Arxiu de la categoria: De quan era periodista

Bajoques

Aquella íntima gaubança per uns miserables vestits s’ha anat convertint en l’apocalipsi del goig. L’elefant trontolla, ara que el sumari s’ha obert en canal. El més divertit de tot: que crec que a ningú, ací, li sorprenga. Sabíem que, molt … Continua llegint

Publicat dins de De quan era periodista | 2 comentaris

La taca groga

Quan arriben aquestes dates sempre hi ha algú de Canal 9 a Benidorm: una de dos, o fa tan bon temps que en cara es poden vore senyores mostrant les bufes per la platja, o cau una bona tronada i … Continua llegint

Publicat dins de De quan era periodista | 4 comentaris

Manifestació per TV3

Anit vaig tornar de València i xispejava; hui al matí havia augmentat al grau de pluja-molesta-si-vas-sense-paraigües. I ara, en tornar de València de nou (sí, la meua vida és una noria), el que plovien eren poalades senceres d’aigua, d’aquelles que … Continua llegint

Publicat dins de De quan era periodista | 1 comentari

La nova temporada de l’antiga vida

Anit vaig baixar a Gandia: he de confessar que aquest trajecte en tren el feia l’any passat tots els dies -d’anada I tornada- i crec que ja estic desentrenada al cansament que produeix -o sóc un poc més vella, qui … Continua llegint

Publicat dins de De quan era periodista | 1 comentari

Antimàrqueting encobert

En els quasi dos anys que fa que vinc quotidianament a la facultat sempre em trobe exemplars de l’ABC a la porta. De fet, hi ha una apradeta a dins, per si algú vol fer-se’n subscriptor -fer que un estudiant … Continua llegint

Publicat dins de De quan era periodista | Deixa un comentari