El govern de la Diputació de Barcelona hem presentat el “Pla de mesuresd’acompanyament als ens locals davant els efectes de la crisi econòmica”, elaborat aquestes setmanes davant la situació de crisi econòmica que vivim i que afecta d’una manera especial als ajuntaments.
El pla contempla una inversió total de 30 milions d’euros, dividida en dos blocs d’actuació:
Aquest matí ens ha deixat en Toni Farrés després d'una llarga malaltia. Va ser el primer alcalde democràtic de Sabadell amb el PSUC i després amb ICV. La desaparició no és només una pèrdua irrecuperable per Sabadell, també ho és per tot el municipalisme i pel nostre país.
Farrés va ser d'aquells alcaldes dels primers ajuntaments democràtics que es va deixar la pell per la seva ciutat i per la seva gent. També va fer-ho durant la seva etapa professional com a advocat.
En Toni Farrés sempre va fer política des dels valors i amb honestedat. He escoltat com el president Pujol deia fa poca estona que Sabadell ha d'agrair-li moltes coses al seu primer alcalde democràtic. En Toni Farrés va transformar en majúscules la seva ciutat i ara és el que és gràcies a la gestió que va fer sempre al servei de la gent.
Aquesta tarda els companys i companyes de l'equip municipal d'ICV i de la Diputació de Barcelona anirem a acomiadar-nos d'ell a Sabadell.
Malauradament el Partit Popular de Badalona torna a fer servir el mateix discurs amb un objectiu molt clar: el rèdit electoral.
En Xavier Garcia Albiol vol ser alcalde de Badalona, amb això crec que no descobreixo res, i utilitzarà tots els mitjans per aconseguir-ho. Voler ser alcalde de Badalona és ben lícit, faltaria més. El que és difícil d'entendre és que s'apliqui la teoria del "tot s'hi val" per aconseguir aquest objectiu.
En Garcia Albiol ha tornat a recòrrer al racisme per aconseguir vots. No vull ja parlar de xenofòbia, les coses s'han de dir pel seu nom i el que fa el cap de llista del PP a Badalona és racisme. Assimilar immigració a delinqüència, negar drets i llibertats fonamentals recollits a la constitució, a banda de ser un discurs ultradretà, és racisme.
Ahir a la tarda vam presentar el segon número de la revista Mirades. Per aquells i aquelles que no conegueu la publicació Mirades, és un recull d'articles escrits per gent de vàlua reconeguda en el seu àmbit que des d'una mirada pluridisciplinar aborda aspectes que cal tenir presents en el dia a dia i les polítiques que des de la proximitat hem de concretar.
ICV sempre hem estat capdavanters en l'impuls de polítiques innovadores a nivell local, amb aquesta publicació de caràcter trimestral volem recollir, des d'una mirada teòrica i plural, temes d'actualitat que ajudin en els processos de reflexió i d'actualització de les polítiques locals i del municipalisme. Mirades, és una publicació del grup ICV-EUiA-EPM de la Diputació de Barcelona.
Doncs bé, el segon número l'hem volgut dedicar a les polítiques públiques de seguretat de caràcter local.
A la presentació d'ahir al Pati Llimona va quedar molt clar que els homes i les dones d'ICV tenim experiència en la gestió de la seguretat. Ahir a la sala teníem dos exponents clars d'aquesta experiència: en Josep Pérez Moya, actual director del Servei Català de Transit, que va ser regidor de seguretat a El Prat de LLobregat i en Jaume Bosch, president del grup parlamentari d'ICV, que va ocupar la mateixa responsabilitat que en Josep a Sant Feliu de Llobregat i va ser sotsdirector general de coordinació de les policies locals quan Miquel Sellarès va ser director general de la policia al govern de la Generalitat. La gent d'ICV fa molts anys que tenim experiència de govern al món local i hem gestionat totes les matèries. Queda clar que podem gestionar també qualsevol tema al govern del nostre país.
