Abans d'ahir estàvem mirant les notícies de la BBC. Continuen a un nivell excel·lent. Cada notícia és una pastilla d'uns quaranta segons amb imatges explicades, més o menys com aquí, però no cauen en l'error de fer un titular, la notícia i el recordatori al final, que provoca que en tot el TN només t'informin de tres notícies importants.
La secció d'esports està totalment separada de les notícies reals, amb la qual cosa quan comença pots apagar el televisor tranquil·lament sabent que no et perds res que valgui la pena. La informació del temps l'expliquen a trossos, centrant-se en una àrea diferent cada vegada, i així no es fa pesada i redundant com la d'aquí.
Mentre el presentador informa sobre les imatges que es veuen, una línia de text a la part inferior va repetint les notícies més imporants. Així s'estalvien el que comentava abans dels titulars i els recordatoris. Llegint aquesta línia n'hi ha prou per saber els titulars, a part de ser un servei eficaç per a la gent amb deficència auditiva.
En un sol TN ens van informar, entre d'altres, de la retirada de les tropes nigerianes del Camerun, de la situació dels refugiats somalís a Tanzània, de la tragèdia de Darfur, dels problemes de BP als EUA, de les inundacions a la Índia (informació completada a continuació amb la dona del temps), d'un recordatori del tsunami d'Indonèsia i, evidentment, també de l'actual guerra del Líban. Només en alguna notícia apareixia el periodista presentant-la. En la majoria eren veus en off.
Per completar l'informatiu, "Hard talk" entre un presentador agressiu com la Mònica Terribes (Stephen Sackur) i el bisbe anglicà de Jerusalem, un àrab cristià que evitava constantment reconèixer l'existència d'Israel i perdonava qualsevol atac "terrorista" en nom del dret a la defensa àrab. El presentador no es donava per vençut i recordava constantment els estatuts fundacionals de Hesbol·là o Hamàs, que no tenen cap punt que parli de la defensa de res ni ningú sinó que es centren en la destrucció d'Israel. Vaja, com les postures oficials de Síria o Iran. Un debat "hardcore" sense capelletes polítiques ni les vedettes ridícules que ens posen als debats de TV3. I per cert, l'entrevista d'avui era amb l'ambaixador de Síra als EUA. Màxima tensió!
És demanar massa voler pel meu país periodistes que hagin viatjat, que sàpiguen escriure i que facin formació contínua en política internacional i en noves tecnologies, voler presidents del Parlament que tinguin algun estudi, voler candidats a la Generalitat que hagin fet alguna carrera, voler representants democràtics que, un cop esporgada la faramalla del partit, tinguin la meitat del cv que té qualsevol nano amb contractes temporals?
Stephen Colbert hi va fer un discurs realment memorable, que acaba amb un divertit vídeo amb la periodista més veterana de la Casa Blanca, Helen Thomas, de vuitanta-sis anys (va començar cobrint a J. F. Kennedy).
Ací hi ha la transcripció del vídeo, per si teniu problemes en la comprensió. Val la pena veure-ho per entendre què és la premsa lliure. I també va la pena llegir l'enllaç a Helen Thomas.
El web de Sant Feliu de Codines proper al PSC, 'Cantalacanya', a més dels insults amb que ens obsequia habitualment, aquest cop utilitza un terme racista per atacar l'Ajuntament.
El web ens explica que els negocis que van millor a Sant Feliu són els bancs, les caixes, les immobiliàries, les carnisseries i l'Ajuntament. Tot seguit els relaciona amb els adjectius sangoneres, oportunistes, jueus, milionaris, avarícia [sic], drópols, endollats i inútils.
No en tenen prou doncs, d'insultar sinó que han de recórrer a l'antisemitisme.
Si a això hi afegim l'atac que va rebre divendres a casa seva el regidor Roc Fernàndez, veiem que determinats individus estan realment treballant per aconseguit la fraternitat entre germans.
Sento haver de repetir-me però això d'endarrerir els telenotícies per poder veure les carreres del Fernando Alonso és demencial. I a sobre amb els comentaristes parlant del "simpàtic moment de les banderes" mentre TV3 ens refregava la bandera d'Espanya per davant dels nassos.
Visca el tripartit!
Aquest és el canal que obria el telenotícies amb la mort de Rocío Jurado: un canal amb editors de continguts que podrien treballar a qualsevol televisió d'Espanya, però que no haurien de poder treballar en la televisió pública catalana.
Aquest vespre, el telenotícies de TV3, cadena antígament promocionada com 'la nostra', ha obert amb l'enfrontament PSOE-PP pel País Basc i després dels titulars, entre altres notícies menors ha informat sobre l'Estatut. Bon criteri des del punt de vista espanyol.
Durant l'informatiu han fet saber que protestaven perquè els informatius públics es veien obligats a informar durant la campanya del referèndum seguint un repartiment de temps decidit pels l'administració pública i no pels redactors. La millor opció laboral: la seguretat de la feina pública i la llibertat de la feina privada.
Cap paraula sobre l'Estatut en la cloenda i en canvi informar que en Raimon actua a Madrid després de no sé quants anys de no actuar a la capital [sic]. Fora màscares. Sense CiU, Catalunya torna a ser al nordeste.
Abans d'ahir estàvem mirant les notícies de la BBC. Continuen a un nivell excel·lent. Cada notícia és una pastilla d'uns quaranta segons amb imatges explicades, més o menys com aquí, però no cauen en l'error de fer un titular, la notícia i el recordatori al final, que provoca que en tot el TN només t'informin de tres notícies importants.
Aquest 
El web de Sant Feliu de Codines proper al PSC, '
Sento haver de repetir-me però això d'endarrerir els telenotícies per poder veure les carreres del Fernando Alonso és demencial. I a sobre amb els comentaristes parlant del "simpàtic moment de les banderes" mentre TV3 ens refregava la bandera d'Espanya per davant dels nassos.
Aquest vespre, el telenotícies de TV3, cadena antígament promocionada com 'la nostra', ha obert amb l'enfrontament PSOE-PP pel País Basc i després dels titulars, entre altres notícies menors ha informat sobre l'Estatut. Bon criteri des del punt de vista espanyol.
