Publicat el 7 de novembre de 2011
la caiguda
Tant de temps esperant aquest moment, imaginant joia i cava (prosecco), telefonades i abraçades, imaginant el somriure eixe que no et pots traure de la cara…, i res de tot això.
Com si fóra dramàticament massa tard, com si tota la merda que ens ha abocat a sobre en tots aquests anys, empudegant fins a l’últim racó del país, fóra impossible de netejar.
Potser brindarem, però després de brindar caldrà eixir del coma.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Eixir del coma, sí. Ve a ser això. Mallorca és bona terra per a convalescències. 😉
fa massa temps que no ens veiem…