Avui s’ha celebrat el primer dia del Fòrum d’Autoritats Locals i del Fòrum d’Autoritats de l’Amazonia però abans no puc deixar de referir-me a l’acte que va tenir lloc ahir al vespre a l’hangar de Belem i que van protagonitzar els presidents d’Equador, Paraguai, Brasil, Veneçuela, i Bolívia.
Perquè us feu una idea era com assistir a un concert d’algun mite del roc. Hi va haver escalfament previ del públic a càrrec de dos grups musicals del país amb un locució ben vibrant. Els protagonistes van arribar tard, molt tard. Ens van convocar a les 18.00h de la tarda i després de passar un rigorós control policial vam aconseguir seure. Els presidents no van aparèixer fins ben entrats dos quarts de nou del vespre. Tenint en compte el ritme dels discursos dels dirigents llatinoamericans l’acte no va acabar fins dos quarts d’una de la nit. Vam sortir esgotats.
La primera cosa a destacar és el fet de veure plegats a tots aquests dirigents llatinoamericans. Només per aquest fet ja valia la pensa assistir-hi. El públic estava absolutament entregat i els més aplaudits van ser Lula (que es movia per l’escenari com si estigués a casa amb un oratòria brillant), Evo Morales (que va ser l’únic que va respectar el temps previst) i la governadora de l’estat de Parà, Ana Júlia, que es va posar el públic a la butxaca. Els participants d’altres països la vam aplaudir amb molt d’entusiasme per la rebuda que ens ha fet el govern de l’estat a tots els participants del FAL i del FSM.
Recupero les meves entrades al bloc després de molt de temps sense utilitzar-lo. Em comprometo a ser constant.
He tingut aquesta tarda una estoneta per posar en ordre algunes idees sobre el Fòrum Social Mundial. Per aquells i aquelles que no ho sapigueu s’està celebrant a la ciutat de Belem a l’estat de Pará a Brasil. L’estat de Pará està governat pel PT tot i que aquesta força política té una molt baixa implantació a l’assemblea legislativa. La veritat és que l’Estat de Parà s’ha volcat en l’organització del Fòrum Social Mundial (FSM) i en el Fòrum d’Autoritats Locals (FAL) del qual també us faré cinc cèntims en aquest post. Als carrers es veuen múltiples cartells institucionals en molts idiomes donant la benvinguda a tots els que ens hem aplegat en aquesta ciutat. Bastant més discreta és la col·laboració de la prefectura de Belem governada per la dreta del país. Ahir precisament vam estar convidats per l’alcalde a una recepció a l’Ajuntament. Els participants a la rebuda del regidor érem els càrrecs institucionals locals que participem a partir de demà al matí al Fòrum d’Autoritats Locals.
Un darrer apunt de situació: el clima. Fa una humitat terrible, difícil de suportar per aquells que venim de l’hivern. Això justifica que tota la gent que ha vingut del món participi en tots els actes (formals i informals) amb una vestimenta molt estiuenca. L’altre tret característic és la pluja diària. Acostuma a descarregar amb bastant intensitat cada dia més o menys a la mateixa hora.
Sens cap mena de dubte la qüestió que va ocupar més temps del plenari de l’Ajuntament de Badalona del mes d’octubre va ser la discussió sobre el PEMU de Dalt la Vila. La comissió de veïns, que porta mesos treballant sobre la qüestió, va demanar la veu al ple convocant una important mobilització a la plaça de la vila i ICV-EUIA va presentar una moció demanant l’aturada de l’actual PEMU i la redacció d’un de nou per part d’un equip multidisciplinar (us adjunto el text de la moció en aquest post). La moció d’Iniciativa-Esquerra Unida va fer que el govern a corre-cuita en presentés una altra que en definitiva demanava que tot continués com fins ara.
