El llibre descriu, amb diferents capítols, els Camins d’avui dia, en especial dels Camins Catalans, el funcionament dels albergs, el material, la preparació física i diversos consells que poden ser útils de cara a emprendre la ruta.
La presentació contarà amb Joan Fiol Boada, autor del llibre; i Miquel Roman Pérez, Conseller de districte de Nou Barris, que ha fet el Camí des de Nou Barris fins a Fisterre.
Ja he tornat del meu periple per terres d'Andalusia i de la Via de la Plata. Han estat 17 dies per tal de fer a peu la distancia que separa la ciutat de Tarifa, al sud d'Andalusia, de la ciutat de Mèrida, al costat nord del riu Guadiana al seu pas per Extremadura.
La segona, de Sevilla a Mèrida, fou un transitar per la Via de la Plata. Trajecte que tot i ser anterior, els romans ordenaren i convertiren en una calzada romana que unia Sevilla i Astorga, creuant de nord a sud l'oest peninsular. És doncs un Camí fet, senyalat, balisat, on la presencia del caminant es més normalitzada ... On l'esforç no es d'inventar la ruta si no el de sapiguer llegir les marques per no perdre el rumb. Aquesta via em dugué a caminar i travessar els pobles de Camas, Santiponce, Guillena, Castilblanco de los Arroyos, Almadén de la Plata, El Real de la Jara, Monesterio, Fuente de Cantos, Calzadilla de los Barros, Puebla de Sancho Pérez, Zafra, Los Santos de Maimona, Villafranca de los Barros i Torremegía. En aquest segon tram vaig conèixer altres caminants, pocs. Ricardo, un xilé resident a Suecia amb el que vaig compartir l'aventura entre Santiponce i Monesterio. I Toni, un català de prop de Sabadell amb el que vaig fer l'últim tram de camí a Monesterio i vam visitar plegats el poble. Algún ciclista, també pocs.
L'experiència ha estat molt positiva. He explorat nous paisatges naturals, urbans i humans. He patit el sol i la calor, també la pluja torrencial i el fred. He fet amics i m'he hagut d'acomiadar. I sobretot ... he gaudit i viscut.
Em sembla que tornaré. Queda molta Via de la Plata al nord de Mèrida.
En el meu periple per Andalusia, avui he arribat a Sevilla. He trigat 7 dies des de Tarifa, d'on vaig sortir el dijous 8 d'octubre ... He fet nit a Facinas, Benalup/Casas Viejas, Alcalà de los Gazules (el poble dels meus pares), Arcos de la Frontera, Cabezas de San Juan, Los Palacios y Villafranca, i aquesta nit a Sevilla. Estic escrivint això des de l'ordinador de l'Alberg de Joventut de Sevilla. D'aquí continuaré per la Via de la Plata, cap a Extremadura. M'agradaria arribar fins a Mèrida.
El principal problema es que havia previst aquesta sortida, com sortida de tardor ... i em trobo un clima d'estiu. No si val !!! Prefereixo una mica de fret per caminar, per això a l'estiu m'adreço a els Pirineus i a l'alta muntanya. Bé que hi farem ... una de les gràcies del Camí es que posa a prova la nostra capacitat d'adaptació.
marp |
Camí |
dimecres, 5 d'agost de 2009 | 19:40h
El diumenge passat, 2 d'agost, vaig fer el cim del Aneto. La muntanya més alta del Pirineu i també la més alta que he fet mai. El dissabte vaig sortir del pàrquing de la Besurta (on es pot arribar en autobús) fins al Refugi de la Renclusa, on vaig sopar i fer nit. Tot i això no em va ser possible dormir davant del concert de roncs del que era testimoni.
L'endemà, el dia 2, vaig fer via des del Refugi fins al cim del Aneto, travessant el Portilló superior, neveres i glaciars i per descomptat el conegut Pas de Mahoma. Després cap el Refugi. A pagar i recuperar l'equip que havia deixat en conver-tir la meva motxilla de travessia en una d'atac. I d'aquí un altra cop a La Besurta i d'aquí autocar a Benasc.
L'experiencia ha estat molt interessant i he conegut gent molt maca. A més a més he tingut la meva primera experiencia amb grampons i piolet. Encara tinc les imatges dels Pirineus a la retina !!!
marp |
Camí |
dissabte, 27 de juny de 2009 | 17:14h
Durant 11 dies he estat caminant pels Pirineus entre Somport i Benasc pel sender de gran recorregut GR-11. De fet no és tècnicament així, per que vaig estar un dia dels 11 fent descans del GR-11 a la vall d'Ordesa i aprofitant per fer un cim. De tota manera ha estat una experiència interessant que suposa una continuació del trajecte del mateix GR que havia fet l'any passat (Cabo Higuer - Candanchú). El GR-11 es un recorregut dur i exigent. El Pirineu central no es mateix que l'atlàntic i els desnivells que s'havien de fer cada dia eren prou durs.
