. Però que facin sang des de la radio pública catalana i a més, que hi participi tertulians que es defineixen pro-independentistes, em sembla ser molt poc intel·ligent.

L’argument que el tertulià Bru de Sala ha esgrimit hi puc estar d’acord amb el contingut però no de la forma que ho ha dit. És clar que hauria estat millor haver-se callat la resposta o dir simplement, no contesto sobre coses futuristes o estic segur que no es donarà aquesta situació…etc. Però tampoc n’hi ha per tant quan el Conseller a dit que “estaran al servei del país i de les seves institucions”. Que no és la missió i jo diria, obligació de tota policia estar al servei del país i de les seves institucions?

Ahir deia que no féssim cas dels debats sobre mentides esgrimides pels unionistes catalans i els espanyols perquè ens crispa el debat provocant que caiem al seu terreny. Llavors per què nosaltres mateixos ho fem remarcant les paraules obvies del Conseller Puig per treure conclusions apocalíptiques d’uns suposats enfrontament entre la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra?

Si està clar que aquest tipus de debat no ens interessa, per què s’hi fot cullerada?. Si us plau, no siguem rucs. Ja ho faran els unionistes i els espanyols, però nosaltres fer-ho que ens porta de bo?.

Si us plau no ens autolapidem que ja tindrem prou feines per esquivar les pedres que ens llençaran pel cami.

Endavant les atxes!!

Divendres 19 d’octubre de 2012

Karlsruhe – Alemanya

  1. Però per què s’hi havien de posar els mossos? Doncs ja ho veus perquè els tenen, segons declaracions d’aquella petita, per les rates i les puces de la Model.
    No s’exalten,no quan partidaris del seu partit calculen el nombre de soldats que calen per invadir Catalunya. Amb les declaracions aquestes no hi participen. Ja els interessa que ens barallem. No hi podem caure.
    Em sembla que demà tocarà aguantar a la Chacón…quina pena!
  2. Segurament en aquest procès que hem encetat en veurem de tots els colors. I crec que hem de ser comprensibles amb nosaltres mateixos. Els catalans no som uns superdotats i segur que hi hauran pol-lèmiques estèrils i potser fins i tot vergonyants, però haurem de saber digerir-ho i mirar de seguir endavant fent-ho millor. Tot un repte tant a nivell personal com col-lectiu. Això sí, si ho fem com a la mani del 11S, amb efectivitat,decissió i alegria, crec que anirem endavant.
    Salutacions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!