Ja ho diuen que el que no es consola és perquè no vol. Enmig de tot el que està passant, del resultat de les eleccions que fa més por que altra cosa i d'aquesta ciutat que, governada per una dreta fastigosa, va perdent algunes de les seues característiques més dolces i es mostra cada volta més antipàtica i més bruta. Enmig d'això, deia, hui una notícia m'ha fet somriure: una gavina (Roma n'és plena, pugen pel riu, s'obliden de la seua dieta marinera i mengen restes de panini i de cornetti dels turistes) ha fet un niu al Vittoriano, a un dels monuments més lletjos de la ciutat, justet sota una àguila amenaçadora. Ja ho sé que no és un senyal de res, però l'àguila és de pedra i la gavina està viva...
Acabe de llegir al blog de Jesús que la Pasqua jueva que se celebrava aquesta nit passada commemora l'inici d'un viatge, l'inici de quaranta anys de travessada del desert..., no sé si seran quaranta anys, però amb els resultats catastròfics (i sorprenents) de les eleccions d'ahir aquest país meu té un llarg desert per travessar. Ja veurem en quines condicions arribem al final de la travessada.
Supose que ja ho haureu llegit, el New York Times està destapant aquests dies la història d'un capellà que va abusar de 200 xiquets (200 xiquets) i de com el Vaticà (concretament Ratzinger) ho va ocultar. No pense dir res, és massa horrorós tot plegat per trobar cap paraula a dir. De totes maneres al Vaticà poden estar tranquils, des de l'altura de la seua autoritat moral Berlusconi els ha felicitat per com combaten la pedofília, a canvi la conferència episcopal italiana ha demanat el vot per la dreta a les eleccions de diumenge, (com és sabut és Berlusconi qui defensa els valors morals cristians).
Però no volia parlar d'això, el que volia explicar és una cosa que va passar ahir, un grupet de membres d'una associació de víctimes d'abusos es va manifestar davant del Vaticà, supose que per estar segurs que no els passava res, es van posar a Plaça Pius XII, davant de Sant Pere, justet al límit entre l'estat italià i el vaticà, de la banda italiana, a un estat de dret. Reproduisc a continuació la notícia que l'agència Ansa va publicar ahir, sense més comentaris:
La policia va interrompre una xicoteta manifestació de l'associació de víctimes nord-americanes de capellans pedòfils SNAP, que tenia lloc a la plaça Pius XII, davant de les columnes de Sant Pere. Als quatre representants de l'associació, dos homes i dos dones, que estaven parlant amb els periodistes després de les revelacions del NYT sobre el silenci de l'aleshores Cardenal Joseph Ratzinger sobre un cas d'abusos a centenars de xiquets a Wisconsin, se'ls va endur la policia a comissaria. Abans els havien demanat els passaports. La presidenta de l'SNAP, Barbara Blaine, mentre l'arrestaven va preguntar vàries voltes en anglès 'He fet alguna cosa mal feta?' (ansa.it, 25.3.2010).
Voldria que algun responsable de l'Estat Italià responguera a la senyora Blaine, i de pas a mi.
Normalment em desperte promptet, fins i tot els caps de setmana quan voldria dormir més. M'agrada, m'agraden la primera hora del matí amb la ciutat encara silenciosa i la llum del sol baixa i groga. Aquests darrers dies, com em passa cada any, encara em desperte més prompte, crec que és per la llum, em passa sempre un parell de setmanes abans que canvien l'hora, ací (del lado de acá) es fa de dia molt abans que allà (del lado de allá) i fins el canvi d'hora em trobe amb un temps de regal, cada matí, que m'encanta. M'agrada perquè vol dir que ja hi som, que la primavera està arribant, i aquests dies que em desperte tan prompte en són un anunci. Em desperte de molt bon humor i descansada i, normalment, aprofite per fer coses tontes i agradables (i silencioses) que no tinc mai temps de fer i per gaudir del moment entre morat i taronja que el cel de Roma regala a qui està despert i amb ganes de mirar-se'l. Per si algú s'ha distret i no ho recorda, demà arriba la primavera.
