marp |
LLibres |
diumenge, 14 de novembre de 2010 | 18:54h
Acabo de llegir el llibre "Els Camins de Sant Jaume i de Santiago" (2010) de Miquel Borrell (Santa Coloma de Farners, 1953). El llibre està editat per Janus S.L. (una empresa que es dedica principalment a l'arqueologia i a la difussió del patrimoni històric gironí).
Es tracta d'una obra a mig camí entre l'assaig i la guia de viatge. El llibre comença amb una interessant introducció de 81 pàgines on descriu i explica l'òrigen i naixement del mite, el que hi hagué de religiós i de polític, els camins, els peregrinatges mitjavals, les utilitzacions polítiques de Sant Jaume en la lluita contra els estats islàmics, els hospitals i albergs, ... sense deixar de banda l'infantil esoterisme amb que es vol embolcallar tot plegat. A parer meu, aquesta es la part més important de l'obra, no per desmerèixer el que segueix, si no per que suposa un assaig seriós i rigurós i en català. Difícil de trobar, vaja.
A continuació, Borrell, explica i descriu els diferents camins de Sant Jaume a Catalunya. L'informació es veraç i actualitzada, per tant molt interessant. Amb els detalls dels diferents camins ens relata un territori, un paisatge, una història, una cultura i una gastronomia local. Ens obre les portes endins de les nostres comarques en els camins que unien els pirineus amb Barcelona i després amb Aragó.
marp |
LLibres |
dissabte, 10 d'abril de 2010 | 16:00h
Acabo d'enllestir la trilogia de Santiago Posteguillo, tres novel·les històriquesvers la figura històrica de Publi Corneli Escipió, l'únic general que derrota a Anníbal. Es tracta dels llibres Africanus: el hijo del cónsul,Las legionesmalditas i,La traición de Roma, i m'ha agradat. No es cap gran obra de la literatura universal, el llenguatge es planer i el lector només ha deixar-se portar pels fets que es narren i passar unes molt bones estones gaudint de l'historia.
Es curiós, tothom o gairabé tothom te una idea de qui era Anníbal, però poques persones tenen una idea aproximada de qui era el general que l'hi va guanyar l'última partida i amb ella la Segona Guerra Púnica. En certa manera això s'explica per que l'historia l'escriuen els guanyadors.
marp |
LLibres |
dissabte, 13 de febrer de 2010 | 18:43h
Acabo de llegir Els Set Pilars de la Saviesa de "Lawrence d'Arabia". Un llibre on recull les seves vivències de guerra a Egipte, la península Aràbiga i l'Orient Mitjà. Una obra força interessant per la complexitat del personatge i l'epoca que l'hi toca de viure.
M'ha agradat força. D'entrada aquest llibres de memòries s'han d'agafar amb prevenció. La gent no acostuma a exagerar els seus mèrits però si a obviar els fracassos. No son poques les autobiografies que s'han escrit per justificar actes i accions. Això no es fa innecessàriament de manera conscient, la memòria selectiva es sense cap mena de dubte una eina inconscient que tenim per a mantenir la nostra coherència conscient. Tot i això Lawrenceno s'estalvia d'explicar les seves experiències més dures i humiliants.
marp |
LLibres |
divendres, 25 de setembre de 2009 | 12:26h
Ahir, tornant en metro cap a casa, vaig acabar de llegir el llibre "La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936)". Es tracta d'un recull d'articles que la periodista Irene Polofeu en aquestes dates als diaris Imatges, La Humanitat, La Rambla, L'Opinió, L'Instant, i Última Hora.
El llibre, editat per Quaderns crema el 2003, te força motius d'interés. Dona una visió d'una època important del nostre país i ho fa des de mitjans de comunicació en veu d'una dona jove. No havia gaires dones que poguessin fer periodisme professional i encara menys que sortissin del periodisme només de societat per abocar-se amb l'investigació. Magnífic el seu infiltrament a la manifestació de l'Escorial del 1934 per mitjà de les Joventuts d'Acció Popular a Barcelona ... Irene Polo practica un periodisme fresc i en primera persona. En certa manera podria semblar proper als tele-predicadors dels mitjans de comunicacció d'avui en dia. Però seria fals: Ella no feia de predicadora, no predicava, interrogava. La resposta, directa, dialogada, la donava l'interlocutor, no pas ella. Evidentment, no foren pocs els articles censurats ... Irene Polo va marxar de Catalunya el 1936 (abans de les eleccions i de la guerra) com a membre de la companyia teatral de Margarida Xirgu. El 1942 es va suïcidar a Argentina. Llegint els seus articles, no puc deixar de pensar que tinc la sort de gaudir de la millor Irene. La que tenia ganes i il·lusió per viure i feia escapades de vacançes a Ibiça. I és amb aquest record d'ella que em vull quedar.
marp |
LLibres |
diumenge, 27 de juliol de 2008 | 21:32h
Per a fer el GR 11 em vaig dur el llibre El vuit, de Katherine Neville. Últimament llegia sobretot no ficció (llibres d'historia i de política), però creia que per un viatge m'aniria bé agafar un respir de la realitat ...
M'ho he passat molt bé amb el llibre. Es força entretingut. N'he trobat poques pegues, només tres, que en tot cas no l'hi treuen interés. La trama al voltant de la recerca d'un joc d'escacs passa per diverses èpoques, cultures i personatges hístorics. Pot-ser massa personatges hístorics, alguns dels quals surten de manera massa forçada.
No entenc massa la primera descripció de Napoleó Bonaparte i crec que un parell de coses de la trama no tenen massa lògica. Valentine, abans de morir, l'hi diu a Mireille on trobar unes peces del joc d'escacs. Ho fa amb una referència que només Mireille pot interpretar. Però les peces no les havia guardat Valentine ... Segons l'abat, Mireille estava predestinada a trobar les peces, però al començament de l'obra estaven localitzables i juntes ...
Pegues a part, en la seva major part, la novel·la esta força bé i el més important, trobo que Neville s'ensurt a l'hora de desfer la trama. Cosa en la que la majoria de novel·les del genere no s'en surten prou bé. Resumint, el llibre m'ha agradat.
marp |
LLibres |
dijous, 21 de febrer de 2008 | 15:22h
Tot just acabo de llegir el llibre "Los Samuráis", de Wolfgang Schwentker, editat perAlianza.
El llibre explica l'historia d'aquesta llegendària casta de guerrers, que van constituir durant segles l'elit social i política de Japó, fins a la seva supressió formal el 1868.
Tot i això la seva figura i la seva filosofia de vida, el bushidô o "camí del guerrer" continuen exercint interés. De fet no deixa de haver persones que fan interpretacions per pretendre aplicar el bushidô en el mon econòmic.
marp |
LLibres |
dimarts, 19 de febrer de 2008 | 14:34h
M'he llegit el llibre Bushido. Editat per Olañeta, recull l'obra de Inazo Nitobe.
"Bushido: l'Anima del Japó". L'obra de Inazo te un objectiu clarament didàctic. Parteix de la base que als països occidentals la tradició ètica i moral te els seus origen en el cristianisme i en la filosofia grega, i que per ell, al Japó, aquesta influència l'ha exercit el bushido.
El llibre està escrit en veu d'Ànteros, el deu grec del amor no correspos. Fill de Afrodita i Ares, i germà d'Eros (el Cupido dels romans). Ànteros explica amb un seguit d'histories, per que fracasen les relacions de parelles.
Primerament Ànteros s'ens presenta a nosaltres, a la seva familia i ens explica com va arribar a ser diu del desamor. Després ens ofereixen un glosari de noms de deitats greges i els seu significat. Glosari, per que encara que les histories que ens narri Ànteros siguin actuals, sempre les narrarà partint del seu punt de vista, de deu grec.
marp |
LLibres |
dilluns, 23 de juliol de 2007 | 16:05h
Per tal de fer el Camí de Sant Jaume de Barcelona a Saragossa em vaig recolzar amb el llibre "EL CAMÍ DE SANT JAUME. Camino de Santiago des de Montserrat", guia elaborada per l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume. La vaig aconseguir per correu ordinari i a contrarembolsament, tot enviant un correu electronic a l'entitat. Tot i això, es pot trobar en algunes -poques- llibreries.
No és l'única guia del Camí de Sant Jaume i voldria també desctacar la de Joan Fiol Boada, editada per Cossetània (84-9791-213-6) i més facil de trobar. Totes dues guies ofereixen actualitzacions a internet, a les seves pàgines web. Cosa molt important, per que el Camí es viu i canvia.
Vaig triar la Guia de l'Associació per trobarla mes narrativa i menys esquematica que la Joan Fiol. Tot i això la de Fiol es més concreta al respecte dels kilometratges.
marp |
LLibres |
dissabte, 30 de juny de 2007 | 14:14h
Contra l’invasor és el primer recull que s’ha publicat fins al moment dels articles que el periodista gironí Carles Rahola va publicar al diari de la seva família, L’Autonomista, d’ideologia republicano-federal. Uns articles escrits entre 1900 i 1938 però que conserven tota la seva vigència, en els quals Rahola donava la seva visió sobre moltes qüestions, com la manca d’infraestructures i l’endarreriment econòmic, l’analfabetisme o les corrides de braus, etc. Per mitjà d’aquests textos Rahola va pretendre denunciar tota mena d’injustícies socials. Són uns articles plens de vida pels quals moriria afusellat l’any 1939.
marp |
LLibres |
dissabte, 23 de juny de 2007 | 17:34h
Blas Infante, figura cabdal del nacionalisme andalús escriví el llibre "La verdad sobre el Complot de Tablada y el Estado Libre de Andalucia" l'any 1931. No és un llibre fàcil d'aconseguir. Jo ho vaig fer per mitjà de la Fundació Blas Infante. El van enviar amb pagament a correus. Però val la pena.
Es suposa, ho he sentit a més d'un historiador, que Infante renega de la política. Però això no és cert. Evidentment, donat el seu ideari i el context polític, Infante es centra en el fundamental, crear una xarxa andalusista. Una estructura territorial de Centre Andalús. Centres culturals i polítics que havien de participar en la política local segons les seves possibilitats.
marp |
LLibres |
dimecres, 28 de febrer de 2007 | 18:20h
Acabo de llegir el llibre "La revolución de los Blogs", de José Luis Orihuela (Esfera de los libros, Madrid -Espanya- 2006). Després de tant de temps escrivint al meu bloc, creia que havia de llegir una mica sobre el tema. Evidentment el criteri per a emprar l'expressió "tant de temps" és més personal que cronològic ...
El llibre està bé però es més recomanable per a persones que pensen en fer un bloc que no per aquelles que fa temps que el tenen. Orihuela es pren la molèstia de posar al llibre els "links" necessaris per que el lector arribi a l'informació en el seu format original. Això es positiu, però a la vegada fa que una part significativa del llibre sigui "només" una llista d'enllaços. Les parts de definició i reflexió son molt més interessants. Per altra banda està adreçat a entendre la blogosfera mundial en general i la castellanoparlant en particular. La blogosfera en català evidentment no surt.
