Educació ComunicActiva + Pedagogia política

L'educació que cal a la societat de comunicació de masses telecomunicada + Algunes decisions polítiques fonamentades

Publicat el 30 d'agost de 2014

Joves i excés d’alcohol, lleure i borratxera, turisme incívic… ANAR A LES CAUSES

 

EL DIARI ARA [30.08. 2014] DEDICA PORTADA I QUATRE PÀGINES A DISBAUXA DE CARRER VINCULADA A L’EXCÉS DE BEGUDES ALCOHÒLIQUES. PARLEM-NE!

L’edició d’avui en PDFFESTA NOCTURNA  Diversos grups de turistes sortint de festa als carrers de Lloret de Mar.

 L’alcohol al carrer també és un problema a Europa

RAQUEL CORREA / ISAAC LLUCH / ALBERT SOLÉ / DANIEL POSTICO Brussel·les / Munic / Barcelona / Londres

Berlín i Brussel·les també lluiten contra el ‘botellón’ i el turisme barat

MODEL TURÍSTIC

SANCIÓ PER BEURE AL CARRER: DE 30 A 100 EUROS<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />
 El consum de begudes alcohòliques a la via pública és habitual entre els turistes que vénen a Barcelona. A la imatge, quatre joves estrangers aquest dijous a la nit a la plaça Reial.

Barcelona ensopega amb el turisme de borratxera

MARC TORO Barcelona

La policia tendeix a avisar abans que sancionar i admet que costa cobrar les multes dels turistes

Els periodistes o comunicadors descriuen i relaten recollint parers de persones. Els sociòlegs contextualitzen i expliquen. La policia vigila i té l’encàrrec de sancionar, L’autoritat política ha decidit què es sanciona i en quines circumstancies. Els veïns ja no ho poden suportar més. Els comerciants callen si malgrat tots els desoris afavoreix la seva activitat econòmica. Sembla que es vulgui trobar una solució: ordenances, vigilància, denúncies i sancions.

En aquesta ocasió es presenta com a problema del turisme. De fet es reconeix que els ciutadans d’aquí també es desmarxen més quan va a d’altres països. El sociòleg apunta la “invisibilitat” com explicació de comportament incívics que es practiquen fora de casa, en d’altres ciutats o països. La cultura liberal defensa poder fer tot allò que no està expressament prohibit i hom d¡fa el què vol quan la llei no li ho impedeix. D’altra banda, els joves senten que han de trencar les normes.

 Què hi pot dir la pedagogia? Que no hi ha pedagogues i pedagogs? No queda res de la construcció de la Pedagogia com a ciència als inicis de 1800 entre la filosofia i la psicologia, reconstruïda als inicis del 1900 amb coneixements de medicina, biologia, sociologia?

 Està a la vista que la societat no espera res dels pedagogs i s’ha arribar a creure que els polítics saben pedagogia, que els metges ja aporten tot el què cal, que la publicitat i la propaganda ben fonamentades en la psicologia són les que eduquen. En una societat laica, no es compta amb l’educació fonamentada en doctrina que per a alguns és garantia de bona educació -creuen. I ara ens diuen també “la Guàrdia Urbana també fa pedagogia en apartaments i hotels, penja cartells amb avisos o difon missatges en diversos idiomes a Twitter.” (Diari Ara, págs: 06-07). Resulta que s’ha de tenir acreditació per poder fer mediació en assumptes privats i familiars… però qualsevol pot fer pedagogia. és ironia o ignorància? El mateix diari ARA mostra un especial interès per l’educació però els temes són tractats per periodistes, cantants i persones amb ganxo als mitjans i algunes comptades excepcions de titulats en pedagogia que tenen columna fixa. Menys encara són els que fan un plantejament pedagògic.

Ara bé, el problema dels excessos de l’alcohol, la necessitat de trencar les normes de manera tan freqüent i intensa i la febre per participar en actes massius cada vegada més grans i més trencadors són símptomes greus. Falten els socioelements i etoelements de la cultura per a la construcció de la consciència social (igual que per a  la vida són necessaris els bioelements i oligoelements ).  Això en una societat complexa solament ho pot fer de manera general una intervenció pensada amb coneixement científic i praxis professional. La pedagogia com a ciència i professionals especialitzats són els qui han d’estudiar i aportar alternatives a l’educació en la societat actual caracteritzada per la complexitat. ø Martí Teixidó

 



  1. Vostès escriuen: “Falten els elements fonamentals (com a elements químics o minerals de la cultura) per a la construcció de la consciència social i això en una societat complexa solament ho pot fer de manera general una intervenció pedagògica, científica i professional.”

