Fa uns dies Tirant al Cap, una autoritat solvent en el món editorial (i valencià) es feia ressò de la poca renovació en la literatura valenciana, de falta d'una base d'escriptors en valencià jóvens. Emili té una teoria sobre l'escriptura i les matemàtiques que té molt de sentit: els matemàtics brillants tenen la seua època d'esplendor als 20 i pocs anys. Els escriptors grans (els genials ja és un altre tema) al contrari, són com els bons vins: necessiten uns 20 anys de vida adulta per a donar el millor d'ells mateixos. L'altre dia li va passar una anècdota a una amiga meua. Bé, a dues.