A més a més, l'any passat vaig anar el més de juliol i enguany al juny. M'he trobat més neu i això m'ha donat problemes per fer certs camins per sobre dels 2.500 metres d'alçada. També m'he ressentit de la forta i llarga baixada al refugi de Pineta. He conegut gent interessant i he gaudit d'espectacles naturals únics ... i ja torno a ser aquí. Per tant respecteu que durant un dies faci cara de al·lucinat, d'èxtasi. Es el síndrome post-vacacional, en plan positiu.
Del 15 al 28 de juny faig vacançes. No en tornaré a tenir fins octubre/novembre i les vull aprofitar per continuar la meva aventura pel sender de gran recorregut GR-11 que vaig engegar l'any passat. En aquella ocasió vaig fer via entre Irun (Cabo Higuer) i Candanchú.
Abans de la final de Roma em vaig comprometre a fer el camí a peu entre casa meva a Nou Barris (Barcelona) i Santpedor. El projecte encara no te data però he estat estudiant en trajecte. Us faig cinc cèntims per tenir-vos informats, però també per que estic obert a propostes i idees:
Sortiré de casa i m'arribaré al Parc del Laberint d'Horta i allà afafaré el sender de gran recorregut GR-6 fins a Sant Cugat (uns 9'5 quilòmetres). Aquí agafaré el GR-173 fins a Matadepera (uns 21 quilòmetres). A Matadepera faré via per la carretera direcció a Mura fins a La Barata (uns 6 quilòmetres). Allà agafaré el Camí Ral de Barcelona a Manresa. Però només fins a Sant Jaume de Vallhonesta (uns 15 quilòmetres), on agafaré el GR-4 fins a Sant Benet del Bagés (uns 15 quilòmetres). D'allà surtiré pel GR-3 fins a Sant Iscle del Bages (uns 6 quilòmetres) on agafaré el GR-179 que no deixaré fins a Santpedor (uns 5 quilòmetres). Tot plegat uns 72 quilòmetres.
marp |
Camí |
dilluns, 20 d'abril de 2009 | 20:55h
El cap de setmana del 4 i 5 d'abril he completat el meu camí pels senders de Gran Recorregut GR-92 i GR-92.0, a la comarca de l'Alt Empordà. Ja havia fet el GR-92 entre Portbou i Cadaqués. Ara volia fer la variant per l'interior i després continuar des de Cadaqués fins a l'Escala.
Per explicar una mica que és això del Camí a Sant Jaume, i l'experiència de caminar del Mediterrani al'Atlàntic us convido a la conferència/debat que farem el proper dimecres 18 de març a les set de la tarda al Centre Cultural els Propis (Via Júlia 203) sota el títol “El Camí de Sant Jaume. Una ruta europea de Catalunya a Galiza".
marp |
Camí |
dissabte, 14 de febrer de 2009 | 10:11h
El diumenge (8 de febrer) vaig fer el cim del Turó d'en Vives (766m), i ja que hi era vaig fer el proper Turó Gros. També em vaig passar per Sant Martí de Montnegre i Santa Maria de Montnegre. Tot plegat serà una sortida d'uns 32 quilòmetres pel Parc Natural del Montnegre i Corredor amb sortida a l'estació de RENFE a Sant Celoni i final a Viabrea.
Després de fer un café amb llet i una pasta a la mateixa estació, vaig agafar el tren de les 7:50h a Passeig de Gràcia cap a Sant Celoni. Pel camí vaig pogué gaudir de la sortida sol.
Passats dos quarts de nou arribo a Sant Celoni i volto una mica per el casc antic. Deixo el poble passant pel costat de la capella de Sant Ponç (foto) cap a les nou. Fa un dia magnífic, tot i que fred. Les vistes del Montseny (foto) son espectaculars. Faig via cap el Maresme per el GR5. Es un recorregut que ja havia fet i que està força bé senyalitzat.
marp |
Camí |
dimecres, 21 de gener de 2009 | 09:11h
El diumenge passat (18 de gener) vaig començar una aventura que feia molt que tenia en ment de fer. He començat a fer el GR-92 amb el tram de Portbou a Cadaqués (Alt Empordà).
El GR-92 es uns sender de gran recorregut (GR) que travessa tota Catalunya de nord a sud pel seu extrem oriental. Mai s’aparta gaire de la costa. Al Principat, s'inicia a Portbou i arriba fins a la darrera fita al Pont de l’Olivar a Ulldecona, comarca del Montsià. Com es tracta de un sender GR amb la denominació internacional E10, els seus extrems han d’enllaçar amb la seva continuació dins de territori nord català i valencià. La meva idea era i continua esdevenint, fer el GR-92 per tots els Països Catalans. Éstic planificant un recorregut per el el Rossellò, des del poble més al nord (Perellós), fins a Portbou. Però de moment, ja he començat el tram de la Catalunya central.
