Fa massa anys que venim queixant-nos de la falta de qualitat de l’educació. Queda bé demanar educació de qualitat. Queda bé però denota falta de comprensió. Qualitat és un concepte de la màxima abstracció i es pot aplicar a tot… però cadascú en la seva ment ho entén com pot. Educació és un universal, és immens, tot pot ser educació, ho impregna tot com l’aire, penetra per tot arreu. Què és l’educació de qualitat? Cadascú hi pot dir la seva… però no serveix per millorar.
Potser per això tothom s’atreveix a parlar d’educació. Efectivament ens afecta tots i tots hi hem de participar. Però d’aquí a que cadascú digui el que li sembla, el que creu… anem passant l’estona. Potser que algú ens ajudi a precisar la terminologia que ens permeti parlar amb una certa precisió i construir junts. Pensem si més no amb: educació, ensenyament, formació, instrucció, aprenentatge, orientació, seguiment, suport, avaluació, acreditació, qualificació, promoció, currículum, pla d’estudis, interès, motivació, rendiment, nivell, curs, cicle… Notem com molts d’aquestes paraules cadascú les fa servir com millor li sembla. Llibertat d’expressió, clar que sí. Però si ens volem entendre, si fem diàleg, vol dir que hem de contrastar i compartir pensament raonat.
En general molta gent admet que no entén d’economia i per això quan algú s’explica amb claredat s’agraeix. Fa anys Josep Maria Ureta, periodista especialitzat va saber fer-nos-ho entendre. Ara fa menys anys, l’economista Sala Martín també sap explicar amb claredat i això és un valor però ell i tots sabem que és més conegut per les americanes de color.
Però ara Sala Martin s’ha posat a parlar de l’educació, de l’ensenyament a TV3. Economia en colors. Taronja. “On són els nens de desembre?” Sala Matin i Tian Riba han fet un teatre de classe tradicional volent inventar un nou ensenyament. No han estudiat pedagogia, sistemes pedagògics ni història de la pedagogia. Però inventen i hi passem l’estona.
Vegeu i oïu si no ho vareu fer diumenge vespre
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/economia-en-colors/taronja-on-son-els-nens-de-desembre/video/5555842/
I encara més. Ara un programa que condueix Emilo Manzano. Amb filosofia
Vaja. Ara el filòsof de referència és un que cita, ara un, ara l’altre. Ara que està jubiilat. Defensor de l’ensenyament culturalista… Penso que les seves intervencions no contribueixen a millorar la pràctica pedagògica. L’antinòmia professor – alumne és falsa. Amb el triangle professor – alumne – cultura integrat en una tensió (Meirieu) dinàmica segons variables de temps i lloc podem clarificar millor quins són els punts flacs de l’ensenyament a cada lloc. Això és pedagogia.
Afortunadament hi desfilen d’altres que mereixen el meu respecte pels seus estudis i publicacions: Amador Vega, Rubert de Ventós, Victoria Cirlot…
Però un programa de filosofia a base de fragments d’entrevistes entrecreuades… no és filosofia. Què diria Socrates? Què escriuria Platon? Què ens diria Aristoteles de la precisió conceptual?
Poca cosa. Si no hi ha més idea… potser millor no tirar les perles…