La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Viatjar amb bebès

La diferència principal entre un maleter de cotxe abans de l’era Ferran i després és el contingut de maletes, més que la quantitat. La roba dels xiquets m’ha cabut en una mini-maleta de cabina apta per a Ryan Air, i la roba d’Emili i meua, en un lloc on abans de casar-me no em cabia la roba a mi soleta. I amb què hem omplit el maleter? Menjar per a celíacs i dodots. Durada del viatge: 4 dies. Objectiu: Saragossa.

Estic contenta de vore que al final tota aquella exageració de menjar per a celíacs no ha fet falta, gràcies a McDonalds i a Telepizza. Fins i tot Dinòpolis, el punt i final del viatge per Aragó, oferia un menú apropiat per a Emili.
Pel que fa a Ferran, viatjar amb bebès tan menuts sempre és molt més fàcil del que la gent es pensa. Un bebè de mesos només necessita la seua mare -i una mica d’entreteniment de tant en tant-, per a estar conforme en anar a qualsevol lloc. A qui ens ha costat de convèncer d’entrar als llocs ha estat Emili que ha acabat aprenent, a la seua manera, moltes coses de romans i de dinosaures. Almenys ha erradicat la seua forma de protesta pacífica que perfeccionà a Berlín -estirar-se al mig d’una sala plena d’estàtues i negar-se a moure’s…
Publicat dins de Rodamón | Deixa un comentari

  1. Sé que no és el mateix, però m’ha vingut al cap el que és viatjar amb gossos. Si amb una ja era difícil, des de que vaig pujar la família, fa pocs mesos, a TRES gosses, eixir de casa és una odissea, tot i que la costum m’ha fet mestra en l’art d’omplir el maleter. Això sí, em vaig haver de comprar una Berlingo per a poder eixir de casa amb tranquil·litat. I l’omplic de pienso, corretges, bols per a menjar i aigua, colxonetes (ells també tenen que dormir còmodes), cadenes i estaques per a lligar-los quan parem… i és que posats, viatjar és sempre fàcil. I agraït. 

    (l’última adquisició, una gossarra de 34kg, utilitza el mètode de protesta d’Emili, més per por que altra cosa: quan no vol anar perquè troba que hi ha massa gent o ves a saber què, no s’estira, es queda clavà i es nega a moure’s, i veges qui l’alça).

    Salut, família! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.