Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

fil

Quan era xicoteta jugava a resseguir cap al darrere el fil d’un pensament per descobrir com havia arribat a pensar en el que estava pensant, em divertia esbrinar com el cap saltava amb naturalitat d’una cosa a un altra sense, aparentment, cap relació i descobrir-ne els lligams. 
Anit estava cuinant, concretament picant festucs, i me’n vaig adonar que estava pensant en (Sir) Laurence Olivier, (precisació: estava picant festucs, perquè al final se m’han barrejat les cuines i faig picades amb festucs i pose conyac al ragù). 
Els millors festucs italians són els de Bronte, un poble sicilià a les faldes de l’Etna. Aquests dies estic llegint la novel.la nova d’Umberto Eco, on parla de ‘la revolta de Bronte‘: Quan els garibaldins van arribar a Sicília prometent terres als camperols, van reprimir brutalment als camperols de Bronte que es van revoltar exigint les terres. Ho van fer perquè els anglesos eren els aliats més importants dels piemontesos i Bronte pertanyia a (Lord) Horatio Nelson a qui l’havia donat el Rei de Nàpols, junt amb el nomenament de Duc de Bronte, agraït per la intervenció de l’armada anglesa durant la revolució napolitana que va permetre la restauració borbònica. Es veu que a Nelson li va fer molt de goig i des d’aleshores es firmava sempre Nelson and Bronte.
Llegint el llibre d’Eco em va tornar al cap una història que havia llegit fa temps, resulta que el pare de les germanes Brontë (Emily, Charlotte i Anne) que era d’origen irlandès i molt pobre, en fer-se una posició a Anglaterra es va canviar el cognom, l’Ó Proinntigh irlandès ja havia estat ‘britanitzat’ en Brunty i ell, en inscriure’s a Cambridge just un any després que Nelson obtinguera el nou títol, ho va fer com a Patrick Brontë. Pareix que admirava molt Nelson i va fer servir el nom per disfressar el seu origen.

El pas dels festucs a les germanes Brontë era una mica enrevessat però d’ahí a Cims borrascosos i a l’Heathcliff de (Sir) Laurence Olivier ha estat un saltet de res… (sempre he pensat que és la pel.li on està més guapo, crec que és l’única de tota la seua carrera on ix despentinat).



  1. Ara que ho has dit, jo també sóc d’aquests obsessionats per refer el fil del pensament, i quan has dit “bronte” de seguida he saltat a l’Olivier. No saps com t’entenc, brava!

  2. Les derives de la memòria i de la imaginació, els mecanismes de la reminiscència, el funcionament tan enigmàtic de la tramoia de la ment… vés per on, darrerament llegeixo força llibres de neurologia, perquè també crec que hi ha pocs temes més fascinadors.

    …I parlant de fils i camins diversos per arribar a lloc: encara que jo sempre faci servir l’escala interior del veïnat,  quin goig accedir avui a ca’la Maria per la portada del Vilaweb.

  3. També hi ha la cosa de la traducció amb intermediari interessat. Si Wuthering Heights es va traduir al francès com a Les Hauts de Hurlevent i a l’italià com a Cime Tempestuose i en portugès com Lo Muero de los Vientos  o El Monte de los Vendavais a sant de què nosaltres, catalanetparlants emprem la mateixa traducció que en castellà “Cims Borrascosos” o “Cumbres Borrascosas”?

    En anglès “wuthering heights” és un lloc abatut pel soroll d’un vent molt fort. S’admeten suggeriments per a dir Els alts que bat el vent…

    D’altra banda, l’entrada és brillant. Ens tens popats! (mimats en la meva parladuria).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent