Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

Wired Love

"Una nova xarxa de comunicació global està canviant ràpidament la natura de la societat i de l’economia, esdevenint-ne el sistema nerviós". Els escriptors hi troben inspiració, Ella Cheever Thayer a la seua novel·la Wired Love explica una història d’amor a distància que ha suscitat una forta polèmica a la premsa als Estats Units, els diaris posen en guàrdia els lectors sobre els perills dels "amors virtuals".
El llibre de la Thayer explica la història d’un gran amor que ha nascut i s’ha desenvolupat a través… del telègraf, i va ser publicat el 1880.
Al seu llibre The Victorian Internet, el periodista anglès Tom Standage descriu el desenvolupament del telègraf amb tot d’anècdotes, històries i detalls. Diu que els canvis socials i econòmics que va suposar van ser tant profunds, o més,  que els que estem vivint avui amb internet.  Explica una sèrie de fenòmens que es van desenvolupar amb el telègraf: governs intentant controlar la xarxa, pors sobre la seguretat dels pagaments, preocupació per les possibles violacions de l’esfera privada (amb un tomb enorme en el camp de la criptografia). Parla de les lluites per la definició dels estàndards tecnològics i lingüístics i del naixement d’una nova classe de treballadors molt qualificats tècnicament i molt ben pagats.
Des del principi dels temps fins a la segona meitat del XIX, la màxima velocitat que podia assolir la informació era la d´un cavall. Al 1844, quan Morse va començar a construir la xarxa, enviar un missatge de Londres a Bombay i obtindre resposta costava al voltant de deu setmanes (depenent, a més, de factors incontrolables i imprevisibles). Trenta anys després "hi havia més de 650000 milles de fils, 30000 milles de cables submarins, i els missatges podien ser telegrafiats de Londres a Bombay i tornada en quatre minuts". Per primera vegada la velocitat de la informació es va dissociar de la velocitat de les persones.
Hi havia qui esperava que el telègraf fóra un "camí instantani del pensament" (1858) per "reunir tots els habitants de la terra en un gran veïnat intel·lectual" (1846). 

Aquesta història l’explica  Bruno Giussani en un dels articles de l’interessantíssim  Storia di @. L’origine della "chiocciola" e altre poco note vicende dell’Internet, que es pot descarregar (en italià) ací.  Wired Love es pot descarregar ací. 
 



  1. Ara que la xarxa blocaire està bullint amb opinions contradictòries, la teva informació és molt interessant. El poder polític, econòmic i religiós sempre ha tingut i té temor de que la gent del poble tingui accés a una informació total, lliure i ràpida. Amb el telègraf  veig que va passar el mateix, encara que tota aquesta tecnologia ben utilitzada és vital per la gent. I no se’ns ha de tallar les ales de cap de les maneres. El raonament i la transgressió, alhora, fan que puguem tenir la llibertat de comunicar-nos, sense presions de cap mena.

    El telègraf va ser importantíssim a Austràlia, per exemple. En un continent tant i tant salvatge poder comunicarse amb el telègraf,  va ser el punt d’inflexió per la supervivència
    de la gent.
    Que tinguis un bon dia Marieta !
  2. article molt interessant i molt didàctic.
    No m’estranya gens que hi hagi comentaristes de diaris en paper que estiguin nerviosos amb el fenòmen bloc.
    M’he baixat el pdf: serà una primera experiència.
    Salutacions.

  3. L’amor pot néixer en qualsevol experiència de comunicació, escoltant a Sherezzade contar contes, ensumant un perfum quan l’univers visual es vedat, veient una mirada reiteradament al entrar o al sortir d’un dia, com  li va passar a Dante, escrivint cartes com en els temps del colera, llegint blocs dels que ens fan tornar, perquè mouen la brisa d’una emoció, en un món de velocitats supersòniques i consum desaforat. L’amor és un fluid que vitalitza, real, virtual, imaginari, parcial, total…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de històries per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent