SAVIESA DE GOS

I on més tinc consol, i menys haig lo cor fort,

car d’ira e dolor fa mon coratge port,

per què el conhort retorna en molt greu desconhort

e per això estic en treball e en deport

i no tinc cap amic i ja cap goig m’aport,

més tan solament vós, per què jo lo tinc portat

en caient i en llevant i sols sé en tal sort

que res no veig ni sento d’on em vinga consol. (Lo desconhort, 5-12)

Encara us dic que porto l’Art general

que novament és dada per do espiritual

per qui hom pot saber tota cosa natural

segons l’enteniment ateny lo sensual.

En dret i medicina i en tot saber val,

en teologia, la qual m’és més coral,

i sobre qüestions cap art tant no val,

per destruir errors per raó natural,

i tinc-la per perduda car queixa de hom no cal;

per què jo en plany i en plor en tinc ira mortal

car cap hom qui perdés tan preciós cabal

no podria haver mai goig de res eternal. (85-96)

Ramon, tothom qui vol dur al compliment

sia d’algú sia de molt gran estament

convé el sàpigues tractar discretament;

més si vós no sou home discret i entenent

segons el fet, si en fas rancunament,

queixar-vos a tort, i sou aprenent

d’aquells que són discrets i fan sàviament (169-175)

Si donar no pots, pobresa pot estar

contra el teu negoci, n’hi deuries pensar

que els senyors mai s’inclinen per donar i pregar

als precs que hom els fa; perquè us vull aconsellar

que, si donar podeu, penseu en l’anar,

car per donar podreu la resta acabar. (193-204)

Com no recordes Job que tingué tal perdiment,

qui en sa persona sofrí tant de turment,

esdevingué tan pobre, quedar sense res?

Però s’aconsolà, i vós per res vivent

no us voleu consolar, estant amb salut,

heu heretat diners i vestiment,

infants i d’altres coses d’on hom ha pagament. (591-597)

Car podria ser que en lo fet no siau

i que altre sia el fet que vós no procureu,

per lo qual el món sia a bona fi menat;

car si altre és el fet, per ningú treballat,

podries treballar-hi si mil anys vivíeu

que ja vós no veuríeu això que voldríeu

car hom no pot complir fet quan s’ha desviat. (639-645)

Al partir s’esguardaren amb molta caritat,

pietat i dolor, cascú agenollat,

i cascú senyà l’altre i es regracià.

L’un se partí de l’altre amb molt sospir gitat

car mai no suposaren que s’assemblessin tant

en aquest món, o en l’altre, si a Déu ve de grat.

Cadascú de l’altre s’anaren allunyant

tantost foren l’un per l’altre molt fortament desitjat. (785-792)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!