He publicat un nou article al Think Tank Transversal Olla de Grills.L'article és El terratrèmol català i els electors no compromesos.
Apunts relacionats:
  |  |
Comentaris polítics de Martí Cabré
|
|
He publicat un nou article al Think Tank Transversal Olla de Grills. L'article és El terratrèmol català i els electors no compromesos. Apunts relacionats:  Em fan arribar un Manifest adreçat als nostres representants polítics, sindicals i socials. Es tracta de demanar a tots els nostres representants públics que facin alguna cosa davant el caos d'infraestructures que estem patint.És una manera de mostrar el nostre enuig davant aquesta situació en que no sabem ben bé què fer. I de cara a polítics, sindicats i plataformes sobiranistes diverses, com a mínim, que facin veure que fan alguna cosa, no? http://www.catalaemprenyat.cat Apunts relacionats:  Isabel Teruel, diputada al parlament d'Aragó pel PSOE, ha batut un rècord de permanència: després del seu primer parlament, de deu minuts, com a portaveu del seu grup en educació, ha estat destituïda d'aquest càrrec.Vegeu el clip de la desafortunada intervenció. No us perdeu l'entrada, quan es dirigeix al president de la cambra amb la frase "sí, caríño mío, lo que tú quieras". Aquesta destitució és tota una sorpresa en una política espanyola que no destaca per la substitució dels càrrecs més irresponsables. D'altra banda, posa en evidència la qualitat d'alguns diputats que corren per les cambres parlamentàries. I els sous que cobren per provocar aquest nivell de vergonya aliena? En fi, almenys aquesta bona dona no és corresponsable del nivell dels polítics que tenim al Principat.  Avui us proposo un article més lleuger: Wired fa una llista amb les deu teories de la conspiració amb més seguidors.Per als despistats, una teoria de la conspiració és una teoria que atribueix la causa primera d'un esdeveniment o d'una cadena d'esdeveniments (normalment esdeveniments polítics, socials, històrics o de la cultura pop) o bé l'ocultació a la gent d'un esdeveniment important a un complot secret dut a terme per una agrupació oculta de gent o organitzacions poderosos i/o influents. Moltes teories de la conspiració es basen en què grans fets de la història les han dirigit conspiradors ocults darrere les cortines. La llista que ens ofereix Wired és la següent:
Via Wired  Us ofereixo dos clips que he gravat aquest vespre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, per poder copsar l'ambient que hi havia en la protesta contra la situació de RENFE.He calculat que hi havia uns 500 manifestants, però de grups força diversos: he pogut identificar gent de l'AVE pel litoral i contra el traçat per la Sagrada Família i grups de simpatitzants de CiU, d'ERC i del PP. Aquests últims s'enduien totes les escridassades. He gravat alguns simpatitzants del PP com despotricaven contra els altres manifestants: "s'enfonsen les obres i encara defensen el govern que les està fent", deien. I també, "fixeu-vos, els manifestants són tots uns fills de papà". La veritat és que gent de Bellvitge no n'he vista molta... però quan ahir hi va anar en Zapatero sí que van sortir a aplaudir-lo... no ho entenc... què (ens) passa?  Al web d'Eupedia hi podeu trobar una sèrie de mapes ètnics i culturals d'Europa força interessants, des dels mapes lingüístics als econòmics passant pels mapes curiosos de distribució de la gent rossa i de la gent amb ulls blaus. El llistat de mapes actual és:
Via Microsiervos Apunts relacionats:  He publicat el meu primer article al Think Tank Transversal Olla de Grills.Podeu llegir l'article, titulat "Els dos motors", ací.  Em fa por. No vull acostar-m'hi gaire. Sovint els científics no pensen gaire les conseqüències socials dels seus invents i això n'és un exemple clar. És molt perillós posar tot el coneixement del món a l'abast de qualsevol i és més perillós encara poder accedir al coneixement descontextualitzat, en píndoles que no ens situen de la manera adequada per poder absorbir tanta i tanta informació.Els meus contactes em confirmen que els casos de bogeria transitòria són cada cop més freqüents. Fa tres o quatre anys vaig rebre un correu que m'avisava del trist cas d'un pobre estudiant parisenc que va embogir de tant immersió en una realitat virtual. Va llançar-se per la finestra de l'habitació on malvivia, sempre amb el cap entre els papers. I tot just l'any passat em va arribar el rumor d'uns joves de València que es creien qui-sap-què i que van decidir plantar cara a la Guàrdia Urbana com si d'un joc es tractés. La festa va acabar malament, perquè els energúmens que protegeixen