Endometriosi: la malaltia silenciada

Dos dies després de cumplir 30 anys i dues setmanes després de casar-me em van operar. Diagnosi: endometriosi (adherida a l’ovari dret). El metge em va dir que si en compte de tindre 30 anys i ganes de tindre fills n’haguera tingut 40 o cap gana de tindre’n, haurien començat per llevar-me l’ovari, sense cap garantia de continuar la desfeta per dins, i anar llevant-me de trosset en trosset com si fóra el ninot del joc d’Operación. Que voríem si podria tindre fills, perquè l’endometriosi és la causa d’entre el 30% i el 40% d’infertilitat entre les dones. Vaig tindre sort, i amb els embarassos i les lactàncies la malaltia va quedar latent, com una lleona espiant la seua presa. L’embaràs aquieta l’endometriosi: però no la cura. Quan ja has tingut xiquets, deixa de donar pit, i tornarà a fer acte de presència. I aixina estem ara.

És una malaltia silenciosa, que costa de diagnosticar; en aquest sentit, val a dir que vaig tindre molta sort, i em van diagnosticar prompte, pocs mesos després que començara a tindre molèsties -va costar més diagnosticar a Emili de malaltia celíaca, un any i escaig-. La malaltia, per a qui no la conega, consisteix en què -per raons que encara es desconeixen, així, en general-, el teixit endometrial (el que creix dins de l’úter durant el mes) creix fora de l’úter, i produeix molèsties de molts graus distints. Hi ha dones a qui les inhabilita pràcticament per a la vida, a causa del dolor. Jo en aquest sentit he tingut sort, i tot i que tinc un nivell III de la malaltia (bastant alt, se m’escampa ràpidament i de manera salvatge), els dolors que em produeix són molt suportables (tot i que amb l’edat empitjora, així, que no sé com ens portarem la meua endometriosi i jo a deu anys vista). Però hi ha dones a qui han arribat a enviar al psiquiatra, perquè tant de dolor era impossible, i perquè si es queixaven tant, era que tenien ganes de cridar l’atenció (histèria, literalment). I estic parlant del segle XXI, no del XIX.

Actuacions d’aquest tipus, que a una dona amb endometriosi l’envien abans al psiquiatra que al ginecòleg, passen perquè l’endometriosi, a més de ser silenciosa, és una malaltia silenciada, perquè és una cosa d’eixes que “són coses de dones“. I pel que es veu, això no afecta a tanta població com, posem, la impotència masculina -per a la qual ja s’han inventat Viagres de tot tipus i colors-. Doncs bé, l’endometriosi afecta a una de cada deu dones. Això és el que diuen els números, els reportatges, el metge.

La experiència mèdica que he tingut -de  la qual no me’n queixe, perquè m’ho van trobar prompte-, ha consistit en cirurgia i tractaments hormonals. Si lliges patològicament tots els informes que trobes sobre la malaltia, vas trobant més informació: com que casualment a més, de cada cinc o sis pacients d’endometriosi, una és celíaca; o que en molts casos, a més de sotmetre’t a cirurgia, per a millorar el dolor hi ha certes pautes dietètiques que poden ajudar (com deixar el gluten, que ajuda en un gens menyspreable 90% dels casos segons estudis). Però tot això s’ho ha de buscar la dona endometriada, perquè el que és dir-te, al sistema de salut et comenten ben poca cosa.

Més testimonis sobre la malaltia en aquest reportatge de la secció de Belleza d’El País (sense comentaris, perquè si fóra una malaltia d’hòmens no estaria a la secció de Belleza; estaria, com indica el sentit comú, a la secció de Salut, o Medicina; i encara gràcies que en parlen), i aquest reportatge que vaig trobar al Youtube, també molt il·lustratiu. En Xevi Verdaguer, a l’entrevista sobre Salut hormonal al Retrats, també la va esmentar de passada. Molt recomanable per a endometriades.

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Endometriosi: la malaltia silenciada

  1. Pons diu:

    No podies tenir una malaltia sorollosa com la gent normal?

  2. martainsa diu:

    Ha, ha! O millor encara, no tindre’n cap i que el món fóra un verger de pau

  3. Imma C. diu:

    No et perdis: SI NO PUC VOLAR de l´Estel Solé (Rosa dels vents, 2016)

    Divertida, però planteja un tema que totes podem viure…
    També un desig…
    Bons diàlegs, l´autora ve del món del teatre i la poesia.

    Hi ha una novel.la adaptada al cinema on es passegen gossos: The Accidental Tourist, Anne Tyler (no he dit res)

    Bon estiu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

3 respostes a Endometriosi: la malaltia silenciada

  1. Pons diu:

    No podies tenir una malaltia sorollosa com la gent normal?

  2. martainsa diu:

    Ha, ha! O millor encara, no tindre’n cap i que el món fóra un verger de pau

  3. Imma C. diu:

    No et perdis: SI NO PUC VOLAR de l´Estel Solé (Rosa dels vents, 2016)

    Divertida, però planteja un tema que totes podem viure…
    També un desig…
    Bons diàlegs, l´autora ve del món del teatre i la poesia.

    Hi ha una novel.la adaptada al cinema on es passegen gossos: The Accidental Tourist, Anne Tyler (no he dit res)

    Bon estiu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*