La moció del govern la va defensar en Jaume Vives, regidor responsable del PEMU i que s’ha definit públicament com el seu “pare putatiu” en una de les rodes de premsa que el nou tripartit sociovergent organitza abans dels plens. En Jaume Vives deia que ell és el pare putatiu perquè l’autèntic pare és l’actual regidor d’educació del PSC Josep Duran. Doncs bé, en Jaume Vives, va venir a dir que el PEMU en fase d’exposició pública fins ahir dia 31 és millor que el vigent i que s’acabaria aprovant en breu.
Després d’una temporada d’inactivitat blocaire em proposo reprendre la tasca.
No puc estar-me de començar parlant de la polèmica sobre la limitació a 80 quilòmetres per hora a l’àrea metropolitana de Barcelona. És important recordar que aquesta és només una de les 73 mesures que conformen el pla del govern per reduir la contaminació.
La meva pretensió no és entrar a defensar la necessitat d’aquesta mesura juntament amb les altres 72 que es proposen. El que voldria posar de relleu és la meva sorpresa per tot aquesta polèmica en relació a la “capacitat” que tenim en aquest país de fer grans debats acompanyats de grans polèmiques sobre polítiques que en d’altres parts del món, i sense anar més lluny a la UEUE, ja fa temps que estan implementades sense cap tipus de problemes i, el que és més important, donant bons resultats. Fa uns dies el mateix Felip Puig va veure com després d’omplir-se la boca parlant de l’excepcionalitat catalana del lloguer forçós, un mitjà de comunicació recollia el reguitzell d’estats europeus on ja s’aplica la mesura. I encara més sorprenent és la credibilitat que entre tots plegats som capaços de donar a una entitat que té una història i una trajectòria però que en definitiva el que fa és defensar uns interessos molt determinats que no són altres que els de la cultura del cotxe. En aquesta matèria, ¿no ens hauria de merèixer 100 vegades més credibilitat el que digui el govern del país que no allò que opini, encara que sigui molt respectable i legítim, una associació d’automobilistes?.
Voldria entretenir-me una mica parlant de la meva ciutat i en concret de dues qüestions:
Avui ens hem llevat amb la notícia del vídeo que el PP de Badalona pretén repartir per la ciutat. El contingut del DVD de Xavier Garcia Albiol, que ja ens té acostumats a aquestes coses, és absolutament xenòfob. Algú deia aquest matí que ratllava la xenofòbia però les coses s'han de dir pel seu nom.Quan un dirigent polític s'atreveix a dir el que diu el Sr. Garcia Albiol que és ni més ni menys que acusar els immigrants de delinqüents se superen totes les barreres, s'han d'encendre totes les alarmes i s'ha de denunciar. Espero, encara que amb molt poques esperances que la direcció del PP, de la qual forma part Garcia Albiol, faci retirar d'immediat aquest DVD en cas contrari Josep Piqué serà còmplice d'aquesta barbaritat.
Sempre hem fet gala de no tenir l'ultra dreta a les nostres institucions però crec que haurem d'eliminar del nostre imaginari aquesta idea, doncs els delegats de Le Pen ja corren pels carrers de Catalunya fent campanya. Alguns podem dir molt orgullosos que no canviarem mai drets per vots.
Avui hem tingut notícia de la mort de dues lluitadores antifranquistes: la Tomasa Cuevas (a la foto) i la Leonor Bornao. La Tomasa i la Leonor compartien en comú la lluita per les llibertats, per les classes populars i per la democràcia i ho van fer des del PSUC, el seu partit. La Tomasa havia rebut darrerament la Creu de Sant Jordi i la medalla d'or al mèrit laboral. Avui les acomiadem però les recordarem sempre.
A través del "bloc de blocs" de l'amic Saül Gordillo he tingut notícia del d'en Jordi Jordan, d'ICV de Terres de l'Ebre. Benvingut, Jordi!!!!
