marp |
Catalunya |
dimarts, 15 de novembre de 2011 | 17:54h
Ha arribat un moment, després del creixement sostingut de la base social independentista a Catalunya els últims anys, en què el principal fre del nostre alliberament nacional és la manca de coherència electoral del independentisme. Perdoneu, però algú ho havia de dir!!!
En els moviments socials, polítics ... bé, en els actes humans en general, hi ha molta saviesa i sovint, molta, massa, estupidesa. És normal doncs, que això també es trobi en el cada cop més extens camp de l'independentisme. Unes eleccions poden servir per a moltes coses, com per exemple per decidir qui ens governarà. I també, perquè no, per mesurar el grau d'estupidesa dins d'un moviment polític, com per exemple, l'independentisme.
Som independentistes perquè vivim en un país ocupat. És un obvietat important. El nostre objectiu és deixar de ser independentistes per esdevenir ciutadans d'un País lliure.
Alliberar un país, Catalunya, és, sense cap mena de dubte, un acte polític. Només es pot fer des de la política. Qualsevol independentista hauria de voler, desitjar, o millor, hauria de treballar activament per tal de que l'independentisme polític sigui més fort i tingui més presència, a totes les institucions. Perquè tingui més diputats i més regidors. Sembla una obvietat, oi? Però no, no per a tots els independentistes.
Quina és la conseqüència de tenir menys regidors i diputats independentistes a les diferents institucions? Evidentment, tenir més regidors i diputats no independentistes (quan no obertament espanyolistes). Igualment no hem de deixar de senyalar un altre fet: Tenir menys regidors i/o diputats independentistes, i més regidors i/o diputats no independentistes, com a mínim, dificulta, atura i retarda el nostre procés d'alliberament nacional. Però si es torna un costum ... simplement fa impossible d'assolir l'independència.
En condicions normals ens hauríem de preguntar si es pot ser independentista i voler que n'hi hagi més regidors i diputats que no ho siguin. Però no cal, els fets demostren que si. Que no és que pugui passar, és que passa!!! És el que em permeto anomenar: "l'estupidesa a l'independentisme".
No s'ofengui ningú. Tots en un moment o altre de la nostra vida som un xic estúpids o fins i tot molt. Si algú us diu que no ho ha estat mai, probablement, a més d'estúpid, sigui una mica mentider ... No passa res, però ens ho hauríem de fer mirar, si més no si volem tenir un país lliure. Perquè ha arribat un moment, després del creixement sostingut de la base social independentista a Catalunya els últims anys, en què el principal fre del nostre alliberament nacional és la manca de coherència electoral del independentisme. Perdoneu, però algú ho havia de dir!!!
Algú em dirà que els partits independentistes han comés molts errors. Totalment d'acord ... I els partits espanyolistes no han comés errors? Si els independentistes deixem de votar a les forces independentistes perquè han comés errors; i els espanyols i els catalans no independentistes continuen votant als partits espanyols i espanyolistes, encara que cometin errors ... Qui està fent el passarell? Qui es l'idiota? I més important encara, qui es surt amb la seva? Ja us ho dic ara: l'independentisme català no es pas qui es surt amb la seva.
Permeteu que us ho digui ras i curt. Si la base social de l'independentisme no s'ho pren en serio, si no fem el que toca, si es continuen buscant excuses per no votar "independència", per facilitar les coses als partits netament espanyolistes ... què sentit té després que ens queixem? No serem un país ocupat i amb una migra representació de l'independentisme per culpa d'en Felipe, ni l'Aznar, ni del Zapatero o del Rajoy. Ho serem perquè les independentistes catalans, en el nostre conjunt, hem decidit que ja ens va bé que sigui així.
Per tant aquestes eleccions són importants, molt importants, per veure si de mica en mica ens treiem aquesta estupidesa de sobre, que ens pesa com una llosa, ens posem en serio i fem el que toca, fer amb pas ferm el camí cap a l'independencia del nostre País.
marp |
Catalunya |
divendres, 30 de setembre de 2011 | 19:25h
Parlava l’altre dia del descrèdit de la política i dels partits polítics. Esquerra pateix també aquest descrèdit generalitzat. Tenim una força incommensurable, la nostra gent, milers de militants compromesos. Tot i això no aconseguim de fer visible al nostre electorat que som un partit diferent.
I si això es així, evidentment, en gran mesura es culpa nostra. La gran tasca que hem fet per tal de dur d’independentisme a totes les institucions també ens ha homogeneïtzat amb la resta de formacions. També i ha un altre motiu. En la praxi no hem passat, sovint, dels discursos als fets.