les nostres ciutats no són gaire fins en psicologia i no van endevinar el motiu de la fatxenderia. Evidentment, havien llegit massa. I molt em temo que en les properes dècades ens arribaran més tristes notícies provocades per aquest afany miserable d'accedir a un coneixement restringit. Tot just fa uns mesos, un nebot em va preguntar per Alexandre el Magne. "Tiet, és cert que va derrotar els perses?", em va dir. "Com ho saps, això? Qui t'ho ha dit?". "Ho he llegit en un llibre sobre els herois de l'antigor. És molt interessant!". Bufa! Quina ensopegada! M'havia deixat el llibret de manera descuidada sobre un bagul, amb tot de roba bruta. La quitxalla, ja se sap, ho remenen tot i ho va trobar. Vaig reaccionar amb cautela: li vaig confirmar la història d'Alexandre però li vaig explicar que les històries s'han de conèixer en el seu context, explicades com ho hem fet tota la vida: per via oral. Vaig tancar el llibret a 'l'armari dels llibres' i vaig tancar l'armariet amb clau. Tota precaució és poca davant la ment innocent dels infants. Eps, en el fons no em sembla malament que un infant pugui conèixer Alexandre. No sóc pas un retrògrada, jo. Però no crec correcte que pugui accedir a la píndola d'informació que representa un llibre imprès, aquesta via moderna d'accedir a la informació descontextualitzada, sense haver passat prèviament per la dura via del coneixement oral, repetit una i mil vegades per poder-lo assimilar com Déu mana. Això d'accedir a una sala de llibres (una 'biblioteca') i poder agafar un volum qualsevol, sense prèvia preparació del que ens hi trobarem, ho trobo horrorós. Quins textos i quines làmines gràfiques hi trobaran els nostres infants? A quins coneixements prohibits per la nostra moral accediran? La nostra societat és moderna i no té els recels de fa dos segles, quan els nostres Almogàvers cremaven allò que no entenien. Però hi ha límits que la nostra societat no acceptarà mai i certs coneixements que no són de lliure circulació, ni ara ni mai. És el món en llibres: una visió infantil, caòtica, atomitzada, estrident i perillosament banal de la realitat; i una recreació accelerada i histèrica d'esdeveniments d'una gran importància. Certament, la gran majoria de llibres són històries banals i anodines, però això no els treu la perillositat. Tantes històries de cavalleries inflen el cap dels infants i dels joves estudiants. Tot el dia amb el cap entre els llibres no pot ser bo. Han de conèixer el món real, l'escola del carrer i deixar-se estar de lletra impresa. A més, els llibres poden ser llegits sense conèixer-ne l'autor de manera personal, cosa que no passa amb l'eficaç aprenentatge tutorat. El llibre es basa en un anonimat que és el camp adobat perfecte per a la més absoluta de les impostures. Si la revolució de la impremta ens ha dut fins aquí, potser paga la pena de replantejar-la. El món en llibres no és emancipador: és alienant. La societat que es vegi abocada als llibres no té futur. Aquest article és una resposta a l'article d'en Ferran Sáez que podeu llegir ací. Apunts relacionats:  L'any 1957 es va firmar el Tractat de Roma, el naixement de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), l'embrió de la Unió Europea (UE).Dins dels escrits de commemoració dels 50 anys, el diari The Independent on Sunday va treure una llista amb les 50 millores que la Unió Europea ens ha aportat. Fixeu-vos en la número 15... he, he, he... 1 The end of war between European nations 2 Democracy is now flourishing in 27 countries 3 Once-poor countries, such as Ireland, Greece and Portugal, are prospering 4 The creation of the world's largest internal trading market 5 Unparalleled rights for European consumers 6 Co-operation on continent-wide immigration policy 7 Co-operation on crime, through Europol 8 Laws that make it easier for British people to buy property in Europe 9 Cleaner beaches and rivers throughout Europe 10 Four weeks statutory paid holiday a year for workers in Europe 11 No death penalty (it is incompatible with EU membership) 12 Competition from privatised companies means cheaper phone calls 13 Small EU bureaucracy (24,000 employees, fewer than the BBC) 14 Making the French eat British beef again 15 Minority languages, such as Irish, Welsh and Catalan recognised and protected 16 Europe is helping to save the planet with regulatory cuts in CO2 17 One currency from Bantry to Berlin (but not Britain) 18 Europe-wide travel bans on tyrants such as Zimbabwe's Robert Mugabe 19 The EU gives twice as much aid to developing countries as the United States 20 Strict safety standards for cars, buses