És prou divertit el petit clip sobre el show d'ERC que podeu veure a: http://www.maragall.cc  |  |
Comentaris polítics de Martí Cabré
|
|
Govern És prou divertit el petit clip sobre el show d'ERC que podeu veure a: http://www.maragall.cc Una simbiosi és una interacció entre dos organismes que viuen junts en una associació més o menys íntima o fins i tot la fusió de dos organismes diferents. Les simbiosis es poden etiquetar segons si beneficien (+), perjudiquen (-) o són indiferents (0) per cada invididu en:
Al Principat hem viscut durant molt de temps sota la influència de diferents tipus de simbiosis. El poder municipal porta dècades en mans del tripartit, la Diputació de Barcelona és intocable pel PSC i associats i la Generalitat ha passat del duet CiU a la tripleta PSC-PSOE-CpC-ERC-IC-V. La simbiosi de CiU admet diferents definicions en funció de qui és l'observador. Sembla força clar que UDC és un agent beneficiat en la simbiosi (+) però no queda clar què en treu CDC. D'una banda obté un bon paquet de vots (simbiosi mutualista), però sovint a canvi de cedir (0) ajuntaments i conselleries (simbiosi comensalista) i en força casos a base de discussions i problemes greus (-) en moltes agrupacions locals i en els pactes d'àmbit nacional, fins al punt que molta gent de CDC prefereix deixar-ho estar (simbiosi parasitària). La simbiosi del tripartit és més estranya. Tots hi guanyen i tots hi perden i a més els actors són tres (com a mínim). Pel que sembla el que sempre hi guanya és el PSC-PSOE, ja que quan les coses no filen segons la seva direcció no dubten a clavar puntades al cul i fer zigazagues dialèctiques per no cedir ni una polzada de poder en el grup (+). ERC, per la seva banda, no deixa de rebre garrotades per totes bandes però tampoc deixa de vessar-la per tot arreu on pot. El PSC-PSOE li dóna més poder del que tindria per si mateix però alhora li fa de mosca collonera. El que no sabem és si ERC creu que el PSC-PSOE és un cagalló estàtic que pot ser devorat per les mosques colloneres o si el veu com una vaca emprenyada que quan n'estigui farta farà un cop de cua que aixafarà unes mosques que ni veuran venir el cop. Temps al temps (0). El cas més fàcil és el d'IC-V. En aquest cas es tracta d'un organisme més petit, que gràcies a la simbiosi arriba a quotes de poder que ni somiava d'obtenir per si sol. L'efecte per ells és totalment positiu, excepte quan el President Maragall decideix cessar-ne els consellers per motius estètics, i junt amb el PSC-PSOE formen una simbiosi mutualista (+ +): la majoria d'electors vota una formació més 'normal' com el PSC-PSOE mentre els escàndols de corrupció són baixos, els desastres urbanístics no arriben a premsa i no mor gaire gent en els accidents de les obres públiques. Llavors el PSC-PSOE cedeix poder a IC-V, per exemple per poder tenir grup parlamentari propi. Però quan massa gent coneix el funcionament intern de les institucions governades pel PSC-PSOE, o les eleccions són massa a prop d'algun desastre urbanístic i el Periódico de Catalunya (dirigit pel germà del Conseller de Política Territorial) no pot tapar-ho bé, llavors el vot va cap a IC-V, que no dubta a donar els seus vots al PSC-PSOE. Ras i curt, el PSC-PSOE du IC-V més lluny d'on IC-V podria anar pel seu compte, i a canvi IC-V neteja les podridures del PSC-PSOE a base d'un vot de consciència tranquil·la. Són el tauró i la rèmora.  Ara que en Franco ja no hi és, l'òrgan oficial del PSC-PSOE, el Periódico de Catalunya, està dirigit per Rafael Nadal, germà de Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i portaveu de la Generalitat de Catalunya. No l'hem de confondre amb Manel Nadal, Secretari de Mobilitat i germà dels altres dos.Al tripartit progressista també hi trobem dins dels alts càrrecs públics l'Apel·les Carod d'ERC (Juan de Dios Vélez Díez), germà d'en Josep Lluís Carod-Rovira (José Luis Vélez Díez), exconseller en cap, l'Ernest Maragall del PSC-PSOE, Secretari del Govern i germà d'en Pasqual Maragall (l'actual President de la Generalitat) i en Ferran Benach, coordinador de Joventut de la Generalitat al Camp de Tarragona, germà de l'Ernest Benach (actual President del Parlament de Catalunya). Estic segur que tots aquests nomenaments són legals i que són gent capacitada per fer la seva feina. Però èticament tot això fa pudor. És trist que un país, una nació, tingui per President del Parlament (és a dir, cap del legislatiu, el segon càrrec més important del país) algú que ni tan sols ha fet el batxillerat (tot i que segur que és capaç de fer la seva feina) i que es passa el dia a programes