Educació ComunicActiva + Pedagogia política

En parlarem però no passarem l’estona perquè cadascú hi digui la seva; això ho fan a la televisió perquè efectivament, pares i ciutadans s’adonen que no s’educa amb fonament científic i cadascú hi diu la seva.

En parlarem amb els qui hagin estudiat els sistemes i mètodes pedagògics del segle XX, els hagin practicat dia a dia a l’escola o institut i hagin pres decisions per ajustar-los a la realitat psicològica i sociològica dels seus alumnes.

No tots els metges innoven però estan al cas dels procediments, tècniques i intervencions que els metges investigadors han assajat amb seguretat i eficàcia. En una orquestra toquen molts músics instrumentistes, alguns virtuosos reconeguts, però hi ha un director que marca pautes i estil amb exigència per assolir una actuació conjunta harmònica i d’excel·lència. Paletes, fusters, electricistes i pintors construeixen edificis però abans arquitectes han fet projecte amb plànols clars i enginyers han calculat les resistències segons els materials i tècniques constructives que s’han d’emprar.

En educació tothom s’atreveix a inventar perquè ara és moda retòrica la innovació educativa i es fa sense investigadors, sense directors i sense pedagogs que projectin. Solament cal veure que no hi ha un vocabulari científic professional. Són paraules de significat general ampli o abstracte als que cadascú dóna el significat que ja tenia abans a la seva ment. I així res canvia. Sí, fa vint-i-cinc anys que canviem paraules i conceptes però, llevat d’excepcions honorables, estem al mateix punt. Martí Teixidó

Seguirem tractant el tema amb coneixement de la història dels sistemes pedagògics, amb compromís per proposar alternatives al fracàs de la institució escolar actual, amb iniciativa derivada de les finalitats de l’educació acordades  i amb creativitat vinculada la cultura actual.