and aircraft 21 Free medical help for tourists 22 EU peacekeepers operate in trouble spots throughout the world 23 Europe's single market has brought cheap flights to the masses, and new prosperity for forgotten cities 24 Introduction of pet passports 25 It now takes only 2 hrs 35 mins from London to Paris by Eurostar 26 Prospect of EU membership has forced modernisation on Turkey 27 Shopping without frontiers gives consumers more power to shape markets 28 Cheap travel and study programmes means greater mobility for Europe's youth 29 Food labelling is much clearer 30 No tiresome border checks (apart from in the UK) 31 Compensation for passengers suffering air delays 32 Strict ban on animal testing for the cosmetic industry 33 Greater protection for Europe's wildlife 34 Regional development fund has aided the deprived parts of Britain 35 European driving licences recognised across the EU 36 Britons now feel a lot less insular 37 Europe's bananas remain bent, despite sceptics' fears 38 Strong economic growth - greater than the United States last year 39 Single market has brought the best continental footballers to Britain 40 Human rights legislation has protected the rights of the individual 41 European Parliament provides democratic checks on all EU laws 42 EU gives more, not less, sovereignty to nation states 43 Maturing EU is a proper counterweight to the power of US and China 44 European immigration has boosted the British economy 45 Europeans are increasingly multilingual - except Britons, who are less so 46 Europe has set Britain an example how properly to fund a national health service 47 British restaurants now much more cosmopolitan 48 Total mobility for career professionals in Europe 49 Europe has revolutionised British attitudes to food and cooking 50 Lists like this drive the Eurosceptics mad Podeu llegir la llista comentada punt a punt ací.Per ampliar el debat sobre la Unió Europea, podeu llegir aquest interessant article de Timothy Garton Ash publicat al Guardian sobre els motius a favor i en contra de fer un referèndum al Regne Unit sobre l'adhesió a la Unió Europea. Apunts relacionats:
 Pel que vaig llegint, dec ser dels pocs blocaires que no han passat per Frankfurt aquests dies... quina enveja! L'edició d'enguany de la Fira del Llibre sembla que és tot un èxit per als autors catalans.Com en tots els esdeveniments d'alta volada, caldrà deixar passar un temps per observar-ne resultats a l'engròs, però a nivell del detall ja hi tenim una colla d'escriptors (Jaume Cabré, Quim Monzó, Maria Barbal, Albert Sànchez Piñol) que comencen a ser coneguts com a estrelles literàries. La novel·la Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, traduïda com a Die Stimmen des Flusses, ha esdevingut l'èxit de la fira. Ha esgotat la primera edició de 15.000 exemplars i ja està editant la segona edició. Fins i tot ha estat recomanat a la TV per l'exministre alemany Joschka Fischer. El discurs inaugural de Quim Monzó va trencar motllos i ha fet renéixer l'interès per la renovació que ha plantejat en els llibres de contes i narracions curtes. Pedra de tartera, de Maria Barbal, es confirma com un clàssic literari universal, de l'estil que tindria Camí de sirga del malaguanyat Jesús Moncada. Les històries lovecraftianes d'Albert Sànchez Piñol han fet un forat sorprenent. Els arguments de La pell freda o Pandora al Congo no són sorprenents per als lectors d'Edgar Allan Poe, H.P.Lovecraft, August Derleth o Robert Bloch. El propi Joan Perucho ja havia acostat el terror modern a Catalunya amb el relat Amb la tècnica de Lovecraft (1956), però sembla ser que no va fer escola. Jo mateix no el vaig descobrir fins a llegir-lo en un recull d'Alianza titulat Los mitos de Cthulhu que afegia al final del llibre aquesta aportació lovecraftiana (l'única aportació espanyola). Per algun motiu, en aquesta època de pallassos i monstres els llibres d'Albert Sànchez Piñol han fet un fabulós forat en el nostre imaginari. El millor de tot plegat, és que tot i els intents del Periódico, La Vanguardia, El País i altres instruments al servei del poder espanyol de menystenir la literatura catalana i d'atiar el foc de la crispació lingüística, quan els propis alemanys es rendeixen a la qualitat de la literatura catalana ni els propis espanyols ho poden falsejar. L'única opció que els queda és ignorar-nos. |
Accés de l'autorEls meus enllaços1. PERSONAL
2. GENT
3. ALTRES BLOCS
4. WEBS
5. FòRUMS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Band of OdderscamiZs
Núria MasdéuPaper Mullat |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|