Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

cartes

Quan era xicoteta, supose que soriejant per casa, vaig llegir unes postals que s’havien escrit els meus pares quan festejaven, l’un al poble i l’altra a Barcelona. Recorde que moltes començaven amb un Aquí sin novedad, gracias a Dios. Aquesta frase em va paréixer d’un avorriment mortal, no podia entendre perquè no cap novetat era una bona notícia. 
Ara, quan sobretot en algun email a la pregunta: com va? responc: bé, com sempre, dir-ho o escriure-ho em fa somriure, perquè dit d’una altra manera és ben bé el mateix, i ara ho he comprès. Deu de ser això que en diuen coses de l’edat.

La cançó és Le lettere d’amore de Roberto Vecchioni, en una versió preciosa que va fer Joan Isaac i que canten junts. M’agrada molt:

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent