El camí de la llibertat
Quan hom veu l’amabilitat que brolla del 95% de la població americana amb què s’ha topat li costa de creure que els Estats Units siga un país abonat a les guerres. La sorpresa, més enllà de l’amabilitat quotidiana, es fa extensiva quan veu l’orgull de la intensivíssima vida democràtica d’aquestes terres.
Una de les visites més curioses ha estat el del parlament de l’estat, un jove palau ple de marbre que hospeda les dues cambres legislatives. Tot escoltant al jove Skywalker que ens portava de memòria per tots els edificis, se’ns apropa un home i es queda escoltant l’explicació. Acabat el parlament, s’introdueix en la conversa amb el guia, i ens pregunta amablement per les nostres procedències, com qui es troba al menjador de casa. Era el senador Thomas P. Kennedy -no, no era família dels Kennedy, pel que es veu, és un cognom comú-, probablement anant a treballar. I és que l’edifici està obert a les visites fins i tot quan hi ha sessió parlamentària. Igual com a casa.