Pre-millenials, els estafats

Mire un anàlisi de la generació dels millenials a les xarxes mentre Pau pega les primeres patades -dins la panxa- i em pregunte, contemplant els altres dos que mentrestant es peguen entre ells, quins defectes o problemes tindrà la seua generació; tant de bo poguera saber-ho, per fer alguna cosa per previndre’ls. Després pense que la generació dels meus pares no s’escalfava tant el cap amb nosaltres, i que, si ho penseu bé, som -els d’abans dels mil·lenaris- la generació de la història més estafada pels seus pares.

  • Estudia! Ens deien. Aixina trobaràs una bona feina, ben pagada. Per a començar, com a bons baby boomers, vam estudiar a colzades. Ma germana a la facultat de dret anava mitja hora abans a classe, per tal de trobar lloc. Si no ho feia amb temps, havia de seguir la classe asseguda als esglaons de platea. I amb tanta humanitat, la competència era més dura. Havíem de barallar-nos més entre més gent, per tot: les cadires, el cafè al bar de la facultat, o les notes. A més, vam estudiar més. No una, sinó dues carreres tenim tots els de la generació X de casa. I crec que tots hem començat algun doctorat, tenim algun màster, o estudis de més per ací i per allà. Tot per acabar sent funcionaris -després d’unes oposicions fetes a colzades- i encara gràcies que no hem emigrat a Alemanya a treballar, que precisament d’alemany no en tenim ni papa. Que som uns privilegiats.
  • Compra’t una casa! Que mai no perdrà valor, deia la generació dels nostres pares, que mentrestant es dedicava a enriquir-se especulant en segones -o terceres- cases. La seua riquesa l’hem pagat nosaltres en un sobrepreu que en el cas de la casa on visc se situa en el doble del que em pagarien ara mateix si la venguérem. Es van enriquir a costa nostra, i quan la generació del baby boom va deixar de comprar cases -que coincideix amb la meua trentena d’anys- la bombolla es va desinflar. El cas és que ara ni tan sols podem estafar als millenials de rebot, perquè els que pugen i haurien de sentar el cap sembla que no es volen comprometre, ni per l’església, ni pel civil, ni per cap hipoteca. El lloguer està a l’ordre del dia.
  • Ara que ens comencen a eixir les canes, ara que porte anys -més d’una dècada, quasi dues- treballant, encara ara les seues jubilacions -les dels que vivien bé i cobraven el màxim- són superiors als nostres sous; perquè en som tants que els les podem pagar. I quan nosaltres, els que vam nàixer a les acaballes del baby boom, tinguem edat de jubilar-nos, cap allà els setanta anys, els millenials no en seran prou, ni els nostres fills, ni els fills dels que viuen de lloguer, per pagar-nos les jubilacions.

Em preocupen les dificultats i els problemes que tindran els nostres fills, però intente no pensar-ho gaire; tampoc no em serveix de res. Només espere que quan arribe a l’edat de la jubliació -i no em puga jubilar- no tindre la desagradable sensació que van ser una generació estafada igual que nosaltres.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Pre-millenials, els estafats

  1. Pons diu:

    Hola, jo sóc de principi dels mil•lènials i també em sento una mica estafat, també em van dir que estudiés i ho vaig fer, però menys, perquè els mil•lènials som més vagos. Compra’t una casa, llàstima que els preus estiguin massa alts en relació dels sous com per poder-ho fer, si estàs en parella t’ho pots plantejar, sinó ni amb hipoteca a 30 anys la cosa quadra. No, ja et dic ara que no et pagarem la jubilació, per què ho hauríem de fer si ningú pagarà la nostra?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*