Avui estava pelant una ceba amb un ganivet i, oh llei de Murphy!, m'he fet un tallet al dit. Després de remullar-lo una estona (sense gastar gaire aigua, ara que ens preparen mentalment per a restriccions), he procedit a posar-m'hi una tireta d'aquelles que m'agraden tant i que generen tanta expectació: plenes de dibuixets d'animalons amb colors cridaners.
Però just avui, navegant per la xarxa, he trobat unes tiretes molt més espectaculars. Comproveu-ho...
Amb això del cinema, sóc molt especial. Em costa molt anar-hi perquè abans haig de tenir ben clar que el film que vaig a veure m'agradarà. Per això no tenia cap dubte, dissabte, quan vam entrar al cinema per veure-hi The Interpreter (tràiler), el darrer film del prolífic Sydney Pollack amb Nicole Kidman i Sean Penn. Però el motiu del meu interès no era ni comprovar el treball de Pollack, ni idolatrar l'actriu i l'actor protagonistes: el meu interès era que el film passa al "territori internacional" de la seu de l'ONU, a Nova York. Ja em podeu dir raro, friqui o el que calgui, però això dels territoris i els microestats em perden!
En vaig sortir prou satisfet, tot i que la intriga s'hauria de travar una mica més. Però la sorpresa final, que em va acabar de satisfer, la vaig descobrir als crèdits: la llengua ku parlada al fictici país africà de Matobo, part important de la trama, és un invent de Said el-Gheithy, director del Centre for African Language Learning a Londres. Com explica ell mateix en aquesta pàgina, el gener de 2004 va rebre l'encàrrec de Pollack de "crear una llengua africana fictícia, de nom ku, per a 'The Interpreter'". I, com diu més avall, la Nicole Kidman i alguns actors més van haver d'aprendre el ku: "I el van reproduir amb fe i convicció davant la pantalla, cosa que els converteix en els primers estudiants de la llengua ku al món".
Tot i que haig de dir que de tant en tant encara la miro, em comença a pujar la mosca al nas, com al Catxipanda, la línia que està agafant 'la nostra'...
Els xinesos i les xineses no sols són hàbils amb les ombres, o amb els números de circ, o amb la procreació... També dominen, i de quina manera, l'art de la síndria.
Allò que m'agrada més és que em sorprenguin amb coses senzilles. I Feet me és, exactament, una pàgina senzilla, amb continguts senzills, però altament espectacular de veure. Es tracta de capturar peus de foto... ai, no, fotos de peus (dalt de l'escenari). Chapeau!
Del 25 d'abril a l'1 de maig, com expliquen a VilaWeb, el col·lectiu nord-americà Adbusters celebra la seva ja veterana setmana sense la televisió. Es tracta, bàsicament, d'intentar viure set dies amb la televisió apagada. I no és fàcil, no, si tens un aparell a casa. Però enguany la principal novetat de la campanya el clauer TV-B-Gone, que 'incorpora un control remot capaç d'apagar virtualment qualsevol televisió que tinguem al voltant nostre'. Espectacular... si funciona.
En aquesta magnífica web s'explica el misteriós origen del foc amb termes i conceptes que pot entendre perfectament el jovent consumista d'avui en dia. Encara no ho he provat, però em sembla que no trigaré gaire.
Em fa goig d'estrenar aquest bloc, el 25 d'abril, amb la taula periòdica dels blocs. Un homenatge prou aconseguit al fenomen internauta de l'arrencada del segle XXI.
