La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Les temptacions del guten

(M)- Si una persona del carret et dóna una galleta, què té la galleta?
(E)- Gluten
(M)- I si te la dóna la mare?
(E)- No té gluten
(M)- I tu pots menjar gluten?
(E)- No, perquè sóc celíac.

Aquest és l’escut dialèctic que protegirà els intestins del meu fill els propers anys d’infantesa, i Emili l’ha estat interioritzant en aquest mes i mig llarg de celíac militant. Per a Emili el gluten encara és un ens abstracte, i no acaba de tindre clar què és. Només sap que no en pot menjar, i pregunta constantment què conté gluten i què no.

Quan una cosa no li agrada mig m’afirma que té gluten, i en general -solen ser fruites i verdures- la meua resposta és negativa. També hi ha ocasions en què hi ha coses que no tenen gluten, i se n’alegra d’allò més: sobretot la xocolata que guardem per casa.

Quan hi ha coses que voldria que no menjara podria ser temptador dir-li a un xiquet celíac de dos anys i mig que allò té gluten; però em pareixeria un abús de poder inadmisible i una esquerda en la confiança mare-fill (en aquest cas). Prou restriccions patixen ja les persones d’aquesta condició. Preferisc aguantar una rebequeria.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.