Els americans no estan bojos

Des d’Europa no s’entén que Donald J. Trump haja guanyat les eleccions: ja no perquè siga republicà o de dretes. Si tenen trellat, tots els països poden suportar un govern de dretes durant una temporadeta (tampoc ens pensem que els d’esquerres són tant d’esquerres, als EUA). Trump és un antisistema que no pot ser comprat: és l’antítesi del que vol l’establishment americà.  I molta gent americana més enllà del caucasian american male, és a dir dones, gent de minories ètniques i culturals, n’estan fins als collons, de l’establishment. Nosaltres estem molt centrats en les nostres crisis, però a l’altra banda de l’Atlàntic també les han passat putes: la base industrial que als 70 i 80 donava treballs a dojo i convertia els Estats Units en la terra de les oportunitats hs’ha anat desintegrant. Les taxes de parats són elevades, la deslocalització, igual que ha Europa, ha fet molt de mal. I recordem que els serveis públics dels Estats Units són tan minsos que fa por; i els preus dels serveis bàsics privats són tan elevats que encara fan més por.

Els americans n’estan tips: i Trump és l’únic que diu que explotaria el sistema. N’estan tips més enllà del racisme i del masclisme del candidat republicà -que sí, que hi haurà gent racista i masclista, però no més que en el promig occidental-; fins al punt que molts dels votants han decidit justificar les declaracions més polèmiques de Trump dient que estaven tretes de context, o les han ignorat i han votat amb el nas tapat: perquè tindre un plat a taula i diners per a pagar un metge és més important que defendre drets abstractes i l’honorabilitat de minories acostumades a la denigració. De fet, crec que una de les claus de la victòria de Trump en contra de les prediccions i les enquestes és el vot ocult: gent que potser s’avergonya de votar-lo, però que no veu un altre remei, no ha vist en la Hillary i en les propostes demòcrates cap possibilitat de canvi substancial a les seues misèries. Que les expectatives d’Obama van ser moltes, i els resultats, potser, massa pocs.

Després de la sorpresa i l’horror quan he vist al llarg de tota la nit -enguany que m’ho he pogut premetre- com els resultats de les prediccions erraven, i els estats es decantaven per l’elefant roig, intente fer un exercici d’empatia. Ens hem de preguntar perquè personatges com Trump són els líders del món (més enllà dels Estats Units: que ací mana el PP, els LePen a França no estan del tot mal vistos, i el Putin està com una regadora) deixar de condemnar la població, de tractar-los com a ignorants, i furgar en les raons que porten a la gent a votar algú com ell.

Si teniu alguna curiositat, ací podem trobar pistes.

The naked truth: Trumpland

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els americans no estan bojos

  1. Pons diu:

    Els perdedors: La premsa internacional, tothom donant suport a la Hillary. Estic convençut que han aportat més a la victòria de Trump que ell mateix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*