Yo acusoAyaan Hirsi Ali
Castellà (trad. holandès Natalia Fernández Díaz)
Ed. DeBolsillo
196 p.
ISBN 978-84-8346-446-5
Si no sabeu qui és Ayaan Hirsi Ali, en podeu llegir la seva biografia a la Viquipèdia. Aquest llibre, Yo acuso, és un recull d'articles que l'autora ha publicat en diversos mitjans holandesos, tots sobre la situació de la dona al món islàmic.
És un llibre de lectura àgil ja que els articles no són gaire llargs i estan escrits amb un llenguatge molt planer. El que pot fer difícil la lectura és la realitat que transmet amb les seves paraules: les dones que viuen en ambients islàmics pateixen una situació de degradació i violació constant dels drets humans.
El que m'ha sobtat més dels escrits de Hirsi Ali és que tot plegat es redueix sovint a una ignorància profunda de qualsevol aspecte de la sexualitat, tant en homes com en dones. La virginitat de les dones s'eleva a una qüestió de màxim honor mentre que els homes cal que tinguin com més relacions millor.
L'ablació de les dones és un sistema de garantir la seva virginitat. Consisteix en tallar el clítoris, els llavis majors, els llavis menors, raspar la paret de la vagina amb un tros de vidre i apretar fort les cames per tal que tot plegat quedi enganxat per la sang de la ferida. Naturalment això fa que la noia no tingui cap ganes de tenir relacions sexuals durant molt i molt de temps i que quan les tingui siguin molt doloroses.
Hirsi Ali explica també com als hospitals dels Països Baixos hi ha una gran demanda d'operacions per restablir l'himen, ja que no sagnar durant la nit de noces és un bon motiu per apallissar la dona. Com que sovint els metges holandesos s'hi neguen, les operacions les acaben fent metges musulmans, de països diferents a la pacient (per evitar que la família se n'assabenti).
També hi ha molts casos de malalties de transmissió sexual, ja que aquest és un tema tabú per al món musulmà. De fet els mulàs expliquen que la SIDA només afecta a jueus, cristians i homosexuals. Un bon musulmà no es pot contaminar. Com que les dones amb ablació sovint no volen tenir relacions sexuals, els homes musulmans usen molt els serveis de prostitutes (d'amagat, ja que és tabú) i la sorpresa que reben amb les anàlisis dels hospitals holandesos quan els diuen que tenen la SIDA fa que sovint acabin reaccionant violentament contra els propis metges.
Totes aquestes situacions mig paradoxals i mig surrealistes, mig violentes i mig miserables no han estat ben assimilades per l'esquerra holandesa, on Hirsi Ali va començar a militar. El fet que no es proposés cap política d'¡ntegració específica per als musulmans (que tenien un perfil problemàtic que no es donava en cap altre grup d'immigrants: antillencs, sudamericans, sudafricans, etc.) va fer que Hirsi Ali acabés militant al partit liberal.
Aquest gir ha potenciat la lluita de Hirsi Ali per al respecte i la dignitat de la persona com a ésser humà, enlloc de veure'l com un creient musulmà o com un membre de determinada comunitat. La comunitat poc desenvolupada sovint ofega la persona i no li deixa prendre decisions per sí sola. Potenciar l'autoestima de les dones és clau per tal que elles mateixes trenquin el rol de submissió que els ve imposat per l'Islam (Hirsi Ali cita constantment els fragments de l'Alcorà que exigeixen la subminissió femenina). Un dels capítols del llibre és un recull de consells per a la dona musulmana que vol abandonar el marit, ja que sovint són analfabetes i no han viscut mai fora de l'entorn familiar.
Quan cultures força diferents es troben, sovint hi ha molta incomprensió. Per Hirsi Ali, un dels problemes que tenim els occidentals de cultura cristiana és que jutgem els actes dels musulmans segons els nostres valors i segons la nostra cultura. Per entendre què fan i per què ho fan, cal conèixer els seus valors.
Ara bé, entendre no vol dir acceptar ni tolerar: Hirsi Ali recorda sempre que hi ha drets (com els drets humans, el respecte a la integritat de les persones o la democràcia) que han de ser universals i cal que les persones que en gaudim escampem per tot el món aquests drets pels quals tants i tants sacrificis han fet les nostres generacions anteriors.
Que el multiculturalisme no llenci per la borda la lluita dels nostres avis.
Apunts relacionats:
