Blocs i ensenyament
Vaig entrar a internet per primera volta l’any 1995. Si fem els comptes, d’això en fa ara setze anys. És a dir, probablement no tornaré a tindre mai alumnes que nasqueren abans de l’era internet. Tanmateix, ens entestem a anomenar-ho “Noves tecnologies”. No m’inquieta tant la nomenclatura -els noms, al capdavall, només són una convenció-, com el fet que en massa àmbits de l’educació els tractem encara com a “nova tecnologia”.
Llegia l’altre dia, mentre esperava a l’aula d’informàtica que s’acabaren de gravar uns CDs, un llibre titulat Ordinadors a les aules. Les propostes del llibre semblaven interessantíssimes, i adients per a educar uns xiquets que creixeran en un segle XXI que deixa massa enrere les tecnologies analògiques (el cel·lo, les cartolines, el guix). Tanmateix, el canvi -al contrari del que he llegit als diaris- no ha de vindre tant de les autoritats (portàtils per a cada alumne) sinó dels mestres. Per a què vull un portàtil per a cada alumne si els el faré tancar per a que òbriguen el llibre de text? Em capfica. Em capfica.