Publicat el 14 de desembre de 2010
èxit
El gran èxit de Berlusconi hui no ha segut la victòria al parlament. Això rai, com diuen a Morella, amb perretes cançonetes, es compren uns diputats i au. Segons els preus de carn de diputat al quilo que sonen pels diaris, la festa de hui li haurà costat vora tres milions d’euros, supose que el gust s’ho val. De totes maneres crec, sincerament, que políticament és mort. Supose que un bon forense podria dir des de quan és mort, jo crec que són alguns mesos (igual m’equivoque, amb ell m’he equivocat moltes vegades).
El gran èxit de hui del govern han segut els enfrontaments a Roma. El moviment dels estudiants era molt popular, literalment, la gent els aplaudia a les manifestacions, a la darrera grossa a Roma, n’hi havia gent bloquejada en el trànsit que baixava del cotxe, sota la pluja, per abraçar-los i aplaudir, el dia que van bloquejar les estacions ho van fer cridant ‘perdoneu les molèsties’ (ci scusiamo per il disagio), les classes obertes a tothom i a l’aire lliure, els llibres com escuts, l’ocupació de monuments… L’opinió general era que tenien raó i la creativitat i la joia amb la que havien protestat havia commogut molta gent.
S’ha acabat. Amb el que ha passat hui ningú no recordarà aquestes coses, han caigut en el parany de la provocació: mitja ciutat blindada, una quantitat de policia com jo no havia vist mai, supose que provocadors infiltrats entre els estudiants (als famosos black block no se’ls veia des de Gènova) i, supose també, estudiants amb ganes d’hòsties, que ha d’haver de tot.
Després de la violència i les destrosses de hui ja no són els nostres fills que manifesten i tenen raó, ara són uns salvatges violents que es mereixen les bastonades. Enhorabona, senyor Berlusconi.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
I tanmateix, n’hem perdut també unes quantes de coses per pensar que amb la raó en tenim prou, mentre ells exerceixen el monopoli de la violència (i l’exerceixen amb brutalitat).
que no estava programant un acte coordinat subversiu en cas de, malgrat tot plegat, perdre la votació?
Com a Blob l’endemà, a mi em venia massa clarament l’escena del Moretti del Caimano, amb Roma rere el vidre del cotxe, en flames…
B. ens té acostumats a jugades molt audaces que combinen totes dues lectures, l’una de ben pintoresca que encortina de fum l’altra, autèntica i profunda i molt més greu, anècdota enllà.
És com quan amb en Schulz, la gent només es va centrar en l’estirabot, i no en què s’acabava de qüestionar la governabilitat de la UE. O quan insultà la Bindi (una de les voltes que ho féu) per desviar de les greus i veraces, punyents acusacions que li adreçava.
Que el paio no és curt, ja ho sabem. Ara, que l’exèrcit d’acòlits que mestregen tota l’agenda postmoderna d’accions i reaccions no només es basa en paraules,, ja són paraules majors… Això d’aquests violents de can blacbocs i no-sé-què… Som conspirador de mena, però m’ensumo que estava tot a punt per fer-la més grossa…
Buf, quin totxo et foto!
Gràcies per la crònica zíngara!
T