Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

prova d’agudesa

A quin país europeu i desenvolupat pot haver passat açò que explique:

Cerimònia de gala del lliurament d’un dels premis literaris més importants i prestigiosos del país (el primer any el va guanyar Primo Levi amb La tregua, per entendre’ns), tot plegat transmès en directe per la televisió pública. En el moment d’atorgar el premi opera prima a una jove escriptora, el presentador de la televisió que condueix la cerimònia diu (literalment, jure): Atorguem ara el premi opera prima a X per la seua novel.la Y, i pregue el regidor que enquadre el seu estrepitós escot.

A quin país europeu i desenvolupat pot haver passat?
Amb el públic que en lloc de posar-se a vomitar riu i aplaudeix?
A quin país pot passar una cosa per l’estil i, a més, quan el periodista en qüestió llig algunes crítiques que li arriben d’un altra escriptora (la guanyadora del premi absolut) respon que ell havia fet una apreciació amb gràcia i el problema de l’escriptora és que no té sentit de l’humor?

Supose que la resposta és facilíssima, per cert, el premi Campiello d’enguany l’ha guanyat l’escriptora sarda Michela Murgia amb la seua novel.la Accabadora i el premi a l’opera prima (i a les mamelles?) l’ha guanyat Silvia Avallone amb Acciaio.



  1. L’altra diassa vaig vore la notícia, no en vaig entendre gaire i vaig pensar: «Això ens ho hauria d’explicar la Marieta.» Xe, quina perspicàcia. Supose que ara el que s’ha de fer és anar a llegir la novel·la (que la sinopsi té un punt irònic, vist el desgavell presentatori: «Quando il corpo adolescente inizia a cambiare, a esplodere sotto i vestiti, in un posto così non hai alternative: o ti nascondi e resti tagliata fuori, oppure sbatti in faccia agli altri la tua bellezza, la usi con violenza e speri che ti aiuti a essere qualcuno.»)

    I parlant de la mateixa cosa, que potser ja n’has parlat ací però jo no me’n recorde: és una falsa impressió meua que he tret en els meus viatges o la sicalipsi està prou extesa en la vida pública italiana, sobretot si és dirigida a les dones (pels mascles)?

  2. Home, jo crec que ens manquen elements de judici, no? Vull dir, no hi hauria manera de saber, amb unes fotos a l’efecte si no és demanar massa, si la cosa era realment “estrepitosa”? ;-P

    La veritat és que són coses de no creure-se-les. Però com et diuen per ací, tot es caminarà. “Al lado de aquí” ja és gairebé impossible presentar un telediari o fer entrevistes a peu de camp de futbol o qualsevol altre collonada sense tenir un aspecte “estrepitós”.

    Per cert, sempre he odiat la gent que després de fer bromes sense solta ni volta i que no riu ningú tenen els sants collons de dir que el problema és que als altres ens falta sentit de l’humor:  el que falta, xitxarel·los, és gràcia, enginy, agudesa, gimnàsia mental, moltes dutxes d’aigua freda (o unes quantes palles en el seu defecte) i una mica d’amor propi per no fotre el ridícul d’aquestes maneres tan galdoses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent