Les bondats de Colchester i la historia de Boudicea
Arribat el cap de setmana les circumstancies ens obliguen a aprofitar fins al maxim la nostra estada aci, de manera que no parem en torreta. Teniem pensat en principi anar a visitar algun lloc mariner tipic de la zona, pero l’amenaca d’un mal oratge ens va fer tirar-nos enrere, i la nostra tutora, Elspeth, ens recomana anar a visitar Colchester, un poble que ni tan sols em sonava de res -vaja quina incultura la meua!-. El mes important en aquest poble es el castell, una edificacio construida en la base d’un temple roma -si, si, heu llegit be, roma-, i que recorda orgullos a la ciutat que una vegada va ser la capital de la provincia romana de Bretanya. Els romans, pero, no sempre van tindre una estada pacifica. I a primeries d’instal.lar-se a la zona, cap al primer segle de la nostra era, una dona els la va fer passar canutes. La primera Dama de Ferro Britanica. O vos pensaveu que Thatcher tenia l’exculusiva?
Els romans aconseguiren establir-se a la Gran Bretanya amb les seues legions organitzades, pero tambe amb pactes amb les tribus autoctones -tot i que no sempre complien els pactes, ni la convivencia va ser del tot ideal-. El Temple de Claudi es va construir amb ma d’obra esclava autoctona. I quan la ciutat va ser suficientment gran i estable, les tropes romanes anaren a lluitar a altres bandes. Conta la historia que en morir un dels cabdills autoctons, de la tribu dels Iceni, els soldats romans van ultratjar la seua dona, i violar a les seues dos filles. I la dona, Boudica (Boudicea) va prendre una venjanca terrible. Amb un exercit format per membres de la seua tribu i d’altres tribus del voltant, arriba a assetjar la capital britanica, Colchester, coneguda llavors amb el nom roma de Camulodunum. Les tropes romanes, escampades pel territori, no arribaren temps a salvar als membres de la ciutat, que en veure’s envoltats es tancaren al temple de Claudi, condemnats a un setge que duraria 2 dies i acabaria amb la crema de la colonia romana i pagant el preu de 30.000 vides.
Boudicea es un gran mite aci, a Colchester, i en l’epoca Thatcher les comparacions van ser inevitables.
O no saps que la gent de pell clara i cabell de rateta de marjal són més perillosos que Cantinflas amb un canó? Tu sabràs, Maiteta, però fes compte…Ah! I m’alegre que tingues un bloc tan interessant. Fet i fet, tampoc jo no tenia ni idea de tot això que contes dels romans de Colchester. Com deia santo Tomàs, nunca te acostaràs sin saber una cosa más. Crec que no no deia sant Tomàs, però, almenys, rima…
Cuida’t, perla.
Em sonava alguna cosa de Colchester dels meus audiollibres sobre història. De fet, la terminació "chester" de moltes ciutats angleses és una derivació de "castra, -orum", la paraula llatina per a "campament": així, les ciutats que acaben en "chester" o semblant tenen moltes possibilitats d’haver-se desenvolupat a partir d’un assentament militar romà.
Marteta, oblida’t del Castell…el més important d’eixa ciutat tan bonica és el ánim de la gent. Com estàn tots drogats fins als ulls, saben festejar com no fan ni els cubans. Espere que no t’hages atropellat amb agulles en el quart de bany dels bars!!!!!!
Per cert, ¿no vas veure a ninguna xica amb una falda al ras del x*x* i botes blanques de PVC, o rúbies amb raíces del pel negres?
Les xiques de Coltxester – o com diuem, les ‘Essex Girls’ – tenen una fama internacional. Les que pareixen més a homes es diuen ‘Geezer Birds’ i les que mengen els homens es diuen ‘Slappers’!!!!!!
Estereotipos n’hi ha, i molts….