Incorporo també en "els meus enllaços" el del periodista badaloní Andreu Mas. El bloc de l'Andreu, referència de l'actualitat política badalonina, no és cap novetat a la blogosfera però era dels periodístics que em faltaven a la llista.
Finalment vull referir-me a l'aparició de poliblocs.cat de la mà d'en Saül. La iniciativa del periodista maresmenc és un pas més que de ben segur animarà a més polítics catalans a participar d'aquest món. Moltíssimes felicitats.
A la Montserrat Nebrera, diputada "independent" del PP, se li va escapar fa uns dies que l'objectiu polític del PP és anar contra l'Estatut. Només faltava que algú ho reconegués però l'actitud dels populars és més que evident. La confessió que fa Nebrera és molt més profunda, el PP té una estratègia clara d'anar contra Catalunya. I dic això perquè l'Estatut és un projecte que ha refrendat ni més ni menys que el poble català on tots els partits polítics - també el PP - van poder defensar el que pensaven. I existeix una prova evident d'això que dic i és el fet que l'Estatut d'Andalusia inclogui més de 40 articles que són una còpia literal dels del nostre Estatut. A Andalusia el PP vota a favor de més de 40 articles idèntics al català i aquí porta aquests articles i molts d'altres al Constitucional. Bé... crec que sobre comentaris.
Us adjunto l'article publicat ahir per Joan Herrera i Raül Romeva a El País.
El séptimo Foro Social Mundial (FSM), celebrado por primera vez en
Nairobi, ha tenido, como otros foros, la importancia de ser un punto de
encuentro y reflexión de gentes que venían de los cinco continentes.
Pero a diferencia de otras ocasiones en el que el Foro pivotaba entre
lo latinoamericano y lo europeo, en esta ocasión el enfoque ha sido
predominantemente africano. En este contexto, uno de los temas sujeto
de reflexión y que estará en las conclusiones del FSM va a ser sin
lugar a dudas el análisis y sobre todo las propuestas entorno al cambio
climático. De hecho, en el FSM se ha constatado, que de las tres
grandes fracturas que existen en nuestro modelo de globalización, la
fractura social, las diferencias en materia de género y la fractura
ambiental, es sobre todo ésta tercera la que puede poner en quiebra, de
una forma mas inmediata, nuestro modelo de crecimiento.
Començo aquest post parlant de coses de Badalona. La primera arran d'una idea, o si voleu, d'una frase que sempre ha definit a ICV: "volem tenir un peu a les institucions i un peu al carrer". Aquesta frase ja va originar polèmica al darrer ple de l'Ajuntament de Badalona quan en Xavier Garcia Albiol, portaveu del grup municipal del PP, va criticar que Iniciativa-Verds fes gala de tenir presència a les institucions i governar però a la vegada estar al carrer precisament per tenir consciència de la realitat i voler-la transformar. Aquell dia el portaveu d'ICV, l'Àlex Mañas, ja va dir-li a Garcia Albiol que el PP tenia "els dos peus a la galleda". La gent de Badalona i la que coneix a Garcia Albiol ja sabem a què es refereix l'Àlex Mañas.
Bé... no volia parlar del Secretari d'Organització del PP sinó de la des d'ahir candidata a l'alcaldia pel PSC a Badalona. La Maite Arqué ha volgut agafar-se a la tàctica del dirigent popular Badaloní per criticar a ICV afirmant que "ICV-EUiA no pot governar una ciutat quan afirma que té un peu al carrer i un altre a les institucions". Si abans deia que el PP té els dos peus a la galleda i xapoteja, els socialistes de Badalona - sempre segons les paraules de l'alcaldessa - tenen els dos peus a les institucions la qual cosa és força preocupant. Tenir els dos peus a la casa consistorial i no tenir ni una ungla al carrer vol dir desconèixer la realitat, estar molt lluny d'ella i potser no comprendre-la. Li passarà això al PSC de Maite Arqué?