de la tele per parlar del Barça (tot i que segur que és capaç de fer la seva feina). I també és trist que s'enfonsin els túnels, caiguin les obres del metro i les cases dels veïns, s'espatllin les tuneladores de la lína nou, el TGV no arribi mai i quan arribi ho faci per sota la Sagrada Família, etc, etc i el Conseller de Política Territorial ni s'immuta. Bé, sempre té al seu germà per defensar-lo des del Periódico. I pel que fa a l'Estatut, el paper d'ERC és penós. Primer van acceptar un estatut rebaixat a Barcelona, fins que CiU va obligar a Maragall a elevar-ne l'ambició, per poder negociar amb més marge a Madrid. Un cop a Madrid van passar les tisores i l'Estatut va quedar més o menys com ERC havia acceptat de bell antuvi (cosa que no hagués passat si innocentment haguéssim dut aquest estatut a Madrid), llavors se'ns rebel·len i es tornen més papistes que en Carod. Això és una direcció d'un partit seriós! Fer pedagogia davant les bases i assumir riscos de cara al proper Congrés??? No! Mai mosseguis la mà que t'alimenta! Ni et juguis la nòmina que et fa ric a tu i als germanets amb discursos d'esquerres! I com que no poden dir que no sense trencar el govern català, diuen que recolzen el vot nul. I quan les bases es revolten contra la direcció, la direcció cedeix i assumeix el no a l'Estatut. No a la feina els últims tres anys. No als pactes amb CiU i PSC-PSOE i IC-V. Sí a l'estratègia del PP. Molt bé! Però si realment volen el no, ERC i PP poden fer pinça al Senat i rebutjar l'Estatut. Poden impedir que s'aprovi! I no ho fan! Voten que sí a Madrid per aconseguir que s'aprovi mentre que a Barcelona demanen votar que no! I què passaria si l'Estatut no s'aprovés??? La victòria rotunda seria la del PP, a qui ERC fa el joc de manera totalment ingènua! S'ha mentit a la ciutadania en unes expectatives d'Estatut que en cap moment eren el que es deia. S'ha mentit a la ciutadania dient que en Zapatero i el PSOE eren favorables a un millor estatut per Catalunya. S'ha mentit a la ciutadania dient que Mas i Zapatero han traït l'Estatut quan l'únic que han fet és pactar: el pactes es fan entre gent que pensa diferent per aconseguir punts en comú. Però això sí, de ridícul en ridícul aquest govern aguantarà fins al final. Hi ha massa nòmines en joc per part d'inútils que no trobarien una bona feina fora l'administració ni que la tinguessin davant del nas vestida amb una granota fluorescent i fent claqué tot cantant "Sóc una bona feeeeinaaaa....". Vaja, que avui és d'aquests dies en que m'alegro que el tripartit hagi desmontat la projecció exterior de Catalunya que havia fet CiU, perquè si els periodistes seriosos que hi ha pel món vinguessin a fer algun reportatge em cauria la cara de vergonya.  Sembla que a Catalunya el més tonto fa informes. I per valor de 56.000.000 € en els dos primers anys de govern d'esquerres i catalanista. Realment és patètic el debat polític establert a Catalunya, en que la manca de transparència tant dels diners que es reben en pressupostos com de la despesa pública poden generar com a notícies bomba que CiU va fer informes fa quinze anys sobre la influència d'en Petri sobre la societat catalana i ara el govern d'esquerres i catalanista es gasta 56.000.000 € en informes de tot tipus... Aquests diners (13.000.000 pta diaris!) s'han gastat per saber quins funcionaris són pròxims a CiU. O per saber el grau d'hibridació de la guatlla comuna amb la guatlla japonesa a Catalunya. I 60.000 € en total al col·lectiu l'Esbarzer per fer estudis sobre l'etiquetatge en català. I els 7.500 € per la dona del Conseller Bargalló per assessorament (es veu que no hi ha més departaments per col·locar-hi germans). etc. etc. Trobo molt peculiar, en la informació que el dia 15 de març de 2006 dóna La Vanguardia, que molts dels estudis estan just a sota dels 12.000 €:
Evidentment, la pregunta és: potser els estudis que costen fins a 12.000 € no han de ser aprovats per alguna comissió o no es declaren o... potser fins i tot desgraven a Hisenda? Mmmmm... Pst... no es pensin segons què que per 12.000 € adjudicats sense concurs algun paper també els imprimiria jo. Total, segur que es queda en un calaix durant quinze anys...  Avui només us referiré a un post d'en Roc Fernàndez que trobo molt encertat: La gauche divine d'en Maragall fa un partit polític, ciutadans de Catalunya |
Accés de l'autorEls meus enllaços1. PERSONAL
2. GENT
3. ALTRES BLOCS
4. WEBS
5. FòRUMS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Band of OdderscamiZs
Núria MasdéuPaper Mullat |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|