València i Varsòvia: doble ve baixa
L’altre dia anava en autobús per València, pujant Cardenal Benlloch a tota pastilla, i em va vindre un flaix dels autobusos de Varsòvia. A la capital de Polònia, els autobusos, que es notava que havien estat produïts per mans comunistes, de tan antics com eren, havien de lluitar contra el pas del temps, i contra les inclemències de les carreteres; tanmateix, donaven la sensació de ser estrets, com un ou.
A Polònia i en general a tot aquella xarxa de països que estan més enllà de l’Europa Coneguda, les inclemències del temps foten a base de bé les carreteres. Perquè? Doncs perque plou molt, i hi ha moltes vies de tramvies, i quan arriba l’hivern i tot es gela, l’aigua es converteix en gel, s’expandeix, i fot el cement, i les juntures de les vies. I quan els autobusos travessen la ciutat a tota llet, diguem-ne que els amortiguadors resen per sobreviure, i la gent que ha pagat el bitllet té la sensació d’haver anat a Portaventura gratis. És tan fàcil rebotar d’una banda a l’altra, en un autobús varsovià!
En canvi els autobusos valencians gaudeixen d’una millor orografia: però quan hi ha via lliure, espai per a córrer, el viatger de l’autobús valencià té més bé la sensació de poder rebotar a banda i banda del vehicle amb més facilitat, perquè la conducció sol ser més temerària, i perque els autobusos no han de prendre mesures contra el temps (el de cronos i el de la meteorologia). I al final, sembla que també acabes comprant un bitllet per a un parc temàtic.