Arxiu mensual: novembre de 2008

Abstèmia primaveral (de la primavera d’hivern)

Havia eixit de casa per a fer una caminada, com totes les vesprades. L’equipament era sobradament adequat: xiruques, mocador al coll per al fred, un MP3 carregat i un bastó. En realitat, no feia falta tanta cosa, per a caminar, … Continua llegint

Publicat dins de Apunts diaris | 13 comentaris

Empremtes locals

Amb això que últimament han deixat de posar-se de moda els sous, pel tema de la crisi m’he recordat que no és una cosa nova: els meus pares conegueren, de menuts, no haver sous, sinó jornals. La feina es cobrava … Continua llegint

Publicat dins de Terra | 2 comentaris

Visita a ca l’oracle

-On t’han destinat?- Em pregunta abans que tinga temps per a explicar-li que m’he passat la nit amb la sensació de tindre dues pilotes de ping pong a la gola. Afortunadament la vidència del metge no es deu a cap … Continua llegint

Publicat dins de Reflexions sobre educació | Deixa un comentari

My first job/ La meua primera feina

I could not have chosen a worst time to start my new life as an English Teacher, surrounded by the polemic on Education for the Citizenship. The matter has even crossed borders: reporters from BBC came to a couple of … Continua llegint

Publicat dins de Reflexions sobre educació | 11 comentaris

Sis coses sense importància que et fan feliç

Últimament estic un pèl massa absent de la vida bloguera, perquè açò de tornar a treballar i organitzar-me per a complir els objectius que m’he proposat a un any vista és més difícil que acabar una partida de Tetris. Em … Continua llegint

Publicat dins de Apunts diaris | 6 comentaris

Polits i polides

No hi ha edat on s’arriben a majors extrems que en l’adolescència: és l’època de la vida on la gent arriba a la màxima revolució, la màxima passivitat o la màxima estupidesa. El pitjor de tot és que resulta una … Continua llegint

Publicat dins de Apunts diaris | 4 comentaris

Ni fava

Una de les meues primeres preocupacions van ser les argelagues, que envaïen el trosset de terra que m’havia volgut llaurar. No és que haguera triat el trosset més malvat, sinó que tot l’hort estava en un estat llastimós. Després de … Continua llegint

Publicat dins de Terra | 1 comentari

Desembarcament a La Vila

El principal avantatge de viure “entre fronteres” administratives és que resulta equidistantment incòmode viatjar per les comarques valencianes i per les alacantines. En tot cas, no em queixe: els meus reinicis laborals m’han tocat a una distància raonable per anar … Continua llegint

Publicat dins de Reflexions sobre educació | 5 comentaris

Misteris il·licitans

El primer misteri que em ve al cap quan pense en Elx és el que envolta les meues visites a eixa ciutat: cada volta que hi vaig, plou. A Elx, una ciutat desèrtica, coneguda per tota la humanitat per les … Continua llegint

Publicat dins de Terra | 2 comentaris