SAVIESA DE GOS
Xavier Massot Martí, de Lleida estant
Tanco els ulls per un no-res:
veure la caiguda quan morim
o quan matem.
Tanco la boca per callar,
no vull parlar,
que a mi no em toca.
Continuar la farsa,
no dirigir i manipular,
no vull ser qui enganya.
Tanco la pota i m’assec,
no vull la vida
més buida que no pas plena.
Tanco ment, boca i puny,
el cos és gola,
un cul d’ampolla.
Quan has vist la mort
tant de prop, anihilat,
és potser que t’ha tocat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!