L’article 98 dels Estatuts que discutirem demà diuen (article 98) que els càrrecs públics han d’exercir les seves responsabilitats amb austeritat. I això que vol dir? Com s’aplica?
marp |
Catalunya |
dijous, 22 de setembre de 2011 | 17:39h
Tal i com us explicava a la meva entrada del dia 18 crec del tot necessari implantar una nova cultura política a Esquerra Republicana. Per això he presentat dues esmenes per tal de limitar el mandat de la Presidència i Secretaria General d'Esquerra a 8 anys.
Som a una societat on el descredit a la política, a l'acció política i a els polítics es força arraigat. Cada cop més, i més encara entre la gent més jove. Això es dolent pel nostre País, per la nostra democràcia i particularment, per Esquerra.
Un dels nostres fracassos com a projecte es que la gent, l'electorat, les persones d'aquest País, no han visualitzat Esquerra com a un partit diferent de la resta, de la partitocràcia imperant. Una de les coses que a priori ens permetria demostrar la nostra diferencia amb la resta, el fet de que Esquerra tingui com a òrgans de decisions definitius i definitoris congressos assemblearis, no ha servit més que per transmetre soroll i mala maror.
El motiu? A Esquerra no hem sapigut fer relleus en els càrrecs de direcció. Ens hem instal·lat en lluites fratricides "pel poder". En una successió de batalles i batalletes estèrils i esgotadores. Cal fer alguna cosa.
Per això he presentat dues esmenes -que han estat aprovades pel Casal de Nou Barris- per limitar el mandat dels càrrecs de Secretari General i President d'Esquerra a vuit anys.
Es important instal·lar Esquerra en una nova cultura política. És important que els nostres màxims càrrecs orgànics, siguin qui siguin, sàpiguen que son per a servir al projecte i no per a ser servits pel projecte. Es important que sàpiguen sempre que el càrrec no es seu, que només l'ocupen. Que Esquerra es un projecte col·lectiu que fem nostre totes i tots, militant i col·laborant, i que tots som necessaris i ningú imprescindible.
marp |
Catalunya |
diumenge, 18 de setembre de 2011 | 22:49h
Ahir dissabte, a Esquerra Nou Barris i la resta del Partit vam fer un important acte democràtic. Escollir les persones que tindrien la responsabilitat de dur la Presidència i Secretaria General, per una banda, i de ser el cap de llista a les properes eleccions estatals per l'altra.
Oriol Junqueras és el nostre President, Marta Rovira la nostra Secretaria General i Alfred Bosch serà el nostre cap de llista. A destacar que a Nou Barris la participació fou del 37'21% i que Alfred Bosch i Joan Ridao van empatar en nombre de vots.
Una jornada important per tal de definir el futur del nostre projecte, del nostre futur. Però no l'única jornada important. L'1 d'octubre, entre altres coses, el Congrés Nacional ha d'aprovar els Estatuts d'Esquerra i una nova Ponència Política. Ara que hem solventat de manera democràtica el tema de les persones, toca parlar de les idees.
Crec del tot necessari implantar una nova cultura política en la nostra organització. Cal que sigui evident per a la ciutadania que som un Partit diferent i amb uns valors diferents. Que els polítics d'Esquerra a les institucions estan i són per servir al País de manera honesta. Tenim la gent per fer-ho, la millor gent. Cal que els nostres estatuts ens donin eines per aconseguir-ho. En aquesta línia he presentat tres importants esmenes als Estatuts sobre la límitació de mandats i la limitació de sous dels càrrecs públics que us aniré explicant els propers dies.
marp |
Catalunya |
divendres, 3 de juny de 2011 | 23:27h
Penso que cal un relleu radical de la direcció, recuperar l'ús habitual del nom complet del partit "Esquerra Republicana de Catalunya", abandonar l'estratègia de Front Patriòtic, renunciar a fer pactes a nivell nacional amb forces de dreta ni sucursalistes, i limitar-ho a casos excepcionals en política local
Davant del cop rebut a les passades eleccions m'he donat un temps de reflexió. Crec que em calia, i que el necessitava. Es a petita escala el que l'hi toca fer a la globalitat del Partit, a Esquerra.
marp |
Catalunya |
dimarts, 19 d'abril de 2011 | 20:50h
Fa dies es va tornar a debatre al Parlamentun tema molt important, capdal per molts, l'independència de la nostra nació. Tot i la sopa d'all que alguns ens volen vendre, aquest tema no era la primera vegada que es debatia al Parlament. Afortunadament tampoc serà l´última.
El debat, apassionat i apassionant va servir, un cop més, per que els independentistes i l'independentisme català entres en colisió, un altre cop amb la paret. La paret no independentista d'una CiU,actualment i gràcies al vot de milers d'independentisme, hegemònica al Parlament.
