SAVIESA DE GOS

L’Eurostat ha ficat noves normes perquè a partir de setembre es calculi el PIB fent entrar en el seu càlcul el volum econòmic que genera la prostitució i les drogues. Primera pregunta: s’han tornat bojos? NO, simplement apliquen fins a les últimes conseqüències els principis neoliberals (o conservadors, tant se val). Als rectors del capitalisme (alguns n’hi diuen Sistema Econòmic, que queda més fi) els importa ben poc el que això significa. Si al darrera d’això, hi ha patiment, blanqueig de diner, finançament de màfies, etc. els hi és ben bé igual. L’important és que entri en el càlcul econòmic. Potser no se’n donen compte, però aquest és el primer pas per integrar, o millor dit, per calcular el pes econòmic que tenen les xarxes de narcotràfic i les màfies en el sistema. En definitiva, el primer pas per legalitzar-los, i a ulls de tothom. O potser sí que se’n donen compte?

La ciutadania dels diferents països d’aquest món globalitzat, colpejats durament per la crisi, bombardejats pels missatges de la por, degudament desmoralitzats, assisteixen com narcotitzats, quasi paralitzats a la culminació de la jugada dels poca-vergonyes que, després de provocar una crisi financera, s’erigeixen ara en els dictadors de les normes que a tots ens han de manar. Potser és hora que comencem a exigir i a desobeir la dinàmica neoliberal, de manera quotidiana, potser sense fer massa soroll, però de manera continuada, desobeir. A qualsevol recomanació de les autoritats econòmiques, desobediència, ni cas. Que recomanen consumir, doncs estalviem. Que demanen que la gent viatgi per activar l’economia, doncs ens quedem a casa o només anem per les proximitats. Que ens diuen que s’ha de consumir algun producte concret, doncs que el consumeixin ells. Que ens diuen que s’ha d’aprofitar els avantatges fiscals per comprar cotxe o fer un pla de pensions, doncs res de tot això. Això, per començar. I potser caldria començar a pensar en muntar una ANC econòmica, transversal, amb visió global que pogués convocar a accions econòmiques massives de desobediència. Perquè quan veuen perillar els beneficis i el control ideològic de la població, d’això sí que en fan cas els del FMI, l’Eurostat, el BCE i la mare que els va parir.

Al meu entendre, la cosa és greu. És com si un bon dia, diguessin que per millor calcular el PIB, hagués d’entrar en els càlculs el volum d’escombraries que generem, doncs això té un valor que va lligat al consum i a l’activitat econòmica real d’una societat. I per tant, quanta més merda i residus generem, més riquesa i PIB tindríem. Sembla una bogeria, no? Doncs, això mateix és el que han fet aquests senyors de l’Eurostat, amb permís del FMI, de la UE i del Banc Mundial. D’aquesta manera tan senzilla, el PIB europeu augmentarà, comptablement en 370.000 milions. Comptablement no vol dir res, perquè la realitat seguirà sent la mateixa, però això permetrà que els Estats tinguin més marge per endeutant-se, de manera automàtica. Una prova més que el càlcul econòmic està ple de trampes, i els qui ho permeten són uns tramposos.

Tan fictici com això són els comentaris que fan els analistes econòmics quan s’escandalitzen per la “caiguda” de l’euro respecte al dòlar, perquè el canvi està…a 1,32 dòlars! Però, si quan va entrar en funcionament l’euro, els mateixos s’escandalitzaven perquè es canviava a 1,20, i asseguraven que el valor real tenia de ser prop dels 1,30. Tota aquesta escandalera, per què? El tipus de canvi no deixa de ser un apunt comptable, una proporció que pot dir molt o no vol dir res. Pot dir molt si reflecteix el resultat o la fortalesa d’una economia respecte una altra, si aquesta és real. O pot voler no dir res, si obeeix a grans moviments especulatius de compra-venda de divises d’alguns inversors financers, com ja va demostrar el senyor Soros.

El pitjor de tot és que hi ha gent, petits inversors que cauen com incauts en aquest joc que només beneficia als especuladors financers. Sentir que un vol vendre o comprar accions segons el valor de l’Ibex 35, no pot ser més esgarrifós. Mil vegades he tingut d’explicar que si cerquen l’Ibex físicament en algun lloc, no el trobaran pas. De fet, a l’economia real, l’Ibex, el Down Jones, o qualsevol altre índex borsari no existeix. Només és un apunt virtual. El mateix que el valor de les accions. Una empresa no val el preu de la seva acció, sinó com a molt, el resultat del seu balanç, reflex no sols del seu valor borsari, sinó també del seu valor patrimonial, del volum de facturació o negoci, etc. Per tant, una persona si vol invertir, no ho ha de fer sobre l’economia virtual, sinó sobre la real. No invertir mai en cistelles de fons d’inversió, perquè és la suma de valors virtuals. Ni tampoc no es recomanable invertir en fons d’inversió, doncs es composen de carteres d’accions de variats orígens. Si una persona vol invertir, que sigui sobre empreses que conegui, que li generin confiança i en les que vegi que té unes perspectives clares d’activitat econòmica. El demés és com confiar els diners a algú que passa pel carrer i no coneixes de res, però t’assegura que et donarà molts rendiments.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!