SAVIESA DE GOS

Títol: Lasa eta Zabala

Director: Pablo Malo

Actors: Unax Ugalde, Francesc Orella, Javier Mora

Valoració: 8 sobre 10

Molt bona pel·lícula, del tot convenient en aquests moments, per recordar què va suposar i què suposa sempre qualsevol guerra bruta. Plantejada com un autèntic trhiller, encertadament ens endinsa en totes les claus i la brutalitat que el comandament de la Guàrdia Civil, Domínguez Galindo, exercia des del quarter d’Itxaurrondo per combatre amb mecanismes il·legals a ETA, amb la connivència del poder polític (en el film només surt el governador socialista Julen Elgorriaga, però no cal oblidar a Vera ni al mateix Felipe Gonzàlez).

De la mateixa manera que ETA va voler utilitzar dreceres mitjançant la violència per arribar a l’alliberament d’Euskadi, l’Estat espanyol, davant la seva inoperància, va cercar dreceres també violentes, per combatre el fenomen etarra. Com la realitat ha demostrat repetidament, cap d’aquestes dreceres escurça el camí ni troba la solució del conflicte. Però el film ens fa reflexionar amb profunditat sobre la lluita armada.

Ben dirigits els actors, destaca sobretot Unax Ugalde com l’advocat que desenterra el cas i Francesc Orella, que amb una molt bona interpretació de Domínguez Galindo ens fa odiar el personatge, i aquest és el millor elogi que es pot fer a un actor. També molt destacable per la seva realitat i crueltat les escenes de l’interrogatori i tortures a les quals van sotmetre aquests membres destacats del Batallón Vasco-Español (després anomenats GAL) a Lasa i Zabala. Escenes dures que als que vàrem tastar algun interrogatori, ni que fos un cop, retornarà a la memòria tota la duresa del què eren les dependències policials franquistes (herència, que com es veu al film, han continuat fins als nostres dies). Pels que van viure aquells temps però van tenir la sort de no tastar res de tot allò, els refrescarà què era i què és la repressió espanyola. I pels més joves i vulguin saber, una autèntica lliçó d’història.

Penso que tots els instituts haurien de recomanar als seus alumnes veure aquesta pel·lícula, sincerament. Hi han coses que estem moralment obligats a no oblidar. I més quan volem construir un Estat nou. Potser és hora de preguntar-nos si aquest nou Estat, el volem embrutit o regulat fins a les seves profunditats, si volem un Estat just o un Estat que només miri l’eficàcia (sense importar el com). Si volem el respecte a la llei en tot moment o la fi justifica els mitjans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!