Educació ComunicActiva + Pedagogia política

L'educació que cal a la societat de comunicació de masses telecomunicada + Algunes decisions polítiques fonamentades

Educació i pedagogia de moda a televisió. Per passar l’estona

Educació i pedagogia de moda a televisió. Per passar l’estona.

Fa massa anys que venim queixant-nos de la falta de qualitat de l’educació. Queda bé demanar educació de qualitat. Queda bé però denota falta de comprensió. Qualitat és un concepte de la màxima abstracció i es pot aplicar a tot… però cadascú en la seva ment ho entén com pot. Educació és un universal, és immens, tot pot ser educació, ho impregna tot com l’aire, penetra per tot arreu. Què és l’educació de qualitat? Cadascú hi pot dir la seva… però no serveix per millorar.

Potser per això tothom s’atreveix a parlar d’educació. Efectivament ens afecta tots i tots hi hem de participar. Però d’aquí a que cadascú digui el que li sembla, el que creu… anem passant l’estona. Potser que algú ens ajudi a precisar la terminologia que ens permeti parlar amb una certa precisió i construir junts. Pensem si més no amb: educació, ensenyament, formació, instrucció, aprenentatge, orientació, seguiment, suport, avaluació, acreditació, qualificació, promoció, currículum, pla d’estudis, interès, motivació, rendiment, nivell, curs, cicle…  Notem com molts d’aquestes paraules cadascú les fa servir com millor li sembla. Llibertat d’expressió, clar que sí. Però si ens volem entendre, si fem diàleg, vol dir que hem de contrastar i compartir pensament raonat.

1

En general molta gent admet que no entén d’economia i per això quan algú s’explica amb claredat s’agraeix. Fa anys Josep Maria Ureta, periodista especialitzat va saber fer-nos-ho entendre. Ara fa menys anys, l’economista Sala Martín també sap explicar amb claredat i això és un valor però ell i tots sabem que és més conegut per les americanes de color.

Però ara Sala Martin s’ha posat a parlar de l’educació, de l’ensenyament a TV3. Economia en colors. Taronja. “On són els nens de desembre?” Sala Matin i Tian Riba han fet un teatre de classe tradicional volent inventar un nou ensenyament. No han estudiat pedagogia, sistemes pedagògics ni història de la pedagogia. Però  inventen i hi passem l’estona.
Vegeu i oïu si no ho vareu fer diumenge vespre
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/economia-en-colors/taronja-on-son-els-nens-de-desembre/video/5555842/

Trobo l’espectacle inacceptable.
Cal desautoritzar aquesta xerrameca de venedor d’elixir.
Cal posar en evidència que es parla des del desconeixement.
D’economia en pot parlar. S’explica molt bé (economia explicativa). No queda tan clara l’economia projectiva.
I TV3 és l’empresa que orquestra amb l’únic objectiu de fer audiència.

En altra ocasió podem parlar del perfil de professor que mostra la sèrie de ficcó Merlí.
Efectivament és ficció i hi cap la creativitat però…
Qui ha guionitzat? Quina imatge de la filosofia. Pobres  Socrates, Platon i Aristoteles. Han sortit per no dir res. I un  professor que no es prepara les classes, que no duu un llibre, que no fa una explicació ni cinc minuts.
I no parlem de la relació que estableix amb els altres col·legues doncs ell mateix diu que no hi vol relació. Els alumnes li interessen, els vol fer pensar però ell posa les notes, la qualificació acadèmica, segons rampells. I dubto molt que es tracti bé la situació de l’alumne que té agorafòbia.
Jo penso que és un descrèdit total del professorat. Potser ho tractarem més a fons amb d’altres col·legues.

3

I encara més. Ara un programa que condueix Emilo Manzano. Amb filosofia

 ambfilosofia

Vaja. Ara el filòsof de referència és un que cita, ara un, ara l’altre. Ara que està jubiilat. Defensor de l’ensenyament culturalista… Penso que les seves intervencions no contribueixen a millorar la pràctica pedagògica. L’antinòmia professor – alumne és falsa. Amb el triangle professor – alumne – cultura integrat en una tensió (Meirieu) dinàmica segons variables de temps i lloc podem clarificar millor quins són els punts flacs de l’ensenyament a cada lloc. Això és pedagogia.

Resultat d'imatges de Amb filosofia gregorio Luri

Afortunadament hi desfilen d’altres que mereixen el meu respecte pels seus estudis i publicacions: Amador Vega, Rubert de Ventós, Victoria Cirlot…

Però un programa de filosofia a base de fragments d’entrevistes entrecreuades… no és filosofia. Què diria Socrates? Què escriuria Platon? Què ens diria Aristoteles de la precisió conceptual?

Poca cosa. Si no hi ha més idea… potser millor no tirar les perles…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pedagogia per Martí Teixidó | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent