SAVIESA DE GOS

Temàtica: L’evolució de l’art.
Contingut: Col.lecció pròpia, exposició temporal i l’edifici.
Lloc: Antiga casa Garriga-Nogués. C/ Diputació, 250. Barcelona
Data: 12.07.2014
Valoració: 6 sobre 10

Aprofitant que havíem baixat a Barcelona per veure al Liceu “Porgy and Bess“, aquell dia vàrem aprofitar per unes quantes parades en llocs interessants. La primera parada va ser a la Fundació Francisco Gòdia, en l’edifici que havia estat habitat pels creadors de la desapareguda Banca Garriga Nogués. L’edifici en si mateix ja és una petita joia de l’arquitecte Enric Sagnier, al mig de l’Eixample, del qual destaca sobretot l’escala coronada amb una lluminosa claraboia modernista i els grans vitralls d’Antoni Rigalt. Els Garriga Nogués hi van viure fins als anys 30, i a partir del 1985, va ser la seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

La col·lecció conté una acurada selecció (massa curta pel meu gust) d’obres d’art medieval, pintura modernista, ceràmica i art contemporani. La veritat, esperava trobar-hi més quantitat d’obres, sobretot contemporànies, en una sala dedicada a l’exposició temporal on en principi havia tingut obres de Picasso, Tàpies, Magritte, Chillida i Barceló entre d’altres. A canvi, ens vam trobar amb una interessant mostra de vídeo-art on es mostrava un documental sobre una competició de l’art zen del tir amb arc, protagonitzat per noies japoneses.

De la col·lecció de la Fundació, vaig trobar molt interessant la selecció de talles romàniques en fusta, les obres del gòtic flamenc i algunes pintures modernistes de Rusiñol i Mir, així com pintures de Manolo Hugué. També com no, els vitralls de Rigalt. Realment, és un museu que es visita amb un temps relativament breu. La selecció és bona per fer-se una idea de l’evolució de l’art, però no per aprofundir-hi.

Sobrats de temps, vàrem adreçar les nostres passes per contemplar una altra mena d’art, i no poc menys important: el gastronòmic. I res millor que visitar el restaurant de la lleidatana Teresa Carles (al C/Jovellanos, 2, molt a prop del Triangle), que s’està fent un forat important dintre dels locals de menjar saludable de Barcelona, de la qual cosa dóna fe l’èxit que està tenint (avui realitzen el doble de consumicions que inicialment havien projectat) on em vaig cruspir uns fantàstics papardelle i un arròs negre deliciós. Allí, ens vam trobar al marit de la Teresa, que ens va explicar els plans que tenen en marxa, juntament amb el cervell inestimable del seu fill, doncs aviat obriran un altre local molt més gran (amb obrador i escola de formació de personal inclosa). Penso que en sentirem a parlar d’aquesta família, des d’aquells orígens del Paradís de Lleida a la joiosa realitat que són avui.

Per fer baixar l’àpat, una paradeta a la tenda Musical Empòrium (continuadors de la tasca dels Llobet), que sempre és una atracció per veure instruments exòtics com mini-xilòfons africans, tambors japonesos i comprovar que estan a l’aguait de què passa al seu voltant: al seu aparador hi havia diverses mostres de partitures de “Porgy and Bess“, aprofitant que feien l’obra al Liceu. En altres temps, en aquesta tenda havia trobat autèntiques joies en partitures, encara que calia cercar en racons impensats (com les empostades del darrere, on havia trobat transcripcions de les “Cantigas” i de Gaspar Sanz) i els panderos quadrats que ara es tornen a utilitzar.

Després, Rambles avall per fer temps, una nova parada al mercat de la Boqueria, com sempre tot un espectacle, sobretot en les parades del peix. Vaig entendre perfectament les actuals queixes de molts paradistes en veure que els grups de turistes impedeixen en alguns trams circular lliurement, i fins i tot mirar amb pausa si un vol fer la compra. Realment, no és la millor manera de visitar un mercat anar acompanyat de les maletes, ni aturar-se a fer fotos en grup. Comencen a notar-se certes disfuncions entre la Barcelona que vol viure cada dia i la que es mostra com atracció turística. També vàrem observar que la majoria de les paradistes ja no són del país, suposo que els sous als no residents surten més barats, però aleshores hi manca una certa picardia i alegria en la manera de vendre i viure el mercat, fins i tot en exposar adequadament la mercaderia (no deixant-la a l’aire, a la lliure invasió d’insectes voladors).

Finalment, abans d’entrar al temple del Liceu per escoltar i veure òpera, vàrem donar una ullada a l’interior del Palau de la Virreina, actual centre de la imatge, on conviuen l’exposició dels gegants vells i l’àliga de la ciutat, amb una exposició-reflexió de vídeo-art entorn d’adolescents de barriades de diferents llocs del món, afectades pel SIDA, o uns panels i vídeos explicatius de la Barcelona del 1714, dintre dels actes del Tricentenari.

Realment, per un dia, no es podia demanar més d’una Barcelona vital que es prepara per viure altre cop moments històrics a partir del proper 11 de setembre. Continuarem garbellant llocs interessants per poder recomanar.