Publicat el 8 de març de 2011
8 de març
Hui, dia internacional de la dona treballadora, he pensat penjar aquest vídeo, que em va emocionar molt quan el vaig veure fa unes setmanes. És Amel Mathlouthi, una jove artista tunisiana, cantant a una manifestació al seu país. El Jesús em va traduir el que canta:
«Sóc els lliures que no tenen por / Sóc els secrets que no moren / Sóc la veu dels qui no desistixen. / Sóc un sentit al bell mig del destrellat. / Sóc la raó dels qui patixen injustícia, / la que venen com si fóra fang pastat, / el que saqueja el forment de la casa / i tanca les portes / així que brillen les idees. […] Sóc lliure i la meua paraula és lliure, / Sóc lliure i la meua paraula és lliure. / No oblides el que ha valgut el pa / I no oblides qui ha sembrat la nostra misèria / I no oblides qui ens ha fallat en la desgràcia…»
Amb el vídeo vull retre homenatge a totes les dones que aquestes setmanes han eixit al carrer per reclamar drets i democràcia i voldria que per tantes dones tunisianes, egípcies, líbies i d’altres països que s’estan rebel.lant, aquest siga només el primer de molts 8 de març que podran commemorar en llibertat.
actualització: rellegint-me trobe el que he escrit (quasi) insuportablement retòric, però no sé com dir com m’ha emocionat veure a eixes dones a les places de Tunísia i d’Egipte (les de Líbia no ens les han deixat veure) i, personalment, pense que enguany el 8 de març té més sentit gràcies a elles.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Cada dia hauria de ser 8 de març, fins que les coses canviessin de debò. Però tens raó, aquestes dones impressionen doblement.
Te m’has avançat. L’Amel ha d’eixir un dia d’estos per altres bandes. Estic ben d’acord que els 8 de Març havien de ser cosa de cada dia, de tots. I de totes.
Sí, en efecte: això no és comentari al teu apunt, sinó una forma de posar-me en contacte amb tu per a participar en una iniciativa d’un grup de blogs. He arribat a tu a través d’alguns enllaços (The daily avalanche, concretament). Com que no he sabut trobar la forma d’enviar-te un correu, et demano que me l’enviïs a mi (luisba95@gmail.com).
Gràcies
Preciós.
Gràcies!
Salutacions des de Vic.
No sé com és que no va sortir el comentari al seu dia. Efectivament té més sentit, tot el sentit. La força de la vida de dona que no s’atura. Abraçada de dona