El diumenge vaig agafar el tren a Passeig de Gràciacap a Reus, allà vaig dinar a un restaurant al costat de l'Estació de autobusos. Just després de dinar pujava al autocar que m'havia de dur a Prades. Al vehicle, a part del conductor, érem dues persones. A Cornudella va baixar l'altra persona i d'aquí fins Prades era l'únic passatger.
marp |
Camí |
diumenge, 11 de gener de 2009 | 10:45h
Aquest cap de setmana faré una sortida per pujar al cim del Tossal de Baltasana. El més alt del Baix Camp i de la Conca de Barberà. Avui sortiré en tren cap a Reus on agafaré un autocar cap a Prades on faré nit. L'endemà faré en cim ... i cap a casa. Ja us explicaré.
marp |
Camí |
dilluns, 29 de desembre de 2008 | 13:07h
El dissabte 27 de desembre, la meva germana Isabel i jo, hem fet el cim més alt de la comarca del Pla d'Urgell: El Tossal de l'Infern, de 302 metres d'altitud. Vam assolir aquest cim tot fent un agradable i fred recorregut d'una quinzena de quilòmetres entre Mollerussa i les Borges Blanques, ja ales Garrigues.
A les 7:45h ens vam trobar a l'andana de la parada de metro de Roquetes (ella, que viu a la Guineueta, l'agafa a Canyelles. A Trinitat Nova fem transbord amb la línia 11 i baixem per anar a parar a la parada de Renfe de Torre Baró. 7'70 euros ens costa cada bitllet a Mollerussa, però abans de pujar al tren, que arriba puntual, fem un cafè. A dos quarts de dotze, ja som a Mollerussa fent un altre café. El viatge ha estat llarg i el tren, de rodalies, no prou còmode. Ja tenim ganes de caminar. Les vistes del Pirineu son impressionants i a l'alçada deTàrrega tot està nevat.
marp |
Camí |
dilluns, 24 de novembre de 2008 | 12:56h
Ahir vaig fer el cim més alt de l'Alt Camp, la Punta de Barrina (1014m), la meva primera incursió ala Serra de Prades. El cim es pot fer -pujada i baixada- en dues hores pujant en cotxe fins El Bosquet. Però no es com el volia fer. La meva intenció -no se si m'ensurtiré- es fer tots els sostres comarcals, i fer l'acostament en transport públic. De moment ja ho he fet amb el Canigó, el Sant Jeroni (Montserrat) i ahir amb la Punta de Barrina.
marp |
Camí |
dissabte, 1 de novembre de 2008 | 18:37h
Avui he culminat el meu Camí. Després d'arribar a Santiago el 29 d'octubre, vaig iniciar la via cap a Fisterra, tres dies més. He fet uns 400 quilòmetres, des de Lleó a Fisterra. Ara només en resta de tornar. Això si en transport públic.
Han estat 13 etapes:
20 d'octubre Lleó - Hospital d'Orbigo, per la variant del sud, mes solitària. Els hospitalers d'Orbigo eren catalans
21 d'octubre Hospital d'Orbigo - Rabanal del Camino, amb visita a Astorga i fent un cocido maragato (s'ha de fer un cop a la vida, però només un). Últims set quilòmetres sota la pluja.
El meu periple per el Camí de Sant Jaume m'ha dut a Vega de Valcarcer, a un tir de pedra de la frontera amb al comunitat autònoma gallega. Han estat 4 etapes:
20 de novembre Lleó - Hospital d'Orbigo, per la variant del sud. Els hospitalers d'Orbigo eren catalans
21 de novembre Hospital d'Orbigo - Rabanal del Camino, amb visita a Astorga i fent un cocido maragato (s'ha de fer un cop a la vida, però només un). Últims set quilòmetres sota la pluja.
22 de novembre Rabanal del Camino - Ponferrada. Neu a partir de Foncebadón, impressionants paisatges en tot el recorregut i especialment a la Creu de Ferro. Dino a Molinaseca, un poble molt bònic. Potser l'etapa més bonica.
23 de novembre Ponferrada - Vega de Valcarce, tot dinant a la preciosa Villafranca del Bierzo. Definitivament un excés, he fet un 40 quilòmetres, la etapa més llarga. De tota manera em permetrà arribar demà a Triacastela, si el camí vol.
Ara soc a l'Alberg Nossa Senhora Aparecida do Brasil. Una mena de Casa del Brasil al Camí, amb la decoració, música i gastronomia escaient.
Aquest diumenges marxo de vancaçes fora del País. A dos quarts de deu agafaré un tren a Lleó (Castella). Un cop allà començaré a caminar cap a ponent, primer fins a Santiago de Compostela i després fins a Finisterre.
D'aquesta manera enllestiré un projecte que vaig començar el juliol del any passat. Fer el Camí de Sant Jaume de casa meva (a Barcelona) a Santiago de Compostela, a peu. El juliol del 2006 vaig fer el camí de Barcelona a Saragossa, a l'octubre de Saragossa a Burgos, i encara em vaig fer el tram Burgos Lleó al novembre. Només em resta ... la resta del camí.
El tram que vull fer, fins a Finisterre, serà el més llarg que hagui fet mai d'una tirada. Uns 400 quilòmetres. No se si m'ensurtiré. Si en arribar a Santiago he deixat de disfrutar ... ho deixaré estar. Però a priori, l'objectiu es arribar a l'Atlàntic.