Fa temps que l'espere, que l'espere amb candeletes. Altres voltes m'enviava senyals per dir-me que estava arribant, però, tot i que fa molts dies que busque els senyals, crec que em vol donar una sorpresa, però això serà molt difícil, les coses que es desitgen no sorprenen mai quan arriben (o sí...be careful what you wish). No voldria que les ganes em confongueren, no voldria veure anuncis i promeses on no hi són ni miratges provocats pel desig. Ja m'estic posant nerviosa, com algú que està al costat del telèfon esperant una telefonada o a una estació esperant un tren que no arriba. I si no ve? I si arriba tard? I si no ve mai més? Ja no puc més, m'he informat, i diuen que sí, que està arribant. No m'havia enganyat, eren anuncis, sóc jo que sempre tinc por (i que enguany ha estat molt discreta). La primavera arriba el 20 de març (i ve en avió, però això són coses meues).
El senyors de la foto són el Ministre de Defensa d'aquest país i un periodista que ha gosat, a una conferència de premsa, fer preguntes incòmodes al President del Govern. Berlusconi s'ha negat a respondre i ha demanat que el feren fora de la sala. El Ministre de la Defensa s'ha alçat i ha obeït..., no sé què més ens queda per veure.
Actualització: diuen que no és un periodista, que és un provocador, és igual, la substància és la mateixa.
Segurament el que han fet no és un colp d'estat, però és una ganivetada a l'estat de dret, una més, aquesta volta al cor.
Han modificat la llei electoral amb un decret (i això està explícitamet prohibit a la Constitució), però és que a més ho han fet en plena campanya electoral, a quinze dies del vot. És com si a la meitat d'un partit de futbol, l'amo del camp, de la pilota i dels àrbitres canviara les regles. El missatge és claríssim, poden fer el que vulguen com i quan vulguen, passant-se les lleis pel forro. Si jo fóra l'oposició em retiraria de les eleccions, són eleccions il.legals. Molt trist. Cal dir que la gent s'ha tirat al carrer per protestar, feia temps que no passava. Només em queda l'esperança que aquesta volta el seu electorat els castigue, i reconec que ho espere, no aprendré mai.
Va eixir el mes passat, es diu iCavaliere, és una aplicació per iPhone, per 0.79 eurets pots tindre al teu telèfon la biografia, una galeria de fotos, gravacions dels discursos més importants i, meravella de les meravelles, més de 400 citacions de Berlusconi. Crec que estan preparant iCraxi i també trauran al mercat iAlCapone.
(Fa molt de temps que no parle de política al bloc, com que ja llegiu els diaris ja vos en feu càrrec de la desolació)
En vaig parlar fa un mes, de les llambordes que Gunter Demnig està posant per (quasi) tota Europa per fer-nos ensopegar amb la memòria. De les que va posar a Roma el mes passat, set les va posar a una plaça del barri de Monteverde, davant de la casa on vivia la família Terracina abans de ser deportada i assassinada. No han durat ni un mes, abans d'anit algú les va profanar cobrint-les, amb cura, de pintura negra. L'estupidesa és molt grollera, a voltes em pregunte si la indiferència no ho és més encara.
El mes que ve n'hi ha eleccions regionals, el Partito Democratico ha donat suport la candidatura d'Emma Bonino per a governadora del Lazio. A banda d'algunes perplexitats que sempre m'ha provocat el Partito Radicale, trobe que és una candidata excel.lent i em sap greu no poder votar a les eleccions regionals (només vote a les municipals).