Tampoc això era una novetat. CiU ha dedicat una bona part d'aquest anys d'autonomisme a donar suport a qualsevol mesura emancipadora simbòlica i a fer-se enrera davant de qualsevol mesura real i palpable. Es el que marca el ADN de la coalició. Es allò que permet acontentar als seus sobiranistes i tranquilitzar a l'hora al seu sector "anem a fer negocis a Madrid". Aquesta actitud no deixa de ser total i completament fàcil de predir i per tant no em sorpren ni sorpren als que fa anys i panys que treballem per aconseguir d'aconseguir l'independència del nostre País.
marp |
Catalunya |
dimecres, 9 de març de 2011 | 15:02h
La nit de les passades eleccions, donant voltes al llit i provant de digerir el que havia passat, vaig arribar a una conclusió: Solidaritat Catalana per l'Independencia (SI) havia fracassant com a projecte. A les eleccions va triomfar com a coalició política, però igualment i de mateixa manera, va fracassar com a projecte. Una nit trista per l'independentisme. Esquerra va triomfar com a projecte (creixement espectacular del independentisme i una part molt important del seu programa assumit per la majoria de forçes polítiques), però va fracassar com a partit (els seus votants la van castigar per l'error de fer el tripartit); i Reagrupament no va tenir èxit en cap dels dos apartats.
M'explico ... Aquella nit recordo com Joan Laporta sortia en roda de premsa, i cofoi pels resultats deia que el partit que volia "l'independència ara" havia entrat al Parlament. Un gran resultat si abans no se era pas al Parlament, sense cap mena de dubte. Però amb quants diputats? Amb quatre ... doncs evidentment, l'independència no serà ara. Quan serà? De seguida que es pugui, però ara no (de fet Ciutadans, va aconseguir més suport entre els ciutadans de Catalunya que SI) . És a dir ... el mateix que diuen els independentistes que no son del partit que diu que la vol l'independència "ara".
marp |
Catalunya |
dilluns, 29 de novembre de 2010 | 12:13h
La nit d'ahir va ser trista i freda, com es normal que n'hi hagi de tant en tant i de vegades més sovint que voldria en el camí de la llibertat. Però no vull continuar sense donar les gràcies a totes les persones que ens van donar el seu suport amb el seu volt a Nou Barris i a la resta del territori: Moltes gràcies.
També tinc un gran sentiment d'agraïment i de complicitat per aquelles persones que han invertir hores, sovint moltes de la seva vida, per treballar per un projecte, el nostre, difícil i amb molt i poderosos enemics. Son els independentistes d'esquerres de pedra picada, els que fa anys treballen als carrers i barris del nostre País, els millors.
marp |
Catalunya |
dimecres, 24 de novembre de 2010 | 00:16h
L'any 1996 Felipe González, president de l'Estat espanyol (1982-1996), acorralat per múltiples casos de corrupció al seu partit, es va presentar a les seves últimes eleccions com a cap de llista. Va perdre les eleccions aconseguint 141 diputats, enfront dels 156 del Partit Popular.
Tot i les sospites de terrorisme d'Estat (el GAL), el cas Lasa i Zabala, l'ús dels fons reservats, el cas Roldan, Francisco Paesa, Juan Guerra i el cas Filesa, en aquella ocasió Felipe González va aconseguir 9.425.678 vots, un 37'63% dels vots vàlids. Gens malament, oi?
marp |
Catalunya |
divendres, 15 d'octubre de 2010 | 19:30h
No soc dels que creu en les enquestes, i no començaré aquest vici ara ... però de fet, totes les que s'han publicat, un cop cuinades per les diferents corrents gastronòmiques venen a dir una cosa: Que després de les properes eleccions autonòmiques del novembre, al Parlament de Catalunya hi haurà menys diputats independentistes que no pas ara.
La conclusió, lògica i per tant òbvia, es que si això es confirma al novembre l'independència del nostre país, Catalunya, s'haurà d'esperar. Si no es sensat de proclamar l'independència de manera unilateral o d'organitzar un referèndum d'autodeterminació amb el suport de només 21 diputats, com pot esdevenir raonable de voler-ho fer amb menys diputats encara?