    Que jo sapiga, els pares (mare i pare) també tenim quelcom a fer amb la transmissió de valors als nostres fills. I no crec que siguem el darrer esglaó, sino el primer, en això d’educar la infantesa. Abans que pedagogs, científics i professionals [de què?, jo sóc professional en arts gràfiques].

    Atentament, i bona setmana

    1. Estic d’acord amb el que exposeu. L’educació correspon a tothom; tothom ha de saber educar infants i joves: pares i mares, avis i també els qui no tenen fills. Ara bé, abans s’educava per tradició i era suficient. Un pare i una mare feien com havien fet amb ells i anava bé.

      La societat industrial, de masses i de consum i alhora la societat democràtica i plural fan que la societat sigui complexa i canviant. La tradició no és sufcient per saber què s’ha de fer. L’aportació de la pedagogia, basada en coneixement de l’infant, dels processo cognitius i emocionals i molt més dóna normes i criteris per a educar.

      Avui doncs cal també pedagogia familiar, sense que pensem en un grau universitari com calen coneixements bàsics de medicina o de dietètica per a fer una alimentació equilibrada.

      En cap cas volem expropiar del dret a l’educació dels pares tan necessari. Un dret i un deure de tots els ciutadans. Tota la ciutat per a l’educació. La pedagogia pot aportar alguns coneixements i criteris. Gràcies. Martí Teixidó

  2. El turisme de borratxera respon al model turístic de creixement desenfrenat d’una societat hiperconsumista que no sols és la fase superior d’un capitalisme sense ètica, sinó que esdevé (des)educador i s’encarrega d’organitzar les activitats de lleure i construcció personal dels joves com un sistema d’oferta-demanda on l’únic objectiu és produir-vendre-distribuir.
    En aquest escenari, apareix l’hiperconsumidor emocional que necessita experiències afectives i sensorials i ha de satisfer els seus desitjos de consum com a compensació de determinats desajustos psico-socials.
    Gilles Lipovetsky , professor de filosofia a la Universitat de Grenoble, parla en el seu llibre “El imperio de lo efímero”, de l’arribada de la nova societat de l’hiperconsumisme amb les seves promeses de benestar i també d’aquesta ansietat que denota la pèrdua del sentit i genera narcisisme col.lectiu. Defineix com els béns estan orientats cap a les persones, de manera que aquests són més emocionals i capaços de brindar una satisfacció subjectiva que aprofita la disposició de l’home contemporani a viure noves experiències i buscar aquelles accions on el consum pugui convertir-se en una vivència, com és el cas dels esports, la moda o el turisme.
    La filosofia ens constata que la satisfació de viure instal.lat en el quotidià i en la cerca de l’immediat, és una superficialitat que només intensifica el present. Sense filosofia no hi ha aspiracions més enllà de la possessió material i la condició humana queda reduïda i desequilibrada.
    (El desequilibri és accedir a la llibertat humana i solanent atendre impulsos aninals, sense aspiracions humano-poètico-espirituals).

    La sociologia pot ajudar-nos a Interpretar els signes del nostre temps i prendre consciència de les dimensions de les societats individualistes de benestar que ens fa viure l’era de la felicitat de masses i al mateix temps, una època de buit i decepció individual.
    La pedagogia pot contribuir al procés de personalització que ha de promoure la realització persona l i el respecte al fet de ser un mateix, a gaudir de la llibertat.

    1. Efectivament. La pedagogia ha d’aplegar coneixement científic que expliqui l’educació i doni criteris i normes d’acció amb capacitat crítica per ajustar, decidir, fer o no fer. És un servei que cal fer a tots els ciutadans, més enllà de l’educació formal escolar. Pares, mares i tots els ciutadans han de tenir criteris per a educar. Tots eduquem, al carrer i arreu. Tota la ciutat per a educar els infants ho va dir Platon al tractat de l’Estat “La República” i a algun altre diàleg.
      Gràcies per participar. Martí Teixidó

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pedagogia per Martí Teixidó | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent