La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Be sexy?

L’altre dia acabava les últimes pàgines de L’anell de la Irina (oh, quin llibre tan bonic) mentre Emili feia neteja d’apunts, papers i paperots al pis, i em va cridar especialment l’atenció un document sobre "com ser un bon blogger". Una mena de decàleg, però a l’americana. I ara que Vista Parcial ha proposat un decàleg, m’ha vingut al cap aquell document tan divertit. Algunes de les recomanacions eren sensates -no escrigues sobre allò de què no en tens ni idea, etc-. Però hi havia alguna que altra un tant esbojarrada. Una d’elles: Be sexy.

Quan vaig llegir "Be sexy" immediatament em vaig imaginar a mi mateixa fent boqueta de pinyonet cara a la pantalla cantant-li el "Happy birthday Míster President" -com algú que jo em sé va fer una vegada, i no diré qui-. Se’m fa estrany intentar "ser sexy" en un bloc. Si ja és estrany ser sexy a la vida real -la qualitat de sexy, al capdavall, més que una característica, és una actitud-. Resulta més difícil encara quan t’ho plantegen com un manament. Sigues sexy! Em recorda al principi de "com una novel·la" de Daniel Pennac, on explica que hi ha verbs que no accepten l’imperatiu, entre ells el verb dormir o el verb llegir. Amb "sexy" crec que passa el mateix.
Hi havia altres consells, molt americans des del meu punt de vista:- Polemitza! Deia un d’ells. I un altre encara:- Sigues divertit! -només els faltava dir: A l’estil de Jay Leno!

No sé com "han de ser" els blocs. El que sí que considere és que haurien de tindre una funció definida. Hi ha blocs que tenen la funció de ser pamflets, altres pretenen ser opuscles, hi ha que pretenen divulgar, altres desitgen fer riure, crítica literària, crítica social, crítica en general, investigació, i tots i cadascun es deriven d’una definitiva voluntat de comunicar -i ací podem fer cabre tota la resta de categories que no he esmentat, perquè dins la categoria de "comunicar" hi podem fer cabre fins i tot el cant dels ocells.
Doncs això, un bloc hauria de tindre una o diverses funcions. I no ho dic per res, sinó perquè amb una falta d’objectius el bloc té més possibilitats d’acabar al cementeri de blocs inactius. A banda d’això, crec en l’absoluta llibertat -des de l’absolut respecte- dels blocaires. Aquesta és la meua particular visió del bloc. Encara que tinga com a única funció la de "ser sexy".


  1. Una colla d’amics queda per sopar, com cada dijous. L’hora convinguda per a l’àpat és a les 10, però a partir de les 9 alguns desficiosos comencen ja a fer acte de presència. Salutacions, encaixades de mà i continus somriures.  Asseguts a la barra i mentre prenen una cerveseta ben freda i donen compte (quasi sense adonar-se) d’un platet de cacaus, cadascú comenta de forma informal el seu quefer quotidià, les notícies recents que més li han cridat l’atenció o simplement amolla algun comentari de conya. No hi ha guió. Dues hores més tard tornen a casa, no saben per què (l’entrepà no era res de l’altre món, la picaeta la de costum i potser no haurien d’haver pres café) però es troben molt millor, obliden per un instant eixa rutina que els ofega i els cansa, demà serà un altre dia.

    Res trascendent, només passar una estona amb bona companyia. Així percep jo  el nostre bloc.

    Reconec però que hi ha gent que li agrada covertir la seua bitàcola en una mena de cafè literari, en un sef service o o amb un esmorzar amb el seu psicoanalista o, fins i tot, en un menú degustació a El Bullí. Això és el millor de tot, cadascú menja allò que vol, amb qui vol i quan vol. Que aprofite!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.