Sóc home vell, pobre, menyspreat,
no tinc ajuda d’home nat
i haig molt gran fet emprat.
Gaire res tinc del món cercat,
molt bon exemple he donat:
poc sóc conegut e amat. (Cant de Ramon, 43-48)
El concili no ho facis pas
per argent, castell ni or;
respecta’l com quan un es mor.
En concili ni siguis dubtós,
avar, ni trist ni peresós.
En concili hagis consell
amb home ardit i no guineu,
aconsellat per bon cabdell,
i si no ho tens seràs molt bell;
car hom vestit
de vicis i mal esperit
és mal guarnit.
En concili abans de parlar
guardat en començar
de tothom no us en fieu
car molts homes no són de dret.
En concili lo poc moltó
enganya el llop i al lleó,
i la guineu en el capó
i molt sí és pitjor que no. (Lo concili, Núm. I)
Senyors cardenals, doneu a Déu
lo vostre poder que és seu,
si no ho feu, serà molt greu,
us podria venir mal lleu. (Concili, III, Dels cardenals)
Senyors prelats, no és lleó
qui no faci témer al moltó;
i dient sí i després no;
d’això qui té en gran raó
poc és temut;
bo li fora estigués mut,
i no cregut.
Senyors prelats, no val anell
ni gran cavall, ni bell mantell
ni gran flota de molts donzells,
si en aquests fets no hi conté
discreció
i que sigui ardit i pro
quan és raó. (Concili, V, Dels prelats)
Contrició, a mon albir
prou us deliu en dormir;
per què no vas al cor ferir
del qual fas amor eixir
i gran amar
dolors, sospirs i molt plorar
per satisfer?
Contrició, com qui no us vol
sense cap amor està tot sol,
e si el cor contrit no es dol
ben aviat seràs tot sol.
Ja gras capó
no us valdrà per damnació
precs ni perdó. (Concili, VII, De contricció)
Devoció, de voluntat
siguis cosina, de bondat,
d’enteniment i de bon grat,
i que no hi sia cap barat
Devoció, tot quant tingueu
sia amor, lloar i pregar,
i si no feu quant fer pugueu
fals endebades plorareu.
Vostre plorar
i els sospirs fets per enganyar
contra el bé fa. (Concili, IX, De devoció)
Oració, si quan pregueu
el que en boca vós formeu,
en vostre cor malpenseu
quan ho feu greument erreu.
Res no valeu,
car no feu lo bé que dieu,
el mal voleu.
Oració, us veig cantar
molts i petits miracles fa,
al petit us veig destorbar,
perquè no tingueu gran estimar
més en cosir,
en sojornar i en bon vi
i en or fi. (Concili, X, D’oració)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!