Regalims de bresquilla
Tant se val l’època de la vida en què m’haja trobat: el mes de juny resulta, invariablement, un dels més ocupats de l’any. Probablement hi té a vore el fet que encara no he deixat mai d’estudiar -y lo que te rondaré morena-. En tot cas, és una llàstima, perquè és un mes assolellat, on desapareixen les al·lèrgies i fan ganes d’eixir a caminar. Si per mi fóra, tots els mesos de juny diria: ale, pareu l’autobús del tràfec, que me’n baixe. Continueu a cent per hora tant com vulgau, que una servidora s’asseu ací, al costat d’una séquia, a menjar-se una bresquilla.
Amb un examen de mates a la vista, hom no es pot permetre el gust d’eixir a fer el borinot per la muntanya tot el dia. Però aquests dies m’he donat el gust, per a descansar entre número i número, d’anar a donar voltes per la comarca. I ha estat com retornar a la infància, a l’època en què els juliols eren eterns, i menjar bresquilles o “ciruelos” remullant els peus en una séquia no era cap exotisme bucòlic, sinó un infantil plaer quotidià.
I és que moltes voltes no cal anar a buscar grans vacances, o fer qui sap què per a desansar, per a relaxar-se. N’hi ha prou amb muntar a la bicicleta, agafar carrereta i notar el sol de muntanya damunt la pell; parar l’orella i sentir el so de l’aigua -per les séquies o perquè els veïns de les noves urbanitzacions estan omplint-se les piscines, tant se val-, i recuperar els olors d’aquells estius en què els dies no acabaven de passar mai. Poc a poc, acabes tornant a sentir, per art de màgia, el gust del teu gelat de llima preferit al paladar, o regalims de bresquilla coll avall.
I que me’n dius de les pomes petites i dolces de la cara bruta i dels melicotons? de les prunes les bones de bon de veres eren les claudies, roses i sucoses… Ai quines ganes m’has fet venir de menjar-ne.
Només amb el títol llegit als quaranta principals ací a la dreta, ja m’hi has fet retornar, a la infància: re-ga-lim-de-bres-qui-lla. Perfecte.
Quins records! pels camps amb la bici, amb l’única intenció de passar el temps i, de passada, envair les basses de reg per a combatre la xafogor.
Hui, abans d’eixir de casa, he recordat el teu post, he obert la nevera i he agafat una bresquilla per a esmorzar.