Mossèn Livio Fanzaga, de qui ja vaig parlar quan va dir que el maligne estava a la universitat, a la de Roma concretament, és el director de Radio Maria (Una veu cristiana a ta casa), ràdio privada que rep subvencions de l'Estat Italià i del Vaticà. Es tracta de la ràdio privada italiana amb major número de repetidors (arriba fins i tot on no ho fa la RAI). L'altre dia va dedicar el seu editorial a la candidatura d'Emma Bonino, per explicar als catòlics perquè no l'han de votar. Diu que tot i que és evident que la Bonino té un cert sexappeal (sic!) per a alguns catòlics, ja el fet de presentar-la candidata és un pecat contra-natura. Continua dient que la Bonino defensa els contra-valors, paladina del laïcisme, menja-cristians, bla, bla bla, que els catòlics que la voten confonen l'aigua beneïda amb el sofre, per acabar aclarint, per si algú tenia por, que, tranquils, que Emma Bonino no és l'anticrist... perquè és una dona!.
Ací l'àudio original, com m'agradaria poder votar a aquestes eleccions.
No són coses grosses però són importants, molt. Ens donen la mesura de com a aquest país està canviant el sentit comú, de com cada dia que passa som pitjors, pitjors persones i pitjors ciutadans. Crec que es diu racisme difús, tot i que l'adjectiu no em convenç. Podria fer una llista llarguíssima només prenent notícies de la darrera setmana o de les darreres dues setmanes, però no cal. Dues notícies, dues, de hui. A un bar de Roma si ets gitano el cafè val dos euros, si ets paio setanta-cinc cèntims. Quan algú ha protestat li han dit clarament: així aneu a prendre cafè a un altre lloc. A Carrerfur, en canvi, en la pàgina de servei als clients, on aquests poden senyalar problemes, han inclòs en la llista 'presenza di nomadi' (la traducció al llenguatge comú seria 'presència de gitanos'), tal qual. Com diu el periodista Alessandro Gilioli al seu blog, en espera que a Carrefur es puga senyalar la presència de negres o jueus, m'abstinc de trencar-los els aparadors només per tarannà no violent i em limite a no anar-hi per la resta dels meus dies.
Actualització: el tam tam de la xarxa ha funcionat un altra vegada, Carrefur ha retirat la 'presenza di nomadi' d'entre els problemes senyalables.
Aquest matí m'he despertat cantussejant Grândola Vila Morena, no me la trec del cap. Al cotxe venint a la faena anava pensant què hauré somiat, no ho recorde, fins que he recordat que ahir abans d'anar a dormir vaig sentir a les notícies que enguany, ací, la primavera arribarà molt tard. Segurament em vaig adormir amb el neguit de que aquest fred (que pela) encara durarà.
Continue amb la cançó al cap, estic segura que aquesta nit he somiat la primavera.
La Lega Nord de Trent proposa: sotmetre sistemàticament a tots els emigrants a exàmens psiquiàtrics perquè diuen que massa voltes el emigrants, legals o no, tenen seriosos problemes sanitaris o psiquiàtrics, amb greu perill de contagi o per la incolumitat dels desafortunats que hi puguen entrar en contacte fortuït.
Supose que la notícia podria donar per a una entrada gracioseta, però no m'ix, ho he intentat i no li trobe la banda graciosa, ho sento.
Si avvisa che quest'anno Gesù Bambino resterà senza regali: i Magi non arriveranno perché sono stati respinti alla frontiera insieme agli altri immigrati. (S'avisa que enguany el nen Jesús no tindrà regals: els Mags no arribaran perquè han estat rebutjats a la frontera junt amb els altres immigrants)
Aquest és el cartell que l'arquebisbe d'Agrigento ha fet posar, la vigília de l'epifania, al pessebre de la catedral, al lloc on tradicionalment es posaven els mags que porten els regals al nen Jesús. Quan els han preguntat pels seus motius la resposta ha estat: Hem decidit que calia donar un senyal per fer reflexionar la comunitat eclesiàstica i civil. (...) N'hi ha qui ha aplaudit la nostra iniciativa però també qui s'ha queixat dient que hem volgut sacrificar la tradició a la problemàtica de la emigració. Nosaltres pensem que la tradició no es pot anteposar als drets de les persones.
