martainsa |
Terra |
dissabte, 5 de gener de 2008 | 16:52h
Cada poble celebra aquesta data d'una manera: els americans i els del nord d'Europa en general, heredant la tradició escandinava, són els qui reben els regals més prompte, coincidint amb el nadal -i unint tradició cristiana i tradició pagana. A França al Père Noël l'acompanya el Père Fouettard, que va pegant amb un fuet (d'ací el nom) als xiquets que es porten malament. A Rússia els apareix el Dada Marioz, o algun nom semblant, que significa l'Avi congelat (no podia tindre un altre nom, pobre iaio), que els porta regals, i als polonesos, ells sempre tan catòlics, els ve Svienti Micouai (escrit alguna cosa pareguda a això: Swjety Micolaj, i és Sant Nicolau en polonès) el dia 7 de gener. Al País Basc i a Catalunya també arrela la tradició pagana, que els ve de les muntanyes: el caga tió i l'Olentzeiro (una mena de llenyataire). I si m'estireu molt, a Galícia, tot i que està desapareixent, hi havia la tradició de guardar el tronc que cremava la nit de Nadal, i en nits de forta tempesta es tornava a utilitzar, per allunyar els mals esperits. I a la Safor, també tenim una tradicioneta pròpia: la casca.
martainsa |
Terra |
diumenge, 23 de desembre de 2007 | 22:43h
A l'Avui han escrit que n'érem 500 (i aparesc de perfil en la foto, ha ha! Estic acostumada a eixir en la tele, però no el el diari! I menys en l'Avui!), i si haguera vingut la Policia Nacional -tant de bo hagueren vingut, n'hauríem estat més!-, hagueren dit que n'érem 50. En realitat ni n'érem tants, ni tan pocs. Al bloc posaré que n'érem 300, però en realitat no hi arribàvem. Les forces polítiques estaven totes (bé, quasi totes, però en realitat, totes les que es podia esperar que estigueren): Vaig veure a Liduvina, del PSOE; Xavi Lópes, d'EU; Francesc Peris, d'Els Verds; Josep Miquel Moya i Vicent Ribes, del Bloc,... i també les televisions de Tele 7 i Gandia Televisió, i el fotògraf i un redactor del Levante.
martainsa |
Terra |
dimarts, 4 de desembre de 2007 | 08:59h
“Visc en una casa no lluny de la carretera. Al costat d’aquesta carretera, a l’entrada del revolt, hi creix un arbre. Quan jo era jove, pel camí passaven carros de pagesos arrossegats per bous, i només entre la sortida i la posta de sol. (...) Ara els cotxes corren per la carretera de dia i de nit. (...) Només l’arbre ha quedat igual, verd des de la primavera fins a la tardor. Creix al meu terreny.
Vaig rebre un escrit de l’Autoritat: “Hi ha el perill que un cotxe pugui topar contra l’arbre, ja que l’arbre creix al revolt. Per tant, s’ha de tallar”. Em vaig preocupar. Tenien raó. (...) De manera que vaig agafar una escopeta de dos canons, vaig seure sota l’arbre i, en veure acostar-se el primer [cotxe] vaig disparar.”
martainsa |
Terra |
diumenge, 18 de novembre de 2007 | 15:17h
El diumenge per la vesprada assistisc a una tradició, a un ritual de comiats i viatges. Partim com en una diligència, des de Gandia. Cadascú amb una maleta en una mà, i una bossa enorme en l'altra, ens disposem al viatge cap a la Capital. En poques hores el trasllat d'estudiants és considerable, i l'embús de persones i objectes supera la meua paciència: i acabe baixant les escales cap al tren, amb la maleta en una mà i la bossa de taronges a l'altra, cridant:- Sóc la princesa guerrera! Això és la guerra!
martainsa |
Terra |
divendres, 2 de novembre de 2007 | 14:16h
Ha arribat novembre després que algú decidira passar una cortina de pluges entre l'estiu i aquesta trinxera de l'hivern que en realitat és la tardor. Fa fred; m'agrada. Abans deien que per Tots Sants s'havia d'estrenar abric. L'any passat recorde anar en màgina curta -per la globalització del caos atmosfèric-. Enguany, en canvi, ha fet un Tots Sants com déu mana. I el poble i la tardor es poden notar amb tots els sentits...
martainsa |
Terra |
diumenge, 14 d'octubre de 2007 | 16:05h
Me'n vaig a València amb els tacons posats per a fer ressonar les meues passes, amb aires de victòria, i transpirant orgull en comptes de feromones. La veritat, en aquests temps de competitivitat que corren, la victòria és una satisfacció rara. Però aquest ja no és el nostre cas. No, després d'aquest cap de setmana.
martainsa |
Terra |
divendres, 5 d'octubre de 2007 | 20:49h
Matilde Salvador era la compositora valenciana viva més important. Pertany a una època de compositors -com Moreno Gans, per exemple- que veieren la seua carrera mig truncada a causa de la guerra civil. I allò degué afectar a Matilde Salvador, perquè era una dona amb les idees claríssimes, i molt ferma; ho vaig poder comprovar en persona.
martainsa |
Terra |
divendres, 14 de setembre de 2007 | 17:58h
Plou. Plou i plou. La paraula, plou, em recorda a una de les tantes conferències que he anat en aquesta vida de Josep Piera. En una d'elles, concretament, explicava com va descobrir la seua llengua: que quan llovia pareixia que no caiguera tanta aigua com quan plovia. Perque quan plou, cau més aigua. I ara plou; però no m'espante, perquè nosaltres tenim la mesura de l'aigua presa.