La culpa no sería pas dels espanyolistes, ni dels espanyols, ni dels federalistes ni dels regionalistes ... seria únicament nostre, dels independentistes. Sense matisos, ni excuses que som tots plegats prou grandets ... Simplement voldria dir que pels independentistes catalans l'independencia de Catalunya no n'es una prioritat.
marp |
Catalunya |
diumenge, 12 de setembre de 2010 | 19:46h
L'independentisme viu moments efervescents. Sens dubte, comencem a recollir els fruits de molts anys de feina, feina que hem fet entre tots, des del carrer i des de les institucions. El debat sobre la Independència està damunt la taula, se'n parla d'una manera normalitzada en els mitjans de comunicació, en el Parlament, en les converses familiars. Les enquestes detecten moviments significatius en l'actitud de la societat catalana davant de la hipòtesi independentista. Progressem adequadament, i darrerament a bon ritme. M'agradaria aprofitar el moment per compartir una sèrie de reflexions sobre el moment històric que vivim com a país, i també sobre el moment que viu
marp |
Catalunya |
dimarts, 24 d'agost de 2010 | 23:09h
En el marc del VI Fòrum contra les violències de gènere, que se celebrarà els dies 18, 19 i 20 de novembre, la Plataforma Unitàriacontra les Violències de Gènere convoca dos concursos per a l’eradicació de la violència masclista, un de creació literària i un altre de format lliure (dibuix, escultura, fotografia, powerpoints, cançons...) amb l’objectiu de promoure les relacions igualitàries i no masclistes, basades en la llibertat de les persones i en la resolució no violenta dels conflictes.
La iniciativa pretén sensibilitzar la joventut i fomentar la seva capacitat creativa per tal de convertir-los no només en receptors sinó també en portaveus, objectiu que només s’aconseguirà amb la implicació de tothom.
marp |
Catalunya |
dimecres, 18 d'agost de 2010 | 18:29h
Acabo de llegir el magnífic llibre sobre les curses de braus que sota el títol de “L'engany de la corrida, pel respecte als toros” ha publicat Quaderns 3 i 4.
El llibre te la forma de una conversa distesa entre Jordi Portabella (regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona) i Jordi Galves. Galves explica al llibre com Jordi Portabella l'hi proposa de fer-ho, entre d'altres motius per que no tenia encara una opinió formada sobre el tema. L'obra es el recull de les preguntes de Galves i les respostes del Jordi Portabella en una serie de trobades. Les respostes, clares i documentades, van explicant l'historia de les curses de braus i desmuntant els falsos mites que sovint sentim per defensar-les. Ho fa amb passió, però sobre tot amb arguments.
El llibre es petit i no es car (a Abacus el podeu trobar per 9 euros, 8'55 si sou socis de la cooperativa). Això i l'interès del tema va fer que en un parell de dies el tingués llegit. Es especialment recomanable per aquelles persones que tenen dubtes, o per aquelles que ho tenen clar però volen conèixer més a fons els fets per tal de poder defensar millor allò que creuen.
marp |
Catalunya |
diumenge, 25 de juliol de 2010 | 17:44h
Esquerra Republicana de Catalunya va néixer l'any 1931. Ha plogut molt des de llavoren's i com diu la dita no a gust de tots. No hem d'oblidar que hem patit una guerra i una dictadura .... En aquest temps la política catalana ha estat salpicada de moltíssimes sigles d'organitzacions independentistes, moltes, moltíssimes. El primer problema de qualsevol nou projecte es el de trobar un nom que no estigui "agafat".
D'ençà del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerres, escindit d'Esquerra el 1933; passant pel Partit per l'Independència, escindit d'Esquerra el 1996; i fins avui, hem vist i veiem multitud de projectes independentistes, tots precedits per les seves respectives crides. Podem dir que el nostre equip, el moviment independentista, te onze jugadors a dins l'àrea petita del rival, tot desitjant de rematar a gol. Però semblen no adonar-se que cal que algú faci arribar la pilota des del teu camp i cal que algú centri, per tal de que puguin ficar un gol.
Els més de 1500 regidors que Esquerra va aconseguir a les eleccions municipals del 2007 constaten una cosa clara i evident. Els números no enganyen. Esquerra es l'única organització de masses independentista Catalana. Moltes altres en l'historia ho han volgut, però els catalans amb el seu vot a deixat a tothom al seu lloc.
Qualsevol personar i col·lectiu es lliure de defensar el seu criteri. Però tots aquest anys han deixat unes experiències que es poden aprofitar, si es vol. Qualsevol projecte contra Esquerra es un projecte destinat a fer més forta a Espanya. Això ja ho saben a Madrid, i amb tantes proclames, creieu-me, s'els cau la baba.
marp |
Catalunya |
divendres, 9 de juliol de 2010 | 18:10h
Amics i amigues,
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ha significat un cop -un de tants- a les aspiracions de reconeixement nacional de Catalunya dins l'Estat espanyol. Des d'Esquerra això ja no ens ve, ni ens pot venir, de nou.
marp |
Catalunya |
divendres, 11 de juny de 2010 | 12:41h
El català ja és llengua cooficial amb el francès a l'Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l'objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència a la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l'acord no sigui paper mullat.
