La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Maig revolucionari

El mes de maig al meu poble és el mes de les comunions, els casaments i, si m’estires molt, els batejos. Però el meu és un poble tradicionalment beato i de dretes. A la resta del món la història ens conta que el mes de maig és l’època de les revolucions. Mala època, doncs, han triat per a fer les eleccions. Els sociòlegs contractats pels partits polítics -i si no en tenen, n’haurien de tindre-, caldria que ho tingueren apuntat a l’agenda: primavera caca (i disculpeu el vocabulari a esta mare d’un xiquet de quasi un any).
Arreu del país s’escampa tot de gent demanant alguna cosa insòlita a les eleccions: el no_vot. Una demanda que hauria de fer reflexionar els polítics, però que servirà només per a tirar-se la pilota els uns als altres. En el cas valencià, tinc la sensació que l’abstencionisme és el que esperen el que estan en el poder en candeletes, i que ja els està bé. És el que els garantix continuar furtant (literalment) durant quatre anys més. “Y lo que te rondaré morena”.
Jo no sé si és que m’he fet major, o de dretes, o què. No seguiré el corrent, ni pense demanar el no-vot com a càstig. El que faré, per a castigar-los a ells, és precisament anar a votar. (A uns altres, és clar).