marieta |
música |
divendres, 14 de desembre de 2007 | 07:50h
Preciosa versió d'Alessio Lega d'Abril '74 de Lluís Llach. La que he penjat no és la del disc d'homenatge a Llach que acaba d'eixir (només arribe a Castelló la setmana que ve me'l compre!), és només amb guitarra. La del disc, gravada millor i més "arranjada" té, a més, el contrabaix de Roberto Bartoli, es pot sentir ací clicant al nom de la cançó. M'agrada molt la seua veu i l'adaptació que ha fet de la lletra. És estrany escoltar en italià una cançó com aquesta, amb la que he crescut, que he cantat i escoltat mil voltes, amb la que m'he emocionat tant, tantes voltes.
marieta |
música |
divendres, 7 de desembre de 2007 | 09:01h
Aquesta cançó m'encanta (i en Paolo Conte també). Ara torna a haver vaixells de passatgers que van de Gènova (Zena, en genovès) a Barcelona. Jo hi he anat un parell de vegades i, pel·liculera com sóc, estava tota emocionada pensant que feia una travessada que milers de persones havien fet en els segles passats, que el camí estava escrit a la mar. Trobe que hi ha ciutats fetes per arribar i partir pel mar, Gènova n'és una i Barcelona un altra.
Ací una versió preciosa en català que va fer Joan Isaac.
Com sempre a vull llegir hi ha la lletra (en italià)
PS: Ahir va estar a un pèl de caure el govern un altra volta. Ací, quan et despertes al matí penses: hui farà sol? caurà el govern?
marieta |
música |
divendres, 30 de novembre de 2007 | 08:41h
La tammurriata és un ritme, un cant, un ball i una festa. Pren el nom de l'instrument amb el qual es toca, el tammurro o tammurriello, instrument bàsic també per la taranta (o tarantella) i per la pizzica de la Puglia, bàsicament un pandero, més ben dit molts panderos, com més millor, acompanyats amb altres instruments de percussió com el putipù (simbomba) i el triccheballacche (tres martells de fusta, el del mig fixe que es colpeja amb els altres dos). Els balladors toquen castagnette, més estretes i lleugeres que les nostres. Els cantadors disposen d'un enorme repertori d'estrofes que acosten improvisant. Tradicionalment lligades a romeries a les set Madonne de la zona al voltant del Vesuvi i a la Costiera Amalfitana, ara se celebren tammurriate més sovint i per motius més variats, jo n'he vist al final d'una manifestació o en festes diverses, espontànies o organitzades.
Segurament la cançó més famosa és la Tammurriata nera. És del 1945 i parla (amb ironia i amb delicadesa) del fet insòlit que en aquells mesos, a Nàpols, estaven naixent xiquets negres (l'any abans havia arribat la V armada nordamericana a la ciutat). Renato Carosone la va afegir al seu repertori i el 1974 la Nuova Compagnia di Canto Popolare en va fer una versió que es va fer molt famosa. És la cançó que canten els músics de la trattoria a Ladri di biciclette, de Vittorio de Sica, ací el fragment.
marieta |
música |
divendres, 23 de novembre de 2007 | 08:38h
Els divendres música, hui una joia: Fabrizio De André, cantautor genovès, el meu preferit dels cantautors italians. Una carrera amb 13 discs bellíssims, amb lletres precioses i una veu profunda i trencada. Hi ha també tres discs en directe publicats després de la seua mort el 1999 (vaig arribar tardíssim). Jo vos aconsellaria Fabrizio De André in concerto, del 99 o Creuza de Mä, del 84, el meu preferit. La cançó (en genovès) és la que dóna títol al disc. (hi ha subtítols en italià)
marieta |
música |
divendres, 21 de setembre de 2007 | 11:23h
Versió de Francesco Guccini de La tieta de Serrat en modenès , del disc Ritratti del 2004, igual de trista que l'original. Per als curiosos, a vull-llegir-la-resta-de-l'article està la lletra.
marieta |
música |
dilluns, 27 d'agost de 2007 | 10:20h
A finals dels 80s un grup de joves obrers de la construcció romans va crear una brigada de treball per construir (a les vacances) cases i escoles a països en vies de desenvolupament. Al sí d'aquest grup naix la Banda Bassotti, grup de música reivindicativa que menys de 10 anys després es dissol per la dificultat dels seus membres de combinar la música amb la feina a l'obra.
Tornen a reunir-se el 2001 per celebrar, amb una sèrie de concerts, l'absolució dels seus amics de Negu Gorriak després de la denúncia del general Galindo. El 2003 ix el seu disc Así es mi vida, on, entre altres cançons de lluita de tot el món hi ha la versió de la Processó d'Al Tall que vos he enllaçat més avall.
Fa poc més d'un mes, al final d'un concert a Roma van aparèixer un centenar de fatxes amb barres de ferro i ganivets i la cosa no va acabar en un drama perquè quan els membres de la banda estaven abandonant el recinte del concert van veure que arribaven i van avisar els organitzadors, que van tancar la porta amb la gent dins per impedir que entraren. Només van poder atacar a la gent que ja estava fora, tres ferits, però podria haver estat molt pitjor.
