Quàntica pràctica
Publicat el 10 de març de 2009 per martainsa
Des que tinc el bloc no havia estat mai tant de temps sense escriure. Des de que tinc el bloc tampoc no m’havia posat a preparar un casament. Deu ser això. Queden poc menys de dos mesos per al gran dia, i en comptes de posar-me la crema hidratant pels matins, el que faig és untar l’agenda amb anti-aging, a vore si aixina aconseguisc traure algunes hores. Accelerador de partícules? Que es casen a la valenciana, aquests científics suïssos!! Ja voran com se’ls acceleren les partícules!
Alguns dies, quan arribe a casa i comprove que l’anti-aging no ha fet efecte, m’endormisque al sofà i se’m desperta l’altra Marta, la xava. Perquè jo tenia una Marta barcelonina dins; una per a qui el món el conformava una habitació immigrada plena de llibres amb un piano. I després venia la resta. Venia el Tibidabo, el Conservatori i el Liceu francés. Venia el Bloc d’Estudiants Independentistes, els Via Fora i la literatura russa. I en tota aquesta mescla, li resultaven equidistantment indistints l’església i el matrimoni.
Aquella Marta s’ha anat adormint a dins, amb els anys, supose, substituint el mapa del metro per les comarques centrals, i els acudits de bascos pel Xavi Castillo. Però de tant en tant es desperta. Com hui. Es desperta amb un gin tonic a les mans, posat de sobrada, i se’m riu a la cara. No entén qui em mana clavar-me en aquests embolics, ni que les coses siguen tan complicades. No entén que resulte més senzill participar en l’organització d’un cicle de poesia catalana contemporània a la UB -a l’empar de la Marisa- que una simple unió entre un home i una dona. Bah, no li feu cas: és pel xoc de cultures. L’envie a llegir Fredydurke. A vore si s’adorm. O madura. O s’adapta. Després creue els dits per a que no se’m desperte un altre dia enmig d’una classe de secundària. No me la imagine discutint amb el Yónatan.
Publicat dins de Remember when... | Deixa un comentari
no sé què t’haurem de regalar…
…és fer un cop de cap. Alerta no et facis mal!
Bromes a banda: enhorabona!!!!
Paciència!! Molta paciència!!
I no mire massa cap a darrere!
ja deia jo que no podia ser que aquella marta hagués desaparegut del tot! no et preocupis, jo me les estimo totes dues, i si n’hi haugés una de tercera, també me l’estimaria.
deixa-la sortir de tant en tant, dona, no fos cas que un dia explotés i tornés a revelar-se. i si surt un dia a classe i es pica amb un yónatan, rai, que no és tan greu… de moment, el més important és que no aparegui de cop i volta el dia de la boda: si acabessis dreta sobre l’altar amb un wisky a la mà i cridant “ni russa ni alemanya… (ja saps la resta)” seria memorable i nosaltres t’aplaudiríem. però potser després et sabria greu.
moltíssimes felicitats, martona!
Si m’acaben de dir (l’F.A.) que eres més formigueta del que jo em pensava, vinga amunt i vinga avall. I jo, sense poder conéixer-te (ni a l’E.M.) abans de la boda… Doncs res, molta calma, molt de zen i molt poca mala sang… Que vaja molt bé!
Et cases! aixó és fantàstic Marta!!!! Molta sort!
Comtessa, Sílvia, Anna, Vicent, Hidroavió, Carme, gràcies per les enhoresbones
Vicent: Formigueta? No sé exactament a què et refereixes. Però probablement siga veritat 😛
X: No fa falta que em regaleu res. Com a molt, comprensió per aquesta manca de posts en aquestes últimes setmanes abans de la boda.
Vaig a vore si recupere un poc la vida virtual…