Galtades a dreta
El darrer cap de setmana Forza Italia va organitzar paradetes per recollir firmes per "enviar a casa el govern de Prodi". En les últimes setmanes Berlusconi anunciava a tort i a dret que el govern cauria en les votacions dels pressupostos, no va ser així i això el va deixar una mica descol·locat. Però Il Cavaliere no decep mai el seu públic i diumenge va anunciar que havien recollit 7 milions de firmes (ara diuen que 10), que no ha vist ningú, i en mig de l’eufòria d’aquest anunci, diumenge per la nit, va proclamar el naixement del seu nou partit, que es dirà, alguna cosa com Partito Italiano del Popolo delle Libertà (no n’estic massa segura, perdoneu, però ni els periodistes s’aclareixen). Diu que s’ha vist obligat a fer-ho per "l’ensordidora protesta del poble italià que em demanava que assumira la responsabilitat d’enfrontar-me a un sistema de poder que, amb arrogància sense igual està destruint el país". El poble ho demana i ell que és el rei de la improvisació, respon. Que al centre-esquerra els ha costat sis anys fer el nou partit? ell el fa en trenta segons. Era digna de veure’s la cara de pòquer dels caps de Forza Italia quan els periodistes, minuts després de l’anunci, els preguntaven si ja ho sabien o havia estat una sorpresa.
A l’anunci de la creació del partit i al de que "les portes del nou partit estan obertes, qui vulga que vinga", la reacció dels aliats de Berlusconi, els dos principals partits de la dreta, AN (ex feixistes) i UDC (exdemocristians) ha segut un unànime NO, s’han enfadat i porten tres dies insultant-se pels diaris i les teles. La coalició de dreta s’ha trencat i ara està per veure com es reorganitzaran. Supose que Prodi està que no s’ho creu, ha passat d’estar a punt de caure a veure com els adversaris es donen galtades entre ells. Veurem quina és la pròxima jugada del Cavaliere. En les pròximes setmanes en sentirem de grosses.
Show must go on!
Per coses com aquesta, Itàlia segueix essent única: el país on l’inversemblant pot succeir en qualsevol moment i mai es pot dir gat fins que és al sac i molt ben lligat.
De tota manera, una de les respostes més subtils a la idea d’un gran partit únic -sí, però no, no, però sí- ha estat la de Fini. I es que, de fet, no seria després de Berlusca ell el gran beneficiari i més que possible hereu d’un moviment d’